Història del Dret: Pobles Preromans a Justinià i Decrets de Nova Planta

Anàlisi i Context Històric de Textos Jurídics

A continuació, es presenta una anàlisi de diversos textos jurídics clau, abordant la seva autoria, tipologia, cronologia, destinatari, idees principals i context històric. Es combinarà l'anàlisi textual amb el desenvolupament del context històric i jurídic en què van sorgir, els elements presents i les conclusions pertinents.

Pràctica 1: Pobles Preromans

Aquest text, pertanyent a Estrabó (llibre 3, títol 1, fragment 6), és un text de naturalesa jurídica. La idea principal és la descripció dels pobles preromans. Com a subtemes, es destaca la diferència entre dos grups de pobles: un que es considera homogeni i un altre que es percep com a divers. A més, es ressalta que tenen una gramàtica diferent de la resta dels pobles ibers.

Pràctica 2: Concessió de Ciutadania i Llatinitat

Aquest fragment d'una constitució imperial és un text jurídic que tracta sobre la concessió de la llatinitat i la ciutadania en un municipi concret. Es fa una distinció important entre l'adquisició de la llatinitat major i menor.

Pràctica 3: Divisió Constitucional Romana i Càrrecs Subsistencials

a) Divisió Constitucional

Autors: Constantí, Florentí, Dionís.
Època: Imperi Romà.
Tipologia textual: Text jurídic.
Tema principal: Divisió constitucional.
Temes secundaris: Divisió de les constitucions en títols per ordre cronològic; cada capítol ha d'estar dividit en títols; redacció del text Teodosià; ha d'englobar tots els temes; només pot ser derogada per una constitució posterior.

b) El Liber Iudiciorum

Autor: Rei Recesvint.
Època: 654.
Tipologia textual: Cos de lleis visigot de caràcter territorial.
Tema principal: Càrrecs subsistencials.
Temes secundaris: Aquesta obra recull el dret romà postclàssic, amb influència del Codi de Teodosi, dret romà vulgar i dret canònic. També es basa en fonts de dret visigot anteriors, com el Codi d'Eurico i el Codex Revisius, ja sigui de forma intacta (antiquae) o corregida (antiquae emendatae).

Pràctica 5: Probi Homines - Homes Bons i el Dret Català Feudal

Aquest text de dret català feudal tracta sobre la legislació feudal i els Usatges, que apareixen definitivament al segle XII amb Ramon Berenguer IV. Els juristes redacten sentències dels jutges, però no hi ha una norma jurídica fàcil i segura per resoldre els litigis. El Liber Iudiciorum resol sempre els problemes; els jutges han de buscar solucions. El text explica la problemàtica que tenen els juristes i jutges per sancionar litigis. Els reis, juntament amb la cort, estableixen els Usatges per resoldre tots els litigis i danys. El monarca té carta blanca per exercir la seva potestat. Els textos parlen dels costums, que tenen un àmbit territorial marcat. Les cartes de població (costums o furs locals) són normes que regulen la convivència local. Les pragmàtiques són normes jurídiques que fa el monarca al marge de les corts.

Decret de Nova Planta

Després de la Guerra de Successió Espanyola (1700-1714), es van promulgar tres Decrets de Nova Planta: per al Regne de València i Aragó, Mallorca i les Pitiüses, i el Principat de Catalunya. Aquests decrets, inspirats en el model polític francès, establien que aquests territoris serien regits segons les lleis i els costums de Castella. Són conseqüència de la visió absolutista i centralista del monarca, i castiguen la Corona d'Aragó pel seu suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria. Aquests decrets van configurar l'Estat Espanyol com un estat unitari, tant en l'àmbit polític com administratiu. La configuració definitiva arribaria a la dècada de 1830, amb la creació de l'estat-nació espanyol pel liberalisme centralista.

Imposicions: El Decret de Nova Planta va prohibir l'ús de la llengua catalana a l'Administració de justícia de Catalunya: "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana". També va abolir les institucions catalanes i els drets forals.

Fonts del Dret Romà

Les fonts del dret romà inclouen: llei, costum, plebiscit, senatconsult, constitucions imperials, jurisprudència i edictes dels magistrats.

Textos de l'Obra de Justinià

El Corpus Iuris Civilis es compon de: Codex Justinianus (lleis de Gregori, Hermogenià i Teodosi II), Digest (iura), Instituta (per a estudiants) i Novellae Constitutiones (constitucions).

Legislació Visigoda

La legislació visigoda (amb fons romà, aportació germànica i influència canònica) inclou: Codi d'Euric (476), Breviari d'Alaric (506), Codi de Leovigild (572), Codex Revisus (580), Liber Iudiciorum (654, per Xindasvint i Recesvint, unificació jurídica) i Codi d'Ervigi (681). Sempre són recopilacions amb lleis noves.