Història dels Jocs Olímpics Antics a Grècia

L'Esport a les Polis Gregues

Les polis proporcionaven als seus ciutadans els mitjans per cuidar els seus cossos: palestres, banys públics, gimnasos... La pràctica dels exercicis físics era considerada un privilegi dels ciutadans lliures. Els atletes més avantatjats eren seleccionats per als jocs panhel·lènics que van celebrar-se a Olímpia, a Delfos, a Corint i a Nèmea.

Els Jocs Olímpics Antics: Origen i Significat

A partir de l’any 776 a.C., cada quatre anys, entre finals de juliol i començaments de desembre, se celebraven al santuari d’Olímpia unes competicions atlètiques que trencaven la monotonia de la vida quotidiana, aturant per uns quants dies fins i tot les guerres entre grecs. Les Olimpíades tenien un gran poder de convocatòria: gent de tot arreu i de tota condició social. Era un moment ideal per a trobades de polítics, d’homes de negocis, de firaires, etc.

Disciplines Esportives als Jocs Antics

L’esport més antic que es practicava era la cursa a peu a l’estadi. Posteriorment se n'afegiren altres disciplines atlètiques relacionades amb activitats bèl·liques com el llançament de disc o javelina, els salts, el pugilat o la lluita lliure, l’equitació i sobretot les curses de carros.

El Programa dels Set Dies de Jocs

Dels set dies de jocs, les competicions atlètiques pròpiament dites duraven cinc dies:

• El dia de la inauguració es feien tota mena de sacrificis i cerimònies rituals, així com la presentació dels competidors i de les diferents ambaixades vingudes de tot arreu.
• El segon dia tenien lloc les curses a peu per l’estadi: velocitat (una o dues voltes) i resistència (vint-i-quatre voltes).
• El tercer dia es buscava l’esportista més complet amb el pentàtlon (salt de longitud, llançament de disc i javelina, lluita i cursa a peu).
• El quart dia es reservava a les lluites: pancraci i pugilat.
• El cinquè dia es feien competicions diverses per a sèniors i júniors (disc, salt, javelina i cursa a peu).
• El sisè dia era el més esperat per les curses a cavall i les curses de carros.
• Les cerimònies de cloenda tenien lloc el setè dia amb el lliurament de les recompenses davant del temple de Zeus.

Els Vencedors i les Recompenses

Els vencedors no rebien cap compensació econòmica, una simple corona de llorer i olivera; però gràcies a la seva victòria aconseguien tota mena d’honors i avantatges a la seva ciutat natal: inscripcions i estàtues dedicades a ells en llocs privilegiats. Al segle II d.C., concretament l’any 129, el barceloní Lucius Minicius Natalis va aconseguir formar part de la llista de campions olímpics en guanyar la cursa de carros a l'Olimpíada 227 de l’era antiga. Tota la informació la coneixem per les inscripcions que hem trobat a la Barcino romana.

La Participació de les Dones

Les dones tenien la participació totalment prohibida en els jocs, no solament com a esportistes sinó també com a espectadores. Algunes dones es disfressaven d’home per entrar a competir. Pausànies ens explica com s’ho va fer una dona que va fer guanyar al seu fill com a entrenadora. No va ser castigada, però a partir d’aquells moments els entrenadors van ser obligats a anar despullats com els participants.

De la Clausura a la Recuperació Moderna

L’any 393, l’emperador Teodosi va fer clausurar el santuari de Zeus a Olímpia. S’havien celebrat fins aleshores 293 Olimpíades. A finals del segle XIX, un gran amant de l’esport va intentar recuperar-los. Pierre Fredy, més conegut com el Baró de Coubertin, l’any 1896, va aconseguir reunir una sèrie de països a Atenes per celebrar els primers Jocs Olímpics de l'Era Moderna. L’any 1992, Barcelona fou la seu de la XXV Olimpíada de l'Era Moderna.