Història del Moviment Obrer: Cartisme i Revolució de 1848

El Cartisme: Origen i Impacte del Moviment Obrer

Fou a la Gran Bretanya on, per primera vegada, el moviment obrer es va organitzar a l'entorn d'un projecte polític propi: el cartisme. En la configuració del qual va tenir un paper important l'experiència dels obrers de la Great Trade Union. La persecució a què van ser sotmesos els afiliats va convèncer els dirigents obrers de la necessitat de participar en política per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals.

L'any 1836, un grup d'obrers va fundar l'associació Working Men's Association, que va elaborar l'anomenada Carta del Poble (1838) i va inspirar l'acció col·lectiva dels treballadors fins al 1848.

Objectius i Estratègies del Cartisme Britànic

Els objectius del moviment cartista eren:

• El sufragi universal masculí i secret.
• Un sou per als diputats que fes possible als treballadors l'exercici de la política.
• La reunió anual del legislatiu.

Per poder presentar aquestes demandes a la Cambra dels Comuns (Parlament), els dirigents van pensar una estratègia nova de mobilitzacions (vagues, concentracions, manifestacions, etc.) a fi de recollir signatures i alhora mostrar el suport social que tenien. Malgrat la repressió, es van arribar a recollir més de tres milions de signatures (1842).

Resultats i Llegat del Moviment Cartista

La Carta va ser rebutjada pel Parlament i els cartistes no van aconseguir imposar els seus objectius principals, tot i que van tenir èxits parcials:

• Implementar una primera reducció de la jornada laboral a 10 hores (1847).
• Aconseguir la mobilització i la conscienciació d'àmplies capes de treballadors.

La Revolució de 1848 i el Protagonisme Obrer

El 1848, el protagonisme obrer es va desplaçar des d'Anglaterra al continent, on va trobar, en la revolució de París, un punt de reflexió per al futur del moviment obrer. Al febrer, els treballadors francesos van lluitar, juntament amb la burgesia liberal, contra les forces conservadores i van tenir una participació important en la caiguda de la monarquia i en la implantació de la Segona República Francesa.

Però les seves demandes de reformes socials van topar amb l'oposició de la burgesia. Els aliats del febrer van esdevenir clarament antagonistes al juny, ja que el govern va suprimir totes les reformes socials i a causa d'això es va produir una revolta popular, que va ser reprimida durament per l'exèrcit (vegeu el tema 3).

Conseqüències de la Revolució de 1848 per l'Obrerisme

L'experiència del fracàs va portar les associacions obreres a plantejar-se si una república burgesa podia assumir els interessos dels treballadors o si calia una alternativa obrera autònoma. Per tant, es va qüestionar el sentit de l'acció política i sindical, es van obrir les portes a nous plantejaments doctrinals i es va posar fi a l'actuació individualista que s'havia desenvolupat fins aleshores.

Grans Corrents Ideològics de l'Obrerisme al Segle XIX

Durant la segona meitat del segle XIX van sorgir les ideologies bàsiques del moviment obrer: el marxisme i l'anarquisme. Totes dues ideologies partien d'un mateix tronc: l'herència de l'utopisme i del radicalisme polític, i l'experiència de les lluites obreres.