Història del Catalanisme: Objectius i Propostes Clau

Objectiu del centre català és concentrar la majoria del catalanisme.

Memorial de Greuges, document redactat per Valentín Almirall. El primer catalanisme s'organitzà en el primer congrés catalanista el 1880 i en el segon congrés catalanista el 1883.

Primer acte oficial del catalanisme era una queixa per al Rei per a:

• Cultural: l'estat de la llengua catalana.
• Judicial: la recuperació del dret civil català; tot allò que sigui polític és en castellà.
• Economia: proteccionisme econòmic; volien aplicar taxes als productes del Regne Unit.

1. La Lliga de Defensa de la Cultura (LldC) promou la creació d’una organització que concentri totes les associacions:

La Unió Catalanista (1891): una mena de federació d’entitats catalanistes d’arreu de Catalunya.

Idees d’aquesta unió es van crear el 3 de març de 1892 quan se celebra una assemblea a Manresa.

Moltes de les coses que coneixem ara a Catalunya (castellers, Sant Jordi, etc.) comencen a escampar-se.

2. Les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana) (no és una queixa, és una proposta de màxims, és a dir, amb el que més es flipen els catalans, ja que al final ni ho van presentar).

Document clau en la història del catalanisme.

Durant anys va ser el «programa d’autogovern» del catalanisme, un document base sobre el qual tots els catalanistes polítics feien referència.

Proclamava i defensava:

• Tradicionalisme: religió (part del catalanisme conservador).
• Federalisme: particular (catalanisme progressista).

Ells diuen que Catalunya té sobirania i ho reivindiquen (tenir corts pròpies, que el català sigui llengua oficial, que tinguem una policia pròpia…).

Corts pròpies: creació d’un parlament que va marxar amb el decret de Nova Planta, amb capacitat legislativa: poder fer lleis.

El català única llengua oficial: vol tenir impacte sobre l’administració (documents, notaris, jutges, escoles…).

Competències d’Ensenyament i Justícia (controlar si els mestres i jutges parlen en català).

Ordre públic sota control de la policia local: es comença a parlar dels mossos d’esquadra.

Moneda pròpia.