Història del Conflicte Israelo-Palestí i l'Evolució d'Amèrica Llatina
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,59 KB
El Nou Estat d'Israel i el Drama Palestí
La cronologia del conflicte es pot resumir en els següents punts clau:
1920: Protectorat Britànic i el Sionisme
Palestina es va convertir en un protectorat britànic. Les pressions dels grups jueus sionistes havien aconseguit que el Regne Unit (ja des del 1917, amb la Declaració Balfour) reconegués el dret del poble jueu a tenir el seu territori. Els jueus van comprar terres a Palestina i l'emigració va augmentar considerablement.
1945-1948: Holocaust, Reivindicació i Independència
L'impacte de l'Holocaust va impulsar la reivindicació jueva d'un estat propi. El 1947, es va proposar la divisió de Palestina en estats àrab i jueu. El 1948, el Regne Unit va concedir la independència a Palestina i es va proclamar l'Estat d'Israel.
Guerres Àrab-Israelianes
Es van produir quatre guerres principals:
- 1948: Guerra de la Independència
- 1956: Crisi de Suez
- 1967: Guerra dels Sis Dies
- 1973: Guerra del Yom Kippur
Organització per a l'Alliberament de Palestina (OLP)
El 1964 es va formar l'OLP (liderada per Yasser Arafat). El 1974, l'ONU va reconèixer l'OLP.
Acords de Pau i Conflictes Posteriors
- 1978: Acords de Camp David (entre Israel i Egipte).
- 1982: L'exèrcit israelià va perpetrar la massacre de Sabra i Xatila al Líban.
- 1987: Com a resposta, va esclatar la Primera Intifada, on els palestins que vivien en terres ocupades per Israel es van revoltar.
Procés de Negociació i Interrupció
La via de negociació diplomàtica es va obrir a la Conferència de Madrid (1991), patrocinada pels EUA i l'URSS.
- 1993: Acords de Pau d'Oslo (Washington), on l'OLP reconeixia l'Estat d'Israel i els israelians concedien autonomia a Gaza i Cisjordània.
- 1994: L'OLP va tornar a Palestina i es va establir a Jericó.
Davant la intransigència israeliana i les reivindicacions palestines, la Intifada es va revifar. Es va recórrer al terrorisme suïcida contra israelians. El procés de pau es va interrompre i el govern israelià va construir el mur de separació.
Amèrica Llatina: Desigualtat, Dependència i Evolució Política
Pobresa i Desigualtat Social
Amèrica Llatina es caracteritza per una gran desigualtat social. Els països més poblats són Brasil, Mèxic, Argentina i Colòmbia. L'augment de la població fa que la majoria visqui en àrees urbanes (Mèxic i Rio de Janeiro són les més poblades), generant greus problemes de serveis públics i envoltant les ciutats de barris marginals i cases miserables.
Històricament, la majoria de la població cultivava la terra. Durant el segle XX, els camperols i indígenes van protagonitzar diverses rebel·lions. El procés d'industrialització va generar noves classes socials: una burgesia propietària de la terra i un augment de la classe mitjana.
Dependència Econòmica i Deute Extern
Llatinoamèrica és rica en recursos agrícoles i jaciments minerals. No obstant això, l'exportació és poc diversificada i depèn fortament del comerç internacional. La meitat de la inversió estrangera provinent dels EUA es concentrava en països com Argentina, Veneçuela, Xile i Brasil, obtenint grans beneficis que s'exportaven als EUA en lloc de reinvertir-se en la indústria local.
La crisi del deute es va agreujar a principis dels 80:
- 1981: El preu de la matèria primera va baixar.
- Augment del dèficit, devaluació de les monedes i inflació.
- 1982: Mèxic va comunicar la seva incapacitat per pagar el deute, desencadenant la crisi del deute llatinoamericà.
Evolució Política (1950-1990)
La Revolució Cubana (1959) va estendre les idees socialistes per la regió, amb l'aparició de guerrilles (com les liderades pel Che Guevara).
Aquesta època va estar marcada per cops d'estat i dictadures militars que defensaven l'oligarquia i exercien una forta repressió sobre el poble. Tot i això, Mèxic, Colòmbia, Veneçuela i Brasil van aconseguir mantenir la república (amb diferents graus de democràcia).
Un cas destacat és Xile, on el president Salvador Allende fou enderrocat per un cop d'estat, i va governar la dictadura d'Augusto Pinochet.