Història del Conflicte Àrab-Israelià: Guerres i Qüestió Palestina
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,13 KB
Orígens del Conflicte Àrab-Israelià: La Partició de 1947
El 1947, els sionistes volien crear un estat, però l'ONU va intervenir i va proposar dividir el territori en dos:
Palestina (àrabs)
Israel (jueus)
El 1948, els britànics van marxar de Palestina. Just l'endemà de la retirada britànica, Israel va proclamar la seva independència, però els àrabs els van declarar la guerra. Tots els països àrabs es van posar en contra d'Israel. L'URSS va ajudar Israel. El 1949, Israel va guanyar la guerra, va ocupar molts territoris àrabs i va expulsar els palestins dels territoris conquerits. Egipte, Jordània i una part de Palestina van ser els únics territoris no conquerits.
El Conflicte de Suez (1956): Israel vs. Egipte
El 1956, es va produir el segon conflicte entre àrabs i jueus. En aquesta batalla, els jueus volien envair el Canal de Suez. El 1952, el Canal de Suez era una zona internacional per on passava el petroli cap als països d'Occident. La monarquia d'Egipte que hi havia (controlada pels britànics) va patir un cop d'estat encapçalat pel general Nasser, un general nacionalista àrab i defensor del panarabisme (creació d'un únic estat àrab laic). Nasser va arribar al poder i es va autodefinir com el defensor dels àrabs. El 1956, va nacionalitzar el Canal de Suez i va obligar a pagar aranzels (impost que es cobra per les mercaderies que passen pel canal).
Gran Bretanya, França i Israel no hi van estar d'acord i van atacar Egipte. Israel va ocupar la península del Sinaí. Darrere de la nacionalització del Canal de Suez hi havia l'URSS, que va ajudar els àrabs contra Israel, ja que aquesta tenia el suport dels EUA. L'URSS va amenaçar Gran Bretanya i França de marxar d'Egipte, i Israel de marxar del Sinaí. Els EUA els van obligar a marxar perquè no volien conflictes amb l'URSS. Allà es va començar a veure les potències que dominaven el món en aquell moment: l'URSS i els EUA. Els cascos blaus de l'ONU van fer de mediadors.
La Guerra dels Sis Dies (1967)
El 1967, Israel va llançar una ofensiva contra els països àrabs (sobretot Egipte). Va ser al juny, i els va agafar desprevinguts a tots, ja que feia servir una flota d'aviació molt avançada. Israel va ocupar el Sinaí, els Alts del Golan (serralada muntanyosa de Síria), Gaza, Jerusalem (la part musulmana sagrada) i Cisjordània. Aquí va començar l'odi de tots els musulmans cap a Israel. L'ONU va obligar Israel a marxar de Gaza (des del 1967).
La Guerra del Yom Kippur (1973)
El Yom Kippur és una festa jueva i Israel estava de celebració aquell dia i desprevinguda. Egipte i Síria es van rearmar i van atacar aquell dia festiu jueu. Israel va contraatacar. La situació va quedar igualada, ja que l'ONU hi va intervenir. L'OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli), principalment dominada pels àrabs, es va enfadar i va reduir dràsticament l'oferta de petroli a nivell mundial, ja que els països d'Occident donaven suport a Israel i això no els agradava gens. Es va generar una crisi a nivell mundial.
La Qüestió Palestina (1980-1987) i l'OAP
La qüestió palestina: sempre en surten perdent, no tenen país, són un poble sense estat. Els àrabs que se suposa que els ajuden, només vetllen pels seus interessos. El 1964 es va crear una resistència palestina, l'OAP (Organització per a l'Alliberament de Palestina), una organització nacionalista laica, d'esquerres i suportada per l'URSS. Utilitzaven la lluita armada, però el 1980 van començar a utilitzar el terrorisme, liderats per Arafat.