Història del cinema: dels Lumière al neorrealisme

Thomas Alva Edison

Pel·lícula de celuloide amb perforacions. Estàndard de 35mm. Fonògraf (1878), kinetoscopi (públicament 1894). Exhibició de cinematògraf Lumière en 1896 als EE.UU. Edison crea la seva pròpia companyia i veta a Lumière. Patents de màquines en exhibició. Néixen els primers temes: la pel·lícula és una mercaderia i el tema busca l’èxit comercial: històric, religiós, eròtic… Exhibicions a fires. Espectacle popular.

Germans Lumière

Cinematògraf. Estil: unitat de la presa. Estatisme de la càmera, enquadrament. Composició moderna: fotògrafs. Documental/ ficció. Innovacions: montatge, travelling.

L’escola de Brighton

Finals XIX-principis XX.

Són cineastes que introdueixen nous elements per a la narració cinematogràfica. Són fotògrafs anglesos professionals (operadors i realitzadors cinematogràfics).

Robert William Paul

Desenvolupament al voltant de la Paul’s Animatograph Ltd. (1897). Començ del cinema al Regne Unit.-Constructor d’aparells (teatrògraf).-Aglutina creadors.-Entre els seus temes destaquen els temes quotidians, i més tard treballa sobre temes fantàstics.

James Williamson

Fotògraf professional.-Escenes documentals a l’aire lliure.-Variació del punt de vista de les preses.-Treball de la realitat reconstruida.-Alternança dels escenaris (Attack on a China mission).-Persecució (Stop Thief!)-Primer pla com a trucatge (A Big Swallow).

George Albert Smith

Fotògraf professional-Variació del punt de vista dins de l’escena.-Utilitza sobreimpressions, i patenta el seu ús.-Utilitza el primer pla.

Aportacions de l’escola de Brighton

Sintaxis cinematogràfica embrionaria: primers plans i travelling.-No fer simplement un document (Lumière)-No fer un espectacle (Méliès).

Trenquen amb l’inmobilitat de la càmera. Aporten punts de vista: muntatge rudimentari. Dinamisme dels temes.

Primers autors

Ferdinand Zecca

Comença a treballar per la Pathé com a locutor.Es converteix en realitzador i mà dreta de Charles Pathé.És la vessant més creativa.És influenciat per Méliès. És un cinema de fantasia però amb una tendencia realista: podria passar.El trucatge no és una finalitat, sinó un element narratiu.Guió primitiu.Els temes es fixen en els problemes socials, misèries humanes i socials. Temàtica actual.

Edwin S Porter

Consolida la narrativa cinematogràfica.Films que giren al voltant d’un argument: primer pla, muntatge.-Muntatge altern de situacions paral·leles. Busca del suspens, i de vegades un cert sentimentalisme.-Inauguració del gènere del Western.-Diferets plans i distàncies respecte als personatges.-Obra molt influent.

Cinema mut

Mack Sennet

1912: funda la Keystone, la seva primera producció és un èxit comercial.Moltes pel·lícules curtes, unes 140 a l’any.Descobridor de talents: Harold Lloyd, Chaplin… i de directors de cinema.

-Al principi encara sense guió; aviat molt treballades.-Cinema de gran llibertat i passió destructiva.-Slapstick (cops continus, baralles…). Espais oberts. Ús del gag.-Gènere dels pastissos de crema.

Charles Pathé

-Negoci d’audicions de fonògraf. Fa les audicions de forma ambulant, en fires.-Fabricació i venda,gravació de cilindres fonogràfics: Pathé Frères (1896).-Encarrega una càmera de filmació.-Mentalitat industrial: Contracta realitzadors i tècnics.-Estrelles com a instrument comercial (contracta els primers actors que es convertiran en estrelles).-Creen el primer noticiari cinematogràfic (Pathé Journal).-Pathé Baby: venen aparells que servien per projectar pel·lícules a nivell casolà.-En vertical, de la fabricació a l’exhibició.

Neorrealisme

Sorgeix a Itàlia. Punt de partida del cinema modern. És un moviment que canvia l’estètica del cinema, molt influent.Cineastes que surten de la situació anterior. Rossellini ja treballava durant el feixisme.Superproduccions èpiques i pel·lícules de “telèfons blancs”. Però també pel·lícules que es fixen en la realitat (de Sica).

Centre Experimental de Cinematografia: formació de professionals que entrarien al neorrealisme.

Algunes característiques:-Observació documental de la realitat quotidiana (conseqüències socials de la Segona Guerra Mundial i totalitarisme).-Innovacions narratives. No relat clàssic; importància de les elipsis (coses que queden per a la interpretació de l’espectador) -i l’espectador-. Més obertes; atzar, destí.Zunzunegui: de la causalitat  a la casualitat. -Intèrprets professionals i no professionals.