Història d'Empúries: dels ibers als romans

ELS POBLADORS IBERS DE L’EMPORDÀ

A l’edat del Bronze, els indigetes (tribus indígenes), que tenien una cultura i una economia molt poc desenvolupada, basada principalment en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en un petit istme, on hi ha el poble de SANT MARTI D’EMPÚRIES. Anys després, uns comerciants, procedents de Focea, van instal·lar un assentament grec en aquestes terres amb una clara finalitat comercial. Avui en dia la coneixem com a cultura ibèrica.

EMPORION GREGAL

L'any 600 aC, grecs procedents de Focea arriben a les costes catalanes i funden la Palaiàpolis (ciutat antiga). En poc temps, s'ubiquen a terra i funden la Neàpolis (ciutat nova).

LA CIUTAT ROMANA D’EMPORIAE

L'any 218 aC, amb motiu de la 2a guerra púnica, un exèrcit romà comandat per Gneu Corneli Escipió desembarcà al port d'Empúries amb l'objectiu de tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que ja es trobaven a la ciutat de Sagunt (vlc). L'any 195 aC Cató va instal·lar un campament militar a Empúries. El campament romà es va convertir definitivament en ciutat, i en època de l'emperador August, la ciutat grega i la romana es van unir sota el nom de Municipium Emporiae.

Estructura de la ciutat d'Empúries: un rectangle amb un perímetre de 700m x 350m, amb una superfície de 22,5 hectàrees delimitades per una muralla, que formava part del sistema defensiu de la ciutat. La xarxa viària era molt regular, amb dos carrers principals que creuaven la ciutat: el cardo (de nord a sud) i el decumanus (d'est a oest). Hi ha la conservació d'una part de la muralla (te un símbol de força i prosperitat a la part superior) amb una de les portes de sortida de la ciutat.

Fòrum: era un dels espais amb més vida a la ciutat, una gran plaça descoberta envoltada per un pòrtic, on es trobaven els principals edificis públics. A la banda nord del fòrum, envoltada per dues construccions en forma de U, es trobava el temple capitolí, que estava aixecat damunt d'un podi i semblava estar dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. En època d'August s'edificaren dos petits temples dedicats al culte imperial. A la banda est del fòrum es trobaven els edificis administratius: la basílica (judicis) i la cúria (on es prenien decisions polítiques). A la banda oest hi havia les botigues, anomenades tabernae. També trobem les termes, situades no gaire lluny del fòrum, i molt a prop de les termes hi havia les popinae, una mena de tavernes on es podia menjar, beure i jugar a jocs d'atzar. A la ciutat també es trobaven les domus privades, on l'activitat comercial era el principal motor econòmic d'Empúries. Al voltant del seu port es generava un volum de negocis prou important perquè alguns romans tinguessin un alt poder adquisitiu. Les insulae tenien un pati central que donava llum i ventilava els habitatges del voltant. Molts pisos no disposaven d'aigua corrent i havien d'utilitzar l'aigua de les fonts públiques. Els espais inferiors estaven ocupats per botigues o tallers que també s'aprofitaven com a habitatges per la gent que hi treballava. La Domus 1: una de les cases més importants ubicada a la zona residencial, s'articulava al voltant d'un pati central (atri) al qual s'accedia des del carrer a través d'un passadís. L'atri era un espai obert que també servia per donar llum a les cambres del voltant, solien tenir el terra pavimentat amb mosaics i les parets s'arrebossaven amb calç que posteriorment es pintava amb vistoses escenes. Aquesta casa disposava d'una zona més senzilla, amb unes estances més petites i no tan ben decorades on treballaven i vivien els servents. A Empúries també trobem un amfiteatre, fora del recinte emmurallat, al costat del amfiteatre hi havia la palestra o gimnàs on es podien fer tota mena d'exercicis físics i tenir cura del cos. Sembla que hi havia un teatre a l'interior de les muralles però no ha estat mai localitzat. Cementiri: podem parlar d'un gran necròpoli en els vessants oest i sud de la ciutat, aquí els romans dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses.