Història de la Corona d'Aragó: Organització, Expansió i Crisi Medieval

Catalunya i la Corona d'Aragó: L'organització política

Els territoris que formaven la Corona d'Aragó eren el Principat de Catalunya i els regnes d'Aragó, València i Mallorca. El que conservaven els territoris eren les seves lleis i les institucions de govern pròpies. La importància que tenia el rei era la màxima autoritat civil i militar. El rei posava fre al poder i a la violència dels senyors feudals a través de les assemblees de Pau i Treva.

El pactisme era una doctrina que limitava el poder reial i obligava a pactar decisions amb els estaments. Les institucions de govern més importants eren les Corts i la Diputació General. El Consell de Cent era l'òrgan de govern de la ciutat de Barcelona. Les Usatges eren normes jurídiques de procedència diversa, compilades entre els segles XI i XII.

L'Expansió Mediterrània

A la Batalla de Muret va morir Pere I el Catòlic. Aquesta mort va significar la fi de la influència catalana a Occitània i va afavorir l'expansió de la Corona d'Aragó. Jaume I va conquerir Mallorca i València. El Tractat d'Almirra implicava fixar els límits meridionals de l'expansió de la Corona d'Aragó. Les terres que es van incorporar pel Mediterrani van ser Sicília, Sardenya, Nàpols i els Ducats d'Atenes i Neopàtria.

Les Activitats Econòmiques

Les activitats més importants de l'època medieval eren l'agricultura i la ramaderia. Gràcies a millores tècniques, van millorar els rendiments agrícoles. El comerç va millorar gràcies a l'increment de la demanda de productes manufacturats. Els intercanvis que van augmentar van ser amb l'Àndalus i el comerç marítim. Els Consolats de Mar eren delegacions encarregades d'arbitrar en cas de conflicte. Les normes es recollien en el Llibre del Consolat de Mar.

Un Període de Crisi

Les crisis que van experimentar els segles XIV i XV eren de caràcter demogràfic, econòmic, polític i social. La primera crisi de subsistència es va produir el 1333, amb manca d'aliments i un increment de la mortalitat. La gent que va morir amb la Pesta Negra va ser entre un i dos terços de la població del Principat, especialment al camp. Els masos rònecs eren masos abandonats.

Com van reaccionar els senyors feudals? Van veure minvats els seus ingressos i van augmentar la pressió sobre els pagesos. La resposta dels camperols va ser violenta, i es van mobilitzar en diverses ocasions contra els senyors.

Catalunya al Segle XV

El problema que solucionava el Compromís de Casp era el problema successori de la Corona d'Aragó amb la mort de Martí I l'Humà sense descendència. La nova casa reial de la Corona d'Aragó va ser el Casal de Trastàmara, que provenia del Casal de Castella. Es va oposar a alguns nobles catalans, com ara Jaume II, comte d'Urgell.

Què van fer Ferran I i els seus successors en consolidar-se en el tron? Van reprendre una política d'expansió pel Mediterrani.

Agitació al Camp Català

Els remences eren pagesos catalans adscrits a un domini senyorial i obligats a pagar als senyors per obtenir llibertat. Els senyors feudals usaven els mals usos per evitar que els pagesos abandonessin els camps i van augmentar la pressió fiscal sobre ells. Els remences, davant d'això, van crear un sindicat amb 20.000 pagesos.

La Sentència de Guadalupe va possibilitar l'abolició dels mals usos mitjançant una compensació econòmica als senyors i va permetre alliberar els pagesos. La majoria de pagesos van acabar conreant amb contractes de durada indefinida.

La Busca i la Biga

La Biga representava el patriciat, format per ciutadans honrats, i històricament havia monopolitzat el govern municipal. La Busca era el partit que representava les classes mitjanes.

Qui donava suport a cada bàndol?

• Busca: sectors populars.
• Biga: senyors feudals i ciutadans honrats.

El 1453, la Busca va obtenir el control del govern municipal i va adoptar una sèrie de mesures per enfrontar la crisi econòmica, a les quals es van oposar els bigaires. El rei donava suport a la Busca perquè així trobava aliats i podia enfortir l'autoritat reial contra els senyors feudals i els ciutadans honrats (la Biga).

L'Avenç dels Regnes Cristians i la Repoblació: L'Expansió cap al Sud

1. L'Avenç cap al riu Duero

Durant els segles VIII i IX, els cristians van avançar fins a la vall del riu Duero, una zona que no interessava als musulmans i, per tant, estava gairebé deshabitada. Aquesta expansió cap al sud peninsular no va tenir caràcter militar, sinó que grups de camperols van colonitzar terres i fundar petits llogarets.

2. La Conquesta de les Valls del Tajo i de l'Ebre

Als segles XI i XII, els cristians van aprofitar la debilitat de les taifes, amb les pàries que pagaven els reis musulmans. Els monarques cristians van reforçar castells i van armar exèrcits. Portugal i Castella van fixar Sierra Morena com a frontera d'Al-Àndalus, mentre a l'est, Aragó va conquerir Saragossa i Terol, i Catalunya es va expandir fins a Tortosa.

3. La Conquesta de la Vall del Guadalquivir i el Llevant

El 1212, tots els regnes cristians van unir forces contra els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa i van vèncer els musulmans. A partir d'aleshores, Portugal va conquerir l'Algarve al sud, Castella va ocupar Andalusia i Múrcia, i la Corona d'Aragó va estendre els seus dominis per València i les Balears.

Com es van repoblar els territoris conquerits?

1. Com es dividien les terres conquerides fins al segle XI?

En circumscripcions formades per una vila o ciutat.

2. Què eren els furs o cartes de poblament?

Documents.

3. Què oferien?

Privilegis a qui vivia en aquell territori.

4. Qui vivia als llogarets?

Camperols i camperoles lliures.

5. Com es dividien les terres conquerides a partir del segle XII?

En grans latifundis.

6. A qui es van oferir?

A famílies nobles, a l'Església o als ordres militars.

7. Quina condició tenien els pagesos i pageses?

La condició de serfs.

8. Quines regions es van repoblar així?

Les terres de la Manxa, Extremadura, Balears, València, Múrcia i Andalusia.

9. De què s'encarregava el monarca?

De prendre decisions i dirigir l'exèrcit.

10. En què es basava l'economia?

En una agricultura molt endarrerida.