Història del segle XX: Guerres, crisis i canvis polítics
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,45 KB
1. La Primera Guerra Mundial (1914-1918)
Estats Units
Els Estats Units es van unir als Aliats a l'abril de 1917.
Woodrow Wilson
Al final de la guerra, Woodrow Wilson, president dels Estats Units, va destacar pel seu "programa dels 14 punts", que defensava el dret d'autodeterminació. Aquest programa va fracassar per l'absència inicial de membres rellevants com els Estats Units i Alemanya, i perquè el "principi de les nacionalitats" implicava que els països victoriosos de la Gran Guerra perdrien els seus imperis colonials, cosa que no els interessava.
2. El Crash Borsari de 1929
Causes
La sobreproducció va portar a una inversió no rendible en la indústria, i es va començar a invertir en borsa. El Dimarts Negre de 1929, les accions es van posar a la venda i van caure en picat, sense que ningú les comprés.
Europa
La crisi dels Estats Units es va traslladar a Europa. Alemanya devia diners als Aliats, que al seu torn devien diners als Estats Units. Els Estats Units van establir un sistema de préstecs per a Alemanya perquè es recuperés i pogués retornar els diners als Aliats, que després els retornarien als Estats Units. Amb el crack del 1929, els Estats Units van deixar de donar préstecs, cosa que va iniciar un cercle viciós.
3. La Guerra Freda (1945-1991)
El Teló d'Acer
Expressió utilitzada per Winston Churchill el 1946 per descriure la frontera imaginària que separava l'Europa comunista de l'occidental. Era una "muralla infranquejable" que simbolitzava la divisió irreversible d'Europa.
La Cortina de Bambú
El mateix concepte que el Teló d'Acer, però aplicat a Àsia.
L'Efecte Dominó
La idea que si un país queia en el comunisme, els països del voltant també ho farien. Els Estats Units i els seus aliats creien que s'havia d'evitar aquest efecte. Cuba era important perquè "irradiava" comunisme per tota Sud-amèrica.
4. Política Econòmica de Margaret Thatcher i Ronald Reagan
Després del crack del 29, els Estats Units van crear el New Deal i les polítiques keynesianes, en què l'Estat intervenia i regulava l'economia. Als anys 70, Ronald Reagan va introduir les idees del neoliberalisme econòmic, reduint impostos i augmentant els ingressos de la gent, però reduint la intervenció de l'Estat en l'economia. Margaret Thatcher va seguir la mateixa política econòmica amb el seu partit conservador a Gran Bretanya.