Història del Cinema: Méliès, Lumière, Cinema Sonor i la Música

Georges Méliès: El Mag del Cinema

Georges Méliès (París, 1861-1938) es va entusiasmar amb l’invent dels germans Lumière i la seva visió empresarial li va fer veure que el cinema tenia possibilitats de convertir-se en un gran espectacle.

Va comprar el Teatre Robert Houdini de París i el va habilitar amb tots els invents i aparells necessaris per tal de poder sorprendre els parisencs amb decorats, projeccions, vestuaris i les representacions.

Méliès és l’autor de les primeres pel·lícules de fantasia, alguna de les quals arribava als 10 minuts de durada. En destaquen:

• El procés Dreyfus (1899)
• Viatge a la lluna (1902)

L'Arribada del Cinema Sonor

El Cantor de Jazz (1927)

L’arribada del cinema sonor el 1927 amb la pel·lícula “El cantor de jazz”, protagonitzada per Al Jolson i dirigida per Alan Crosland, va suposar l’inici d’una nova era per al cinema.

Argument de la pel·lícula:

Jackie és el fill d’un cantor de la sinagoga de la comunitat jueva. Enamorat de la música popular, decideix dedicar-se al jazz i, després de discutir-se amb el seu pare, es llança a una carrera d’èxit pels escenaris de Vodevil, donant l’esquena a la seva família tradicional.

El so d’aquesta pel·lícula es va gravar utilitzant un dels primers sistemes sonors, el Vitaphone, que usava un disc gravat, cosa que exigia una sincronització perfecta entre el que es projectava i el disc.

Els Germans Lumière i el Naixement del Cinema

El cinema va néixer en plena època industrial, a finals del segle XIX.

Els germans Lumière, que ja duien alguns anys treballant en aquest tema i havien filmat més de 100 pel·lícules d’un minut cadascuna, es van decidir a mostrar finalment el seu invent en públic a París. El van presentar amb por, ja que, inicialment, no tenien gaire confiança en les possibilitats artístiques i molt menys econòmiques de l’invent.

Després de moltes negociacions amb diferents locals parisencs, van trobar un local senzill, decorat a l’estil oriental. Els germans Lumière van preferir una sala de petites dimensions perquè, si l’invent era un fracàs, pogués passar més desapercebut.

El dia de la presentació, el 28 de desembre de 1895, és considerat oficialment com el primer dia de la història del cinema.

La Funció de la Música al Cinema

Objectius de la música cinematogràfica:

• Expressar i potenciar el contingut de la pel·lícula.
• Crear l’ambient adequat a cada escena.
• Accelerar o retardar l’acció.
• Modificar el missatge visual (de vegades la música no escau a la imatge, sinó que anticipa o prepara alguna situació futura, o recorda algun fet o personatge que ja ha sortit anteriorment).
• Fer de fons neutral de les imatges.
• Ajudar a donar continuïtat gramatical a la pel·lícula:
  • Quan comença i acaba (obertura).
  • Quan es passa d’una escena a una altra (pont).
  • Quan assenyala la intervenció dels personatges (leitmotiv).