Història del Segle XX: Guerres Mundials, Guerra Freda i Ordre Internacional

Context Històric del Segle XX

Causes i Conseqüències de les Guerres Mundials

Factors Clau i Esdeveniments Determinants

• Control Geopolític: La premissa que "qui controlava Europa controlava el món".
• Revolució Industrial: Transformació social i econòmica que va provocar la revolució de les classes.
• Tensions Territorials Europees: Conflictes latents entre nacions.
• Tractat de Versalles: Acord de pau que va posar fi a la Primera Guerra Mundial, però va generar noves tensions.
• Revolució d'Octubre de 1917: L'ascens del comunisme a Rússia.
• Depressió de 1929: Crisi econòmica global amb profundes repercussions socials i polítiques.
• Ascens dels Totalitarismes: L'aparició de Mussolini i el feixisme a Itàlia i Hitler amb el nazisme a Alemanya.

El Tractat de Versalles (1919)

El Tractat de Versalles, signat el 1919 a París, va marcar el fi oficial de la Primera Guerra Mundial. Va imposar dures condicions a Alemanya, incloent-hi la pèrdua de territoris i l'obligació de pagar elevades reparacions de guerra. Aquestes condicions van contribuir al descontentament i al posterior sorgiment del nazisme.

Cronologia de les Guerres Mundials

• Primera Guerra Mundial (1a GM): 1914-1918
• Segona Guerra Mundial (2a GM): 1939-1945

L'Impacte de la Revolució Industrial

L'industrialisme, predominant des de finals del segle XIX fins a la Primera Guerra Mundial, va transformar l'economia internacional. Es va produir un reorganitzament industrial significatiu a països com Itàlia, Japó i Rússia, que van potenciar enormement el seu cicle productiu. Aquest període va veure el sorgiment de la classe mitjana i l'intensificació dels enfrontaments entre classes socials.

L'Ascens dels Totalitarismes: Hitler i el Nazisme

Adolf Hitler va governar Alemanya entre 1933 i 1945. Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va experimentar una gran pressió política i una radicalització a causa de la pèrdua de territoris i el desig de reconquerir-los. La migració de la població a les ciutats va accentuar el xoc de classes. El 1932, Hitler va guanyar les eleccions i, poc després, va dur a terme un cop d'estat, establint un règim totalitari basat en la supremacia de la raça ària.

Conferències Aliades de la Segona Guerra Mundial

Conferència de Teheran (1943)

La Conferència de Teheran, celebrada el 1943, va ser una trobada clau entre Stalin, Churchill i Roosevelt. En aquesta conferència, es van dividir les defenses dels fronts: la Unió Soviètica (URSS) s'encarregaria de l'est, el Regne Unit del nord i els Estats Units (EUA) del sud.

Conferència de Ialta (1945)

La Conferència de Ialta, el 1945, va abordar la divisió d'Europa un cop finalitzada la guerra. Stalin va declarar que el primer exèrcit que conquerís un territori hi aplicaria el seu propi govern.

Conferència de Potsdam (Juliol de 1945)

La Conferència de Potsdam, celebrada el juliol de 1945, va reunir Truman, Attlee i Stalin. Davant una Europa de l'Est devastada, es van haver de prendre mesures urgents. Es va decidir que els alemanys tornessin a casa, iniciant la desnazificació, que va incloure els Judicis de Nuremberg. Durant aquest procés, es va descobrir l'Holocaust i els crims contra la humanitat. Alemanya es va dividir en quatre parts i Berlín en dues.

L'Ordre Postguerra i la Guerra Freda

La Creació de l'OTAN (1949)

L'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) va ser fundada el 1949. Formada per les principals potències capitalistes europees i els EUA, va ser una organització defensiva dels països d'Occident, creada com a resposta a l'amenaça soviètica. El seu principi fonamental era que si un país membre era atacat, tots els altres el defensarien. Espanya s'hi va unir als anys 80, i als 90 van entrar-hi països de l'Antiga Iugoslàvia. Cada país mantenia el seu propi exèrcit, però es recolzaven mútuament.

La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (CECA, 1951)

La CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer), creada el 1951, va ser el precursor de l'actual Unió Europea (UE). Va ser fundada per França, Alemanya i Itàlia, que es van adonar que els moviments d'acer i carbó durant la Guerra Mundial eren molt grans i van decidir compartir els seus actius per evitar futurs conflictes. Els seus objectius principals eren la pau, la democràcia i l'estat de dret, i tot país que hi volgués entrar havia de complir-ne els requisits.

La Guerra Freda (1945-1990)

La Guerra Freda va ser un conflicte ideològic i geopolític entre els Estats Units (EUA) i la Unió Soviètica (URSS) que va durar de 1945 a 1990. Alguns dels esdeveniments clau d'aquest període inclouen:

• La Guerra Civil Grega (1946), que va reforçar la política anticomunista.
• La Guerra de Corea (1950-1953), on Corea va buscar la independència del Japó i es va convertir en un camp de batalla de la Guerra Freda.
• L'implementació del Pla Marshall per a la reconstrucció europea.
• L'accés de Mao Zedong al poder a la Xina el 1949.

La Desestalinització amb Nikita Khrusxov

Nikita Khrusxov va liderar la Unió Soviètica entre 1953 i 1964, període marcat per la desestalinització, un procés de reformes que va buscar allunyar-se del culte a la personalitat i els excessos del règim de Stalin.