Història del Catalanisme Polític: De la Lliga a la Restauració

Lliga de Catalunya (1887): Orígens i Reivindicacions

Formada quan es va dissoldre el Centre Català, la Lliga de Catalunya va incorporar figures destacades com Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba.

• Era una organització de caràcter més conservador, afavorint la relació amb la burgesia.
• Reivindicacions principals:
  • Oficialitat de la llengua catalana.
  • Defensa del dret civil català.
  • Política exclusivament catalana.
• Missatge a la Reina Regent (1888): Iniciativa adreçada a Maria Cristina, on es demanava l'autonomia per a Catalunya.
• Un any després: Promoció d'una campanya que defensava el manteniment del dret civil català i s'oposava al projecte de reforma del Codi Civil (finalment modificat, una victòria del catalanisme).

El Catalanisme Tradicionalista: Torras i Bages

Durant l'Estat liberal, part del clergat havia començat a participar i compartir algunes ideologies del carlisme. En la Restauració, van abandonar-ho i es van apropar al liberalisme més conservador (liderat per Jaume Collell i Josep Morgades).

• Premsa: La Veu del Montserrat.
• Campanyes destacades: Celebració del mil·lenari de Montserrat, exigència que els bisbes fossin catalans.

Vigatanisme: Moviment Cultural i Clerical

Moviment cultural i intel·lectual impulsat pels membres de les institucions eclesiàstiques de Vic. Defensaven la importància del clergat en la regeneració de la societat catalana (massa industrialitzada), que havia de ser més tradicionalista i cristiana.

• Josep Torras i Bages: Bisbe de Vic que defensava el catalanisme d'arrels cristianes.

Unió Catalanista (1891): Organització i Idees

Entitat organitzadora del moviment catalanista que coordinava tots els grups, centres i associacions catalanistes de Catalunya.

• Elaboració d'un programa comú i propagació de les idees regionalistes.
• Va obtenir el suport de la Catalunya rural.
• Presentava poca militància però molta amplitud geogràfica (més difusió).
• Objectiu: Conscienciar sobre el particularisme i l'autogovern.

Les Bases de Manresa: Pilar del Catalanisme

El primer acte de la Unió Catalanista van ser les Bases de Manresa, que van significar el reconeixement de la plena sobirania de Catalunya i de la llengua catalana com a oficial, i el restabliment de les institucions del país.

Les Bases de Manresa estaven estructurades en 17 articles i definien un poder regional basat en la plena sobirania de Catalunya.

• Les competències de l'Estat central quedaven força limitades, i se n'atorgaven d'absolutes al poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, etc.
• Oficialitat de la llengua catalana.
• Càrrecs públics a Catalunya exercits només per catalans.
• Servei militar voluntari.
• Defensaven el restabliment d'antigues institucions i la vinculació de Catalunya amb Espanya per mitjà d'un pacte d'aquestes institucions amb la Corona.

Centre Nacional Català (1900): Nova Via Política

Grup que va abandonar la Unió Catalanista i que publicava «La Veu de Catalunya». Format per joves professionals (com Enric Prat de la Riba). El seu objectiu era introduir el catalanisme en la política per via electoral.

La Lliga Regionalista: Ascens i Consolidació

Aquest nou partit va utilitzar el diari «La Veu de Catalunya» com a òrgan de difusió principal i va consolidar la seva força electoral.

• A les eleccions municipals de Barcelona del mateix any, van obtenir 11 regidors, igual que els republicans. En canvi, els dinàstics només 4.
• Va ser la primera vegada que les candidatures no dinàstiques van guanyar a Barcelona.
• A Catalunya, la disputa electoral va passar de ser entre els partits majoritaris liberals i conservadors a ser entre els republicans i catalanistes (forces majoritàries).
• La Lliga va posar fi al monopoli electoral dels partits dinàstics i a la corrupció electoral, esdevenint un partit amb una organització eficaç i moderna.
• Tenia influència entre els industrials, comerciants i professionals de Barcelona, i més endavant, gràcies a l'expansió territorial cap a la resta de Catalunya, va dominar entre els propietaris agraris.
• Tenia el suport de la majoria dels sectors benestants, que volien lluitar contra el sistema de la Restauració i proposaven un reformisme polític per aconseguir l'autonomia de Catalunya.