Història del Regne de València: Fundació i Germanies

Clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,89 KB

Història Breu del Regne de València

Fundació, Convivència i Expulsió dels Moriscos

El llibre comença parlant de la fundació del Regne de València per part de Jaume I. L’entrada de les tropes catalanoaragoneses a la ciutat de València, el dia 9 d'octubre de 1238, va marcar l’inici del Regne. La conquesta no va implicar l’expulsió definitiva dels musulmans del territori valencià, ja que no hi havia prou gent per a repoblar tot el territori, i durant més de tres segles van conviure musulmans i cristians en el mateix territori.

Amb el regnat dels Reis Catòlics i l’arribada de la Inquisició a les corones de Castella i d'Aragó, es va obligar tots els musulmans a batejar-se i es van passar a anomenar moriscos. Això va provocar alçaments i molts musulmans van decidir abandonar els territoris d’ambdues corones, i el Regne de València fou el més perjudicat econòmicament i demogràficament.

Ja l’any 1609, amb el regnat de Felip III, s'expulsà també els moriscos, fet que tornà a afectar de ple el Regne de València i, en general, tota la Corona d'Aragó, ja que representaven una gran part de la població. Aquest fet va provocar un enorme forat en l’economia valenciana perquè aquesta es basava en l’explotació agrària per part dels moriscos, i això va fer que molts territoris quedaren totalment despoblats. Es va haver de fer una repoblació que va portar gent murciana, aragonesa, castellana, francesa i, sobretot, catalana, encara que va ser impossible repoblar el buit que van deixar els habitants moriscos.

La Guerra de les Germanies (1519-1523)

Un altre fet important que esmenta el llibre és el de la Guerra de les Germanies, la qual tingué lloc entre els anys 1519 i 1523 al Regne de València i a les Illes Balears. Aquestes guerres constaven de dos bàndols ben diferenciats:

  • Un bàndol format per les classes populars, que havien estat excloses del poder polític ciutadà i dels beneficis econòmics derivats del creixement econòmic, i per les agrupacions gremials que veien els seus interessos lesionats pels comerciants. Això va provocar que es creés la Junta dels Tretze, formada per un component de cadascun dels gremis, la qual va comandar la revolta.
  • L’altre bàndol comptava amb la noblesa valenciana juntament amb el Sacre Imperi sota el regnat de Carles I.

Aquestes guerres tingueren conseqüències negatives per al Regne de València:

  • L’oligarquia nobiliària sofrí una pèrdua de poder.
  • Els drets del poble valencià es van veure molt reduïts.
  • Es produí una acceleració del procés centralitzador monàrquic.

Entradas relacionadas: