Història de l'Educació Física: Grècia, Roma, Edat Mitjana i Escoles Gimnàstiques

Història de l'Educació Física

Grècia

Grècia - Plató: Va elaborar una teoria de l'educació on l'activitat física tenia un lloc. L'aptitud física seria un mitjà de desenvolupament adequat i harmoniós per poder complir els designis del cosmos. En la jerarquia educativa que estableix Aristòtil com a base de la instrucció, s'assigna un lloc a l'exercici natural combinat amb assenyades dosis d'entrenaments corporals.

Roma

Roma: Els pensadors Sèneca i Galè consideraven l'exercici físic com a mitjà educatiu, però passaria a un segon terme, sent exclusivament d'utilitat militar.

L'Edat Mitjana

L'Edat Mitjana: L'Església va tenir un poder absolut. La filosofia eclesiàstica va deixar a un costat l'educació del cos, al qual donava poc valor, sent l'ànima i l'esperit humà la seva única preocupació. Activitats físiques destacades eren la caça, el dol i els tornejos.

El Renaixement (s. XV, XVI, XVII)

El Renaixement: A Florència, Itàlia i Europa, el Renaixement i el seu moviment cultural, l'humanisme, es van caracteritzar, entre altres coses, per l'intent d'una formació global de l'individu. És aquí on es comencen a incloure els exercicis físics junt a la formació intel·lectual i espiritual. Es va produir el descobriment de la gimnàstica de la Grècia Clàssica i els primers intents d'integrar l'educació física dins de les teories científic-educatives.

La Il·lustració – Basedow (s. XVIII)

La Il·lustració: Tracta de trobar un model bàsic de coneixement. Es realitza el primer intent de pedagogia científica. És el segle de la reflexió físico-educativa. L'educació és important en la formació individual d'un ciutadà, i pren rang d'utilitat pública.

Jovellanos, ministre i il·lustrat espanyol, va concebre un pla d'educació pública amb un alt contingut en educació corporal.

S.XIX: Període de les Escoles

A principis del segle XX apareixen pràcticament de forma simultània quatre grans moviments gimnàstics que donaran lloc a les seves respectives escoles i Sistemes Gimnàstics. Segons Mandell (1981), van tenir el seu origen en els corrents intel·lectuals del s.XIX com són: racionalisme, romanticisme, nacionalisme, democràcia, ideal pedagògic.

Escola Sueca: Sistema Analític

Escola Sueca: Sistema Analític: Pier Henrich Ling va desenvolupar un mètode caracteritzat per una concepció anatòmica, biològica i correctiva de la gimnàstica, fonamentada en els dogmes i principis científics que van ser incorporats per ell al sistema educatiu. Objectiu: preparar el soldat davant la guerra i per desenvolupar el sentit estètic a través d'un enfortiment corporal i de la correcció dels defectes físics. P.H. va desenvolupar aparells gimnàstics com la barra fixa, les anelles, les escales oscil·lants o la soga per grimpar. El mètode suec busca un model de salut corporal a través de la gimnàstica. La gimnàstica sueca és un mètode molt simple (pobresa i aïllament).

Escola Alemanya: Sistema Rítmic

Escola Alemanya: Sistema Rítmic: Guts Muths i Friederich Ludwing Jahn van ser els fundadors. G. Muths és considerat el pare de la Gimnàstica Pedagògica Moderna. La seva aportació s'inspira en l'antiguitat clàssica, de la qual pren el terme gimnàstica, i s'orienta cap a la construcció d'exercicis amb fins educatius i curatius. Segons R. Mandell (1986), G. Muths es veu fortament influenciat pel pensament racional i lògic de l'educació escolar alemanya, i crea taules d'exercicis en què es feien constar els progressos per aconseguir un rendiment motor en les accions.

Escola Francesa: Sistema Natural

Escola Francesa: Sistema Natural: L'escola francesa, a Espanya, va ser introduïda per Francisco d'Amorós (Institut Pestalozziano). L'Escola Francesa es caracteritza per una concepció natural i utilitària dels exercicis físics. Són accions de caràcter global, en què el cos participa com un tot en les execucions i s'encaminen a preparar l'individu per a la vida adulta. Es pretén una millora de la forma física per tal de perfeccionar els moviments naturals, aconseguir un domini corporal en les accions i aconseguir un cos estèticament bell.

Escola Anglesa: Sistema Esportiu

Escola Anglesa: Sistema Esportiu: El màxim representant és Thomas Arnold, i sorgeix com a reacció a l'excessiu academicisme imperant en l'educació formal, on el cultiu de l'intel·lecte era considerat el més important. L'esport a l'escola es promou a través de "jocs esportius" desenvolupant la idea “d’actitud esportiva", que es caracteritza pel "fair play" i l'amateurisme. Atorga importància a la recreació, a les regles i la competició en els exercicis, desvinculant-se del rendiment. En aquest moment és quan apareixen molts dels esports reglamentats.