Història d'Espanya (1900-1931): Crisi Política, Conflictes i Evolució Econòmica

L'Assemblea de Parlamentaris (1917)

Republicans, socialistes i catalanistes van criticar amb duresa els partits dinàstics i van exigir una reforma constitucional per democratitzar l'Estat. Davant el clima de tensió generalitzada, el govern Dato va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les Corts. Els parlamentaris catalans, dirigits per la Lliga Regionalista, van demanar que es tornessin a obrir, van redactar un programa en què reclamaven el reconeixement de la realitat plurinacional de l'Estat i van convocar una Assemblea de Parlamentaris a Barcelona el 19 de juliol.

L'Assemblea va demanar la convocatòria d'eleccions per formar un govern provisional i celebrar unes Corts constituents que reformessin la Constitució en sentit descentralitzador i d'autonomia per a les regions. El govern va prohibir l'Assemblea i va tancar els diaris republicans i catalanistes.

La Guerra del Marroc: Context i Conseqüències

En aquesta ocupació colonial hi havia interessos econòmics, sobretot en el sector de la mineria, però també es tractava d'una qüestió de prestigi de l'Estat i de l'exèrcit. Els atacs de les tribus nòmades van obligar a establir una forta presència militar a les zones ocupades. L'enviament de més soldats era molt impopular, i més encara després dels fets de la Setmana Tràgica.

Des de 1912, Espanya va efectuar una lenta, dificultosa i costosa ocupació militar de la zona i va arribar a tenir uns 250.000 soldats al Marroc. La necessitat de posar fi a la guerra del Marroc (amb episodis com el desastre d'Annual o el desembarcament d'Alhucemas) va ser un dels arguments esgrimits pel general Miguel Primo de Rivera per justificar el cop d'estat.

El Capitalisme Financer: L'Evolució de la Banca

En les primeres dècades del segle XX es va crear un sistema bancari modern. El Banc d'Espanya va començar a desenvolupar funcions de banc central; i van sorgir nous bancs, de dipòsits i de negocis comercials i industrials, que van estendre les seves xarxes de sucursals. La banca catalana va quedar relegada a un segon pla. Per contra, es va produir una expansió de la banca basca i madrilenya.

Cal esmentar, en aquest sentit, la fundació de grans entitats com:

• Banco Hispano Americano (1900)
• Banco de Vizcaya (1901)
• Banco Español de Crédito (1902)

Aquests, amb el Banco de Bilbao, dominaven el sector financer i tenien una sòlida presència en alguns sectors industrials. Després de la Gran Guerra, van suspendre pagaments el Banc de Barcelona i el de Terrassa, mentre que es van fundar el Banco Urquijo (1918) i el Banco Central (1919).

El Banc de Catalunya, creat el 1920, va tenir una ràpida expansió, però va suspendre pagaments l'any 1931. Barcelona, que havia estat la principal ciutat financera d'Espanya a mitjan segle XIX, va deixar de tenir una banca comercial pròpia. Només van romandre a Catalunya el Banco Hispano Colonial, que va ser absorbit posteriorment pel Banco Central, i el Banc de Sabadell. La concentració del mercat financer en uns quants grans bancs es va mantenir durant les dècades següents. La xarxa financera espanyola va ser controlada, doncs, per uns pocs oligopolis bancaris.