Història de l'Educació Infantil: Escola Tradicional vs Escola Nova

Evolució de l'Educació Infantil

Primers Passos (Fins al s. XX)

Abans del segle XIX, l'estudi de la infància era purament mèdic. Fou a mitjans del segle XIX quan s'inicià la història de l'educació infantil pròpiament dita. Es va començar a plantejar l'educació com a fonamental en el desenvolupament posterior de les persones, la qual cosa va portar a estudiar els elements educables en cadascuna de les etapes de creixement.

Durant el segle XX, es va consolidar la idea que l'etapa infantil calia considerar-la com un període propi de l'individu, en què la persona madura, es desenvolupa i es veu influïda pel medi exterior. Es va passar a considerar l'etapa infantil com una etapa educativa.

L'Escola Tradicional (ET)

L'Escola Tradicional (ET) plantejava l'escolarització de tots els infants, independentment de la seva condició.

Característiques Principals

• Mestre com a centre de l'ensenyament:
  • Els alumnes aprenien utilitzant principalment habilitats memorístiques (repetició-memorització).
  • El marge de creativitat era reduït o nul.
  • Es consideraven mètodes necessaris per a l'aprenentatge la disciplina estricta i el càstig.
• Organització rígida de l'activitat escolar:
  • L'activitat estava totalment organitzada i programada.
  • Tots els alumnes havien d'aprendre el mateix i de la mateixa manera.
  • L'adquisició de continguts era l'única finalitat.

L'Escola Nova (EN): Renovació Pedagògica

L'Escola Nova (EN) és un moviment pedagògic iniciat a finals del segle XIX amb la finalitat d'abordar una renovació dels principis pedagògics que sostenia l'Escola Tradicional (ET). Plantejava una nova alternativa d'ensenyament on els infants aprenen principalment per observació, contacte amb la natura, experimentació i imitació de les persones adultes.

Principis Clau

1. L'infant com a subjecte actiu de l'aprenentatge.
2. Modificació del paper del mestre (guia, facilitador).
3. Importància de l'entorn escolar com a espai d'aprenentatge vital.
4. Sistema flexible que s'ha d'adaptar a les especificitats de cada nen, amb un doble vessant: individualitzat i socialitzador.
5. Desenvolupament de mètodes educatius actius i participatius.

Context Històric de l'Escola Nova

Orígens (Finals s. XIX - Inicis s. XX)

• Consolidació del liberalisme com a sistema polític.
• Expansió del capitalisme com a sistema econòmic.
• Predomini dels principis de llibertat i democràcia.

Impuls d'Entreguerres

• Impuls al desenvolupament dels sistemes públics d'educació, basats en principis pedagògics renovats.
• Gran importància i esperança concedides a l'educació com a instrument per a la pau.

Reptes Posteriors

A mitjans del segle XX, els principis de l'Escola Nova van trobar dificultats. Van deixar de respondre a les necessitats dels règims totalitaris que s'estaven imposant en alguns països (nazisme, feixisme, comunisme). En altres (com Anglaterra o els EUA), la por al comunisme, arran del triomf de la revolució bolxevic a la Unió Soviètica, també va limitar l'expansió d'alguns dels seus ideals més progressistes.