Història del Sindicalisme i Moviments Obrers a Europa

Els grans debats

La participació o no en els governs burgesos, el colonialisme, vist per alguns com una barbàrie i d’altres com a un factor positiu de la civilització, i la guerra, producte de les disputes del capital; tanmateix, en esclatar la Guerra del 14, s’inicià la unió sagrada de socialistes i burgesos davant l’enemic de la nació.

Naixement del sindicalisme

• Progressivament, els obrers varen constituir agrupacions estables de treballadors.
• Cercaven el corporativisme i el col·lectivisme.
• Societats de socors mutu: algunes clandestines, ajudaven als treballadors en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues juntament amb la creació de caixes de resistència.
• Aquestes accions i mobilitzacions varen aconseguir l'abolició de la prohibició sindical a Anglaterra; llavors neixen els primers sindicats d'ofici.
• Se proposà la coordinació sindical de cada país, com l'Associació Nacional per a la protecció del treball a Gran Bretanya, formada per associacions de la construcció, tèxtils, metal·lúrgiques i mineres; també reivindicaven el sufragi universal.
• El 1832, se creà la Great Trade Unions, que agrupava la majoria de sindicats britànics; les seves reivindicacions laborals varen ser rebutjades pel govern i els empresaris.
• El sindicalisme se va expandir per França i Espanya.

El cartisme a Gran Bretanya

Primer intent d’organitzar un moviment obrer a l’entorn d’un projecte polític amb l’objectiu de canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals. La Working Men’s Association va elaborar la Carta del Poble:

• (a) sufragi universal masculí i secret,
• (b) sou pels diputats,
• (c) elecció anual del legislatiu.

Després de diverses mobilitzacions i recollida de tres milions de firmes, la Carta va ser rebutjada al Parlament britànic. Un èxit parcial va ser reduir la jornada laboral a 10 hores.

L’experiència de 1848

L’obrerisme se desplaça cap a Europa. Revolució de 1848 a París: al febrer, els obrers lluiten amb la burgesia per fer caure la monarquia de Luis Felip; la burgesia frena les aspiracions obreres; al juny de 1848, obrers i burgesos són antagònics; la revolta popular és reprimida per l’exèrcit. L’obrerisme cercarà una alternativa a la república burgesa, tant en el camp sindical com en el doctrinari.