Història del Cinema Mut i Clàssic Americà: De Griffith al Codi Hays

D.W. Griffith: El Geni Revolucionari del Cinema

David W. Griffith és considerat un dels genis del cinema. Va revolucionar l’art, la tècnica i la indústria del cinema als EUA amb la seva pel·lícula “El naixement d’una nació”.

Aquest film, extens i complex, destacava pel seu sentit, agilitat i ritme, amb una planificació i un muntatge tècnicament revolucionaris. Va ser la primera pel·lícula que va utilitzar de forma integral els recursos cinematogràfics i va marcar les bases del llenguatge audiovisual.

“Intolerància” és l’altra gran pel·lícula de Griffith. Va ser massa confusa i llarga per al públic de l'època (amb un cost de producció molt elevat).

Llegat de Griffith: El Cinema com a Nou Mitjà

Griffith va posar de manifest que el cinema és un nou mitjà, original i amb recursos expressius propis.

Innovacions Tècniques i Narratives de Griffith

• Càmera subjectiva.
• Alternança en la planificació: divisió de les escenes en diferents preses variant els plans i l’angulació.
• Innovació en la interpretació mitjançant l'ús de plans curts.
• Importància del guió.
• Importància del ritme, utilitzant elements com el flashback (utilitzat a “Intolerància”).
• Construcció de decorats (platós) per permetre el moviment de les càmeres.
• Allargament de la durada de les pel·lícules.

Pioners del Gènere i la Comèdia

Thomas Harper Ince: El Western i l'Acció

Thomas Harper Ince va intuir que el cinema havia de ser acció i moviment. Va crear els arquetips del cinema de gènere western (l’heroi, el dolent, la noia...), incloent caravanes i atacs dels indis.

Mack Sennett: El Rei de l'Slapstick

Mack Sennett, actor i cantant d’operetes còmiques, va fundar la seva pròpia productora: Keystone.

Sennett va descobrir les grans possibilitats dels pastissos de nata, les carreres esbojarrades i les caigudes, tot en una alegre successió de gags. Va patentar el slapstick, un tipus d’humor característic que tindria influència posterior, sobretot en el cinema d’animació.

Aquest humor era molt físic; els actors provenien del món del circ i de l’espectacle. La visió que tenia aquest senyor era trobar i popularitzar aquest tipus de cinema, fent-se famós per això.

Charles Chaplin: Ironia i Crítica Social

Charles Chaplin, anglès de naixement, va debutar al cinema de la mà de Sennett després de treballar en circs com a acròbata i pallasso. La seva disfressa de rodamón (Charlot) era una adaptació, més pobra, de Max Linder. En poc temps es va convertir en el còmic més popular dels EUA.

Chaplin no va aportar innovacions tècniques, però sí un canvi en el tipus d’humor, utilitzant la ironia, aportant certa crítica social i mostrant més complexitat.

Dècada 1920 – 1930 als EUA: L'Era del Jazz i el So

Aspecte Social i Industrial

Després de la Guerra es va produir una transformació social, reflectida en pel·lícules de cinema negre (amb influència del jazz).

Els nickelodeons van ser reemplaçats per sales més luxoses i còmodes. Mentre Europa destacava per la qualitat artística, els EUA es van centrar en produccions en cadena (pel·lícules molt compartimentades).

L'Arribada del Cinema Sonor

El cinema sonor va aparèixer el 1927. El públic s’avorria de l’estil visual i dels rètols amb els diàlegs que interrompien l’acció. El cinema mut va desaparèixer ràpidament, i amb ell, molts dels seus artistes: directors i actors.

Dècada 1930 – 1940 als EUA: Depressió, Color i Codi Hays

Aspecte Social i Industrial

Durant els anys 30 (la Gran Depressió, després del Crack del 29), es van fer els programes dobles: es podien veure dues o tres pel·lícules pel preu d’una (una de Sèrie A, més famosa, i una de Sèrie B).

Hollywood va experimentar un gran creixement de la indústria. Va ser una època molt productiva, amb la realització d'unes 7.500 pel·lícules.

L'Evolució del Color al Cinema

Al principi, el color s’aplicava a mà, fotograma a fotograma. Posteriorment es va realitzar la filmació tricromàtica, que era molt costosa. Als anys 30 van aparèixer Kodachrome i Agfacolor.

El sistema Technicolor va marcar una fita al cinema i va causar gran admiració per la seva gravació en color de les pel·lícules.

El Codi Hays (Codi de Producció)

Als anys 30, una generació va optar per canviar les actituds morals. Els estudis van aplicar el Codi Hays (o Codi de Producció Cinematogràfica), un codi moral o purità (codi de censura) que determinava què es podia veure i què no es podia veure en pantalla.

Aquestes regles restrictives descrivien allò moralment acceptable. Hi havia censura des de les mateixes productores, prohibint escenes que no es podien ensenyar.

Aquest sistema de censura va fer que es prohibís l’exhibició de moltes pel·lícules europees o independents, demostrant no tenir cap valor real més enllà del control moral.

El Codi Hays es va aplicar des del 1934 fins al 1967. El va substituir la classificació per edats (que vol garantir la protecció dels infants). No obstant això, aquest nou sistema es va convertir en una altra forma de censura, classificant amb la X (o S) films no pornogràfics (cinema d’autor, independent o europeu).

Aspecte Artístic

Aparició de nous gèneres cinematogràfics. Alguns estudis es van especialitzar en gèneres concrets: