Història del Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes

Dret Civil a l'Edat Mitjana: Glossadors i Comentaristes

La Reconstrucció del Dret i la Literatura Jurídica

Després de la reconstrucció del Corpus Iuris Civilis feta al segle XII, amb la divisió en cinc parts, el treball no va finalitzar, sinó que a poc a poc es va anar complementant amb una nova literatura jurídica que pretenia retornar al Dret la categoria de ciència, un atribut que no havia tingut durant segles.

És l'anomenada literatura jurídica de la glossa, un primer mètode d'estudi del Dret que s'atribueix al jurista Irnerius. Cal tenir sempre en compte que els juristes es nodrien i es nodreixen sempre del treball de les generacions de juristes precedents, ja que el Dret, com la Societat, sempre és una "obra en progrés de construcció".

El significat de glossa, aplicat al Corpus Iuris Civilis, seria una explicació, normalment breu, d'una paraula, d'una frase, d'un paràgraf més aviat curt que llarg, de qualsevol de les lleis o textos de la literatura i la jurisprudència romana continguts a les diverses parts que componen el conjunt de l'obra.

Irnerius va redactar un gran nombre de glosses, la suma de totes les quals constitueix la primera gran manifestació de literatura jurídica de caràcter científic de l'edat mitjana. Les glosses, com ara ho fem amb les notes a peu de pàgina, s'escrivien als marges de cada pàgina del Corpus Iuris Civilis, on el text solia figurar a doble columna, al centre, i les glosses corresponents ocupaven tota la resta de la pàgina.

Els Glossadors: Origen i Evolució

A partir del jurista Irnerius, van existir diverses generacions de juristes:

• Primera Generació: Els Deixebles d'Irnerius

  Van ser els quatre deixebles directes d'Irnerius: Búlgar, Martí, Hug i Jaume. Jaume era el preferit d'Irnerius. Es dedicaven a fer glosses noves, primer de forma elemental, però a poc a poc, la glossa es va anar tornant més rica.

• Segona Generació de Glossadors

  Van ser Roger (deixeble d'Hug) i Placentí (fundador de la Universitat de Montpeller i introductor del dret romà a França).

• Tercera Generació (Primera meitat del segle XIII)

  Estava formada per:

  • Azzo: Autor d'una Summa Codicis molt important.
  • Accursi: Va ser l'últim dels grans glossadors i va explicar definitivament tot el Corpus Iuris Civilis. Va ser autor de la Magna Glossa o Glossa Ordinària, que està formada per un conjunt de glosses petites. La Magna Glossa o Glossa Ordinària d'Accursi es va continuar utilitzant amb tota normalitat fins al segle XVI.

L'Escola dels Comentaristes: Un Nou Sistema Jurídic

Els introductors d'un nou sistema jurídic als segles XIII i XIV van ser els comentaristes. Aquests pretenien construir un sistema orgànic i harmònic per a la regulació de la realitat social d'aquell temps.

Un comentari, podríem definir-lo com una explicació jurídica molt extensa.

La diferència entre els glossadors i els comentaristes és que els glossadors feien l'explicació jurídica d'una forma molt reduïda i els comentaristes ho explicaven de manera exhaustiva. Els comentaristes buscaven el sentit de les coses i creaven solucions adreçades a la pràctica jurídica diària dels tribunals de justícia.

Els primers comentaristes van aparèixer a França, a Orleans, a partir de les obres dels glossadors. Amb el pas dels anys, van començar a treballar de la mateixa manera a Bolonya, que disposava de més estudiants, universitats i molts altres avantatges.

Els màxims representants de l'escola de comentaristes són:

• Cino da Pistoia (1270-1336)
• Bàrtol de Sassoferrato (1314-1357)
• Baldus de Ubaldis (1327-1400)

L'escola de comentaristes no té un final concret, però a partir del segle XV, la literatura jurídica basada en el Ius Commune s'orienta a la redacció de monografies sobre un tema concret, tractat de manera exhaustiva. A més, als segles XV i XVI es van multiplicar els vocabularis jurídics, formularis de documents i, sobretot, comentaris a sentències dels tribunals de justícia.