Història Contemporània d'Espanya: De la Restauració a la Guerra

Exercici 1

a) Anàlisi de fonts: Síntesi i descripció

El Document 1 és un fragment del dictamen militar que condemna a mort Francesc Ferrer i Guàrdia l'octubre de 1909. El tribunal el considera responsable d'instigar els fets de la Setmana Tràgica i d'utilitzar la seva tasca pedagògica per "formar revolucionaris".

El Document 2 mostra una manifestació a Brussel·les en suport a Ferrer. La relació amb el text és de contraposició: mentre l'Estat espanyol el veu com un criminal, l'opinió internacional el descriu com una víctima de la intolerància.

b) Context històric: Ferrer i la Setmana Tràgica

Francesc Ferrer i Guàrdia va ser un pedagog anarquista, creador de l'Escola Moderna. Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van ser provocats per la mobilització de reservistes cap a la Guerra del Marroc. La seva execució va convertir-lo en un màrtir de la llibertat de consciència.

c) Conseqüències polítiques

La principal conseqüència va ser la caiguda del govern d'Antonio Maura, fet que va suposar el trencament del "torn dinàstic" i una crisi profunda en el sistema de la Restauració.

Exercici 2

a) Crònica d'investigació (1925)

La dictadura de Primo de Rivera ha desmantellat la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Aquesta institució, liderada per Prat de la Riba i Puig i Cadafalch, va modernitzar les infraestructures, la sanitat i l'educació, suplint les carències de l'Estat.

b) Informe diplomàtic: Els Fets d'Octubre de 1934

El conflicte té l'arrel en la Llei de Contractes de Conreu, tombada per les elits conservadores. Lluís Companys va proclamar l'Estat Català, provocant la suspensió de l'Estatut de 1932 i una forta repressió.

Exercici 3

Les reformes laborals de Largo Caballero

L'arribada de la Segona República va permetre un canvi radical en les relacions laborals:

• Llei de Jurats Mixtos: Negociació entre obrers i patronal.
• Llei de Contractes de Treball: Regulació de convenis i dret de vaga.
• Decret de Termes Municipals: Prioritat a la mà d'obra local.
• Jornada de 8 hores: Aplicació efectiva al camp.

Exercici 4

a) La Sanjurjada (1932)

La Sanjurjada va ser un intent de cop d'Estat militar el 10 d'agost de 1932. El seu fracàs va enfortir el govern de Manuel Azaña i va accelerar l'aprovació de l'Estatut de Núria.

b) Amnisties i polarització

L'evolució de les amnisties reflecteix la inestabilitat política: la de 1934 va beneficiar els colpistes de dretes, mentre que la de 1936 va alliberar els insurrectes d'esquerres de 1934.

Exercici 5

Informe diplomàtic: El triomf del Front Popular (1936)

Després de la victòria del Front Popular el febrer de 1936, la situació és de fragilitat extrema. L'assassinat de Calvo Sotelo ha estat el detonant final per a la preparació del cop d'Estat militar que ha desembocat en la Guerra Civil.