Història Contemporània: República, Nacionalisme i Moviment Obrer
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 7,7 KB
L'Etapa Republicana de la Revolució Francesa (1792-1794)
Tot comença amb el fracàs de la monarquia constitucional. L'agost de 1792, la situació era insostenible a causa de la pèrdua de la guerra contra Àustria i perquè el rei era vist com un traïdor. Això va fer que les classes populars de París, els sans-culottes, assaltessin el palau de les Tulleries i detinguessin el rei. Així va acabar la monarquia i va néixer la República, governada per una nova assemblea anomenada la Convenció Nacional.
Al principi, aquesta assemblea estava dominada pels girondins, que eren els moderats. El gran problema va ser què fer amb Lluís XVI. Els girondins no el volien executar per no provocar més Europa, però els jacobins, els radicals, exigien la seva execució. Al final, la pressió popular va guanyar i van guillotinar el rei el gener de 1793. Això va provocar que tota Europa declarés la guerra a França i que dins del país esclatessin revoltes contrarevolucionàries, com la de la Vendée.
Davant d'aquest caos, els jacobins van fer un cop d'Estat el juny de 1793 i van prendre el poder, liderats per Robespierre. Volien una revolució més social i igualitària. Van redactar la Constitució del 1793, molt democràtica, que permetia el vot a tots els homes (sufragi universal). També van aprovar lleis per ajudar el poble, com la Llei del Màximum, que posava un preu màxim al pa perquè tothom pogués menjar, i van repartir terres.
Per aplicar tot això enmig d'una guerra, van instaurar el règim del Terror. Van suspendre les llibertats i, a través del Comitè de Salut Pública, perseguien i executaven qualsevol que semblés sospitós d'anar contra la Revolució. Tot i que van aconseguir guanyar la guerra i controlar l'economia, la gent estava farta de tanta por i repressió. Per això, el juliol de 1794 (Cop de Termidor), la burgesia moderada va fer un cop d'Estat, va executar Robespierre i va posar fi a l'etapa radical.
Nacionalisme i la Formació dels Estats Nació al Segle XIX
Si comparem el mapa d'Europa del 1815 amb el del 1871, observem un canvi significatiu. El mapa del 1815, resultat del Congrés de Viena, mostra com els reis absolutistes s'havien repartit Europa sense tenir en compte les nacions. Per això veiem Itàlia i Alemanya fragmentades en molts estats i grans imperis, com l'Imperi Austríac, dominant-ho tot. En canvi, al mapa del 1871 ja es veu el triomf del nacionalisme: Itàlia i Alemanya apareixen unificades com a grans països, i també han nascut nous estats com Grècia o Bèlgica. Si mirem el mapa actual, la gran diferència és que aquells vells imperis de l'Est, l'Austríac i l'Otomà, ja no existeixen i s'han dividit en molts països petits.
Això va passar perquè al segle XIX van xocar dues maneres d'entendre la nació:
- La visió francesa o liberal d'Ernest Renan deia que la nació és la voluntat de la gent de viure junta, com un «plebiscit diari», sense importar la raça.
- La visió alemanya o essencialista de Johann Gottlieb Fichte creia en el Volkgeist (l'esperit del poble). Deia que la nació es porta a la sang, la llengua i la història, i per tant ets alemany encara que no vulguis.
Comparativa de les Unificacions d'Itàlia i Alemanya (S. XIX)
| ITÀLIA | ALEMANYA |
|---|---|
| CAUSES | |
| Volien tenir un país propi i democràtic. | Volien crear un gran imperi alemany, conservador i cristià. |
| Volien unir tots els territoris italians en un sol estat. | Volien unir tots els territoris alemanys que compartien llengua i cultura. |
| Unir les fronteres ajudava a millorar el comerç i l’economia. | Unir les fronteres facilitava el comerç i el creixement econòmic. |
| A Europa creixia el sentiment nacionalista. | El nacionalisme també creixia a Europa i Alemanya s’industrialitzava. |
| OPCIONS IDEOLÒGIQUES | |
| Nacionalisme democràtic i republicà. | Nacionalisme conservador i autoritari. |
| LÍDERS I PROTAGONISTES | |
| Giuseppe Mazzini, que defensava la unitat d’Itàlia. | Kàiser Guillem I, emperador d’Alemanya. |
| Garibaldi, líder militar dels camises vermelles. | Otto von Bismarck, el polític que va dirigir la unificació. |
| Víctor Manuel II de Savoia, rei d’Itàlia. | |
| FASES | |
| 1830: Mazzini crea la Jove Itàlia per animar la gent a unir el país. | 1834: Es crea el Zollverein, una unió econòmica entre estats alemanys. |
| 1859: El Piemont comença la unificació quedant-se amb la Llombardia. | 1864: Prússia inicia la unificació després de guanyar una guerra a Dinamarca. |
| 1861: Garibaldi conquista el sud i Víctor Manuel II és proclamat rei. | 1866: Prússia derrota Àustria i crea la Confederació del Nord. |
| 1866: Itàlia aconsegueix el Vèneto després d’una guerra amb Àustria. | 1870: Prússia guanya la guerra contra França i s’hi uneixen els estats del sud. |
| 1870: Itàlia ocupa Roma i la converteix en la capital. | 1871: Es proclama l’Imperi alemany amb Guillem I i Bismarck. |
Conceptes Clau del Moviment Obrer i les Ideologies
- Proletariat: Els obrers. Com que no posseeixen mitjans de producció (ni terres ni màquines), només poden vendre la seva força de treball a canvi d'un sou per sobreviure.
- Sindicat: Organització on els obrers s'uneixen per fer força i demanar millores als empresaris (més sou, menys hores, seguretat laboral, etc.).
- Socialisme utòpic: Els primers pensadors que van criticar el capitalisme (com Cabet). Proposaven crear societats perfectes basades en la cooperació, sense necessitat de lluita.
- Socialisme científic (Marxisme): Sosté que la història es basa en la «lluita de classes» (rics contra pobres) i que cal fer una revolució per establir una societat comunista.
- Anarquisme: Ideologia que rebutja qualsevol forma d'autoritat o jerarquia (ni Estat, ni Déu, ni amos). Busca la llibertat total i l'organització espontània (Mikhail Bakunin).
- Luddisme: Moviment inicial dels obrers que consistia a trencar les màquines, ja que creien que els robaven la feina.
- Cartisme: Moviment obrer anglès que va enviar la Carta del Poble al Parlament, demanant reformes polítiques com el sufragi universal masculí.
- Primera Internacional (AIT): Intent d'unir els obrers del món, que va fracassar a causa dels conflictes ideològics entre marxistes i anarquistes.
Protagonistes Clau del Socialisme i l'Anarquisme
Entre els personatges destacats trobem: Karl Marx (el cervell del comunisme), Friedrich Engels (el seu col·laborador que finançava l'obra), Mikhail Bakunin (el líder anarquista revolucionari), Pierre-Joseph Proudhon (que deia que la propietat és un robatori) i Étienne Cabet (un dels principals exponents del socialisme utòpic).