Història del nacionalisme i les seves manifestacions

Racisme

Lévi-Strauss. Doctrina que pretén veure en els caràcters intel·lectuals i morals atribuïts a un conjunt d’individus, sigui com sigui com hom els defineix, l’efecte necessari d’un patrimoni genètic comú. Agafar una característica d’un conjunt de persones, atribuir significats discriminatoris/negatius i per tant, apareix el racisme, es discrimina a aquestes persones.

Albert Memmi. El racisme és la valorització generalitzada i definitiva de diferències, reals o imaginàries, en profit de l’acusador i en detriment de la seva víctima, amb el fi de justificar una agressió o un privilegi.

J.L. Alegret. El racisme és la ideologia que, present en els actes o incorporada en les conductes, implícita en els prejudicis o explícita en els discursos, manipula determinats aspectes de la diversitat humana amb la finalitat d’establir sobre ella una sèrie de diferències a les que denomina diferències racials i que són utilitzades per justificar determinades desigualtats socials.

Revolució Francesa i Imperialisme

1789-1870: Revolució Francesa. Invasions napoleòniques, Declaració d’Independència dels EEUU el 1776, Independència de les colònies americanes (1815-1830).

A l’hora de considerar el desenvolupament del nacionalisme podem distingir 3 models:

• Model germanoitalià (unitat)
• Model francès (fronteres natural i lliure arbitri)
• Model irlandès (Éire, 1922) (nació cultural, unitats nacionals petites)

1870-1918: Imperialisme

Durant aquest període, pràcticament tots els estats europeus occidentals van coincidir a incrementar el seu prestigi, la seva grandeur, mitjançant la possessió de colònies a ultramar. El fet que es donés la més frenètica de les expansions colonials a ultramar, en el moment en què la idea d’autodeterminació guanyava terreny ideològic, no deixa de ser una mica irònic. Aquesta fase imperialista en la història europea es va justificar sovint en termes d’una missió civilitzadora de les races superiors sobre les races inferiors. Els països imperialistes havien de dur a terme una “missió nacional”. Els estats occidentals consideraven totalment ridícula la idea de les anomenades “races inferiors” poguessin tenir dret a l’emancipació nacional.

Feixisme

1918-1945: Feixisme

• Feixisme com a culminació del nacionalisme estatal. Moviments apareguts com una crisi de confiança en l’estat nació i com a moviments de revitalització d’un organisme nacional percebut com a malaltís.
• El feixisme posa èmfasi en els mites i símbols de la comunitat nacional
• Basat en una combinació de terror i consens, el feixisme va exigir la participació de les masses en els cultes de pertinença a la nació.

Blocs i Resorgiment del nacionalisme

1945-1989: Blocs

Col·lapse del feixisme, fi de l’era nacionalista a Europa. El nacionalisme s’identificava amb el totalitarisme. Guerra freda, política de blocs. Fronteres inamovibles. Les colònies comencen a independitzar-se, l’imperialisme colonial es desintegra. Apareix el nacionalisme del Tercer Món i els estats post-colonials multi ètnics.

1989...: Resorgiment del nacionalisme i crisi dels estats moderns.

En contra de totes les perdicions, el nacionalisme ha ressorgit a Europa: caiguda del bloc soviètic, guerra als Balcans (1991-2001), crisi de la identitat europea (sobirania dels estats, nacionalisme dels pobles, integració dels immigrants, incorporació de països de l’Europa oriental...).