Història del Cristianisme i Judaisme: De l'Imperi Romà a l'Edat Mitjana
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,67 KB
El Cristianisme i l'Imperi Romà
Els últims emperadors van reconèixer el cristianisme com a religió oficial, i a partir de l'any 393 van prohibir l'antiga religió politeista.
El Cristianisme a l'Edat Mitjana
Durant l'Edat Mitjana, va ser la principal creença. El judaisme i el cristianisme són dues religions monoteistes que encara actualment apleguen milions de creients.
El Judaisme: La Religió dels Hebreus
Els hebreus eren un poble de pastors que vivien a la vora d'Ur. L'any 1800 aC, Abraham els va portar a una nova terra: Canaan. El seu llibre sagrat és la Bíblia.
Al llarg de l'Edat Antiga, van ser dominats i expulsats en algunes ocasions (la Diàspora).
Finalment, van ser dominats pels romans. L'any 70 dC, després que es revoltessin, van ser expulsats definitivament del seu territori. No tornarien a tenir un estat fins a l'any 1947.
Les Creences Jueves
Les principals creences dels hebreus inclouen:
- Creuen en un sol Déu (Jahvè).
- Creuen que són el poble elegit per Jahvè.
- A canvi de la protecció de Jahvè, havien de complir els Deu Manaments.
- Han de dedicar el Sabbat a descansar i a la pregària.
- Estan obligats a fer almoina als pobres i a dejunar determinats dies.
- Han de complir unes normes alimentàries: no menjar sang, ni greix, ni carn de porc, ni conills.
- Celebren quatre festes importants durant l'any.
El Cristianisme
El fundador de la religió cristiana és Jesús de Natzaret. Els seus actes i paraules són coneguts pels Quatre Evangelis i altres textos romans. A partir del segle IV, els llocs de culte van ser les esglésies. Les principals festes del cristianisme recorden els fets més importants de la vida de Jesús.
L'Expansió del Cristianisme
El cristianisme va ser perseguit per les autoritats romanes. L'any 313, l'emperador Constantí, amb l'Edicte de Milà, autoritzava els cristians a practicar la seva religió. L'any 380, l'emperador Teodosi la va declarar religió oficial de Roma.
La Decadència de l'Imperi Romà
A causa de la inseguretat i la crisi de les ciutats, molts propietaris de vil·les urbanes van marxar al camp. També van anar al camp molts pobres per trobar aliments i feina. A causa de la manca d'esclaus, molts amos els hi cedien les terres perquè treballessin a canvi d'un lloguer.
La Divisió de l'Imperi Romà
A partir del segle III, successius emperadors romans van emprendre diverses actuacions per assegurar la defensa de l'imperi. Finalment, l'emperador Teodosi va dividir l'imperi en dos: el d'Orient i el d'Occident.
La Fi de l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Bizantí
A partir de mitjans del segle IV, els pobles bàrbars van anar entrant en territori romà. Finalment, l'any 476, l'últim emperador romà va ser enderrocat per Odoacre. L'Imperi Romà d'Occident va deixar d'existir i es van formar els regnes germànics. L'Imperi Romà d'Orient, anomenat també Imperi Bizantí, va continuar existint.