Història del Treball Social: Pioneres i Corrents de Pensament

Clasificado en Derecho

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,5 KB

Mary Richmond (1861-1928)

Impulsora del Treball Social com a professió i directora de la Charity Organization Society (COS). Va crear els primers estudis de Treball Social. Va ser feminista i la primera persona que va entendre el pensament de la COS i la necessitat de canvi, que des del Treball Social s'investiguessin les causes de la pobresa i es donessin a conèixer. Va exercir la docència a l'escola de filantropia de Nova York, va realitzar estudis de Treball Social a Nova York i va ser la primera catedràtica de Treball Social. Diu que la naturalesa del Treball Social és la mediació entre l'individu i la societat, amb una funció preventiva i d'educació.

COS

Parla de fer una completa investigació del cas, creació d’un fitxer amb la història social, elaboració d’un pla de treball i acompanyament de les persones, formació de les persones que hi treballen. No tindrà caràcter temporal: la persona rebrà ajut fins a una situació d’autonomia, amb atenció a nivell individual i familiar.

Jane Addams (1860-1935)

Una de les fundadores del Treball Social als Estats Units, lluitadora a favor del sufragi femení i pels esforços a favor de la pau mundial. Va ser cofundadora el 1915 de la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, i el 1931 va rebre el Premi Nobel de la Pau.

Juan Luis Vives (1492-1540)

Critica els abusos eclesiàstics de la caritat i considera que és funció d’un govern just la prevenció i l'auxili dels pobres. Li proposa a l’alcalde que sigui qui faci un pla intervencionista. Planteja que la solució és ajudar els pobres a arribar a l'excel·lència: per alleugerir la insuficiència humana cal ajuda per aconseguir la virtut, educació, treball, amistat, consol i comunicació.

Síntesi del pensament de Vives:

  • Dret a una assistència efectiva
  • Responsabilitat municipal
  • Redistribució de riquesa
  • Tractament individualitzat
  • Assistència que implica mesures preventives i curatives

La Beneficència

Ens explica la gradual intervenció pública a causa de les necessitats, l'economia ciutadana i l'influx del protestantisme perquè l'Estat assumís tasques assistencials. Té a veure amb com ens allunyem de la gestió privada i ens apropem a la pública, a l'aportació de diners públics. Es caracteritza per tenir una progressiva estatització, trencament del dogma segons el qual l'individu és autosuficient, pèrdua progressiva del caràcter graciable (però no de la gratuïtat). Trobem els pobres"verdader" (que la situació no és voluntària), i posseeix una organització administrativa. Fa referència a quelcom incomplet que no cobreix totes les necessitats d'un individu ni d'una família, i aleatori.

La Filantropia

És fer el bé pel bé. Un filantrop dona i obra per contribuir a la societat. Hi ha una certa similitud amb la idea de caritat, però no tant a nivell individual sinó en comú: aportaré diners a una institució, crearé una institució, etc.

Hull House

Centre social fundat el 1889 a Chicago per Jane Addams i Ellen Gates Starr. Promou la coneixença entre les persones i l'estudi de barri en situacions de desigualtat. Ofereix programes socials, educatius, político-sindicals i culturals.

Concepción Arenal (1820-1893)

A la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, convoca un concurs d'idees sobre com es podria vincular la caritat privada amb la beneficència pública a Espanya, concurs que guanya.

Entradas relacionadas: