Història del Català: Orígens i Evolució
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 6,08 KB
Els Primers Textos en Català
Des del segle VIII, el romanç (llengua vulgar) guanya autonomia davant el llatí.
El text amb fonètica catalana més antic és la consagració de la Seu d'Urgell (839). A partir del segle IX, els elements vulgars en els textos llatins són més freqüents. Al segle XII, ja són freqüents els documents escrits enterament en català.
Al segle XII es tradueix al català el Liber Iudiciorum o Forum Iudicum, una compilació visigòtica del segle VII.
Aquests textos mostren una llengua vulgar sense gaires llatinismes, amb procedència occitana i ben elaborada.
Al segle XIII, amb el progrés del comerç, apareix la burgesia. El català apareix com a llengua de cultura i d'ús públic.
Naixement de la literatura catalana amb Ramon Llull.
Sufixos Llatins
| Sufix | Significat |
|---|---|
| -ànime/ànim | Referència a l'ànima |
| -bund | Inclinació cap a alguna cosa |
| -cida/cidi/cisió | Assassí |
| -cola/cultor/cultura | Habita/conrea |
| -fer | Que conté |
| -fic | Fa, dóna, converteix |
| -ficar | Esdevé, converteix |
| -forme | Que té forma de |
| -grad | Que camina |
| -lingüe | Refereix a la llengua |
| -mestre | Dura un mes |
| -mòbil | Es pot moure |
| -par | Engendra |
| -vor | Que menja |
Conjuncions de Coordinació Llatines
- Contraposició (adversatives): sed, at, autem, verum, vero (però, sinó, tanmateix)
- Possibilitat de triar (disjuntives): aut, vel, -ve, sive, seu (o)
Hostis
Significava estranger. Quan era amistós, es convertia en hoste (convidat).
De hostis ha derivat el terme negatiu hostilitat, com a enemic estranger (inimicus = enemic personal).
Hostis té la mateixa arrel que ostium, "porta" (port d'Òstia).
L'Alt Imperi (Octavi August 27 aC - Dioclecià 284 dC)
August i la Dinastia Julioclàudia
Octavi August fou investit amb el títol d'Augustus (majestuós). Va modificar l'equilibri de poders, pacificar, disminuir els conflictes i les tensions. Aquest període es coneix com la "Pax Augusta".
Reformes d'August:
- Creació del consell del príncep, que acaba suplantant l'alt funcionariat i els senadors.
- Concessió de la ciutadania a tots els homes lliures d'Itàlia.
- Creació de la guàrdia pretoriana, cohorts urbanes i distribució dels ciutadans rics en dues classes: senatorial i eqüestre.
- Millora del tresor públic, impostos nous, drets duaners (Roma 25% i províncies 2%).
- Embelleix Roma amb temples, basíliques i pòrtics. Reforma social i restauració de les tradicions.
Tiberi (14 dC) > Calígula (37-41), conegut com "el boig" > Claudi, que va conquerir Britània > Neró, fill de Claudi, megalòman, amb excessos de poder, odiós, i que es va suïcidar l'any 68.
Dinasties Flàvia i Antonina (69-192)
Dinastia Flàvia (69-96): Vespasià, Tit, Domicià.
Durant aquesta dinastia, l'erupció del Vesuvi va devastar Herculà i Pompeia.
Dinastia Antonina: comença amb Nerva (96-98).
Inclou un dels cinc emperadors considerats "bons": Trajà, Adrià, Antoní Pius (període de pau) i Marc Aureli (període de pau i ordre).
L'imperi aconsegueix la seva major expansió territorial.
Llavors, Luci Aureli Còmmode, un tirà sanguinari, el succeeix. Fou assassinat pels pretorians el 192, fet que marca la fi d'aquesta dinastia.
Decadència de l'Imperi
Del 192 al 235 dC.
L'emperador més important d'aquest període fou Caracal·la (211-217).
L'any 212, atorga la ciutadania romana a tots els homes lliures de l'Imperi.
Fou succeït per Heliogàbal i Alexandre Sever.
Anarquia militar: en els següents trenta-tres anys, es van succeir dotze emperadors, tots morts violentament per l'exèrcit.