Història de la Corona d'Aragó: Expansió, Cancelleria i Cròniques

Formació i Expansió de la Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó era inicialment un sistema feudal. Ramon Berenguer I fou el fundador del Casal de Barcelona. Al segle XII, Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, es casà amb la princesa Peronella d'Aragó. Aquesta unió dinàstica marcà l'inici de l'expansió i coincidí amb l'aparició del primer Renaixement europeu.

Durant aquest segle, va prosperar als comtats occitans una religió coneguda com a catarisme. El Papat i el Regne de França s'uniren en una croada contra el catarisme. Això aturà l'expansió cap al nord de la Corona d'Aragó. El rei Pere el Catòlic (Pere I d'Aragó i II de Barcelona) fou derrotat a la batalla de Muret (1213) i la regió occitana passà a la influència de la corona francesa.

Jaume I, fill de Pere el Catòlic, canvià l'orientació de l'expansió de la Corona: conquerí Mallorca (1229) i València (1238). Al segle XIV, la Corona d'Aragó s'expandí cap a Sicília, Còrsega, Sardenya, i els ducats d'Atenes i Neopàtria a Grècia. Aquesta projecció mediterrània tingué un fort component comercial. La Corona mantenia múltiples colònies de mercaders.

La Cancelleria Reial

Era un organisme administratiu i burocràtic de la Corona d'Aragó, encarregat de redactar tota mena de documents emanats del govern reial. Esdevingué un focus cultural important. Va ser creada per Jaume I, reformada i consolidada per Pere el Cerimoniós (Pere III d'Aragó i IV de Barcelona), i finalment suprimida per Ferran II el Catòlic.

Va ser un focus de renovació cultural. Entre les seves funcions hi havia la de traduir i afavorir la difusió de la cultura clàssica, la poesia trobadoresca i altres corrents culturals. La llengua utilitzada per la Cancelleria, el català, esdevingué una varietat estàndard (koiné) que serví de model lingüístic i normatiu. Aquesta varietat estàndard contribuí a la unificació lingüística dins dels territoris de parla catalana de la Corona.

Les Grans Cròniques

Són obres historiogràfiques dels segles XIII i XIV que, tot i la seva intenció principalment històrica i propagandística, tenen un gran valor literari. Narren els fets protagonitzats pels reis del Casal d'Aragó. Tenen un gran valor sociolingüístic i literari.

Les seves fonts principals van ser:

• Cròniques i històries anteriors.
• Cançons de gesta i narrativa cavalleresca.
• Records personals dels reis i documents de la Cancelleria.

Es caracteritzen per l'ús de la llengua materna (català) en la redacció, en lloc del llatí. El to és sovint emotiu i realista, ple d'anècdotes, reflexions personals i detalls vívids. Els monarques sovint van intervenir directament en la seva redacció o inspiració. Tenen un fort component propagandístic i ideològic, destinat a legitimar la dinastia i les seves accions.