Història d'Espanya al segle XIX: Evolució, Regnat i Societat

Evolució política durant el regnat de Ferran VII

Quatre etapes:

• Guerra del Francès
• Retorn a l'absolutisme (retorn de Ferran VII)
• Trienni Liberal
• Dècada Ominosa

Guerra del Francès

Napoleó va demanar a Ferran VII permís perquè les seves tropes entressin a Espanya per poder conquerir Portugal. Un cop l'exèrcit de Napoleó va ser a Espanya, a part de conquerir Portugal, també va conquerir Espanya. Napoleó va nomenar el seu germà Josep Bonaparte rei d'Espanya, obligant Ferran VII a renunciar al tron. Amb l'ajuda de la Gran Bretanya, van aconseguir alliberar-se dels francesos. Es va signar la primera constitució espanyola liberal.

Retorn a l'absolutisme

El 1814, Ferran VII va tornar a Espanya i, juntament amb ell, va tornar l'absolutisme. No va fer cas a la constitució dels liberals i, per tant, els liberals van començar a fer pronunciaments en contra de Ferran VII. Tots els pronunciaments van ser fallits excepte el pronunciament de Riego, que va rebre molt de suport i va tenir èxit.

Trienni Liberal

Els liberals es van dividir en dues tendències: moderats i progressistes. Els moderats eren conservadors, partidaris de la reforma i no creien en la Constitució del 1812. Els progressistes estaven d'acord amb els liberals i van fer rebel·lions.

Ferran VII estava en contra dels liberals i va cridar la Santa Aliança per acabar amb el liberalisme. La Santa Aliança va fer fora els liberals.

Dècada Ominosa

Es va caracteritzar per ser una època de crisi total on Espanya estava molt malament, amb l'assassinat de molts liberals. Es va produir la independència de les colònies espanyoles i només en van quedar tres. Ferran VII va haver de decidir successor, entre Carles o Isabel II. Va abolir la llei sàlica i va escollir Isabel II (liberal) en detriment de Carles (absolutista).

Regència de Maria Cristina

Carles va iniciar un moviment carlista que defensava la successió al tron de Carles i l'absolutisme. Eren molt catòlics. Aquest moviment va provocar tres guerres civils.

A la primera guerra, ningú va guanyar ni perdre perquè els carlins no van ser capaços d'estendre el seu poder. Per això, els liberals i els carlins van fer un acord anomenat Conveni de Bergara, que deia que els carlins no farien més guerra però els liberals haurien de respectar els furs. El van signar Espartero (liberal) i Maroto (absolutista).

Durant la regència de Maria Cristina, el govern va tenir dificultats per finançar la guerra. Gràcies a l'Església, que va donar terres a l'Estat, aquest les va vendre i així va guanyar diners (desamortització de Mendizábal). Durant aquesta època, hi va haver una constitució que era una barreja de progressistes i moderats.

Regència d'Espartero

Hi va haver una revolta popular a causa que el general va posar el lliurecanvisme i el sector tèxtil català era molt proteccionista. Tota la gent de fàbriques i obrers es van revolucionar a Barcelona.

Espartero va ser un general liberal que va lluitar contra els carlins i va guanyar. Va començar la seva regència i, com que era un militar, creia que els problemes se solucionaven amb les armes. Va ser un liberalisme poc liberal, ja que hi va haver algunes revoltes, com la de Barcelona, i ell va solucionar-ho amb bombes.

Ell deia que Espanya s'havia de bombardejar cada 40 anys perquè era anarquista. El van fer fora i va anar a Anglaterra, on ja havia regnat abans.

Isabel II

Les regències de Maria Cristina i d'Espartero van ser perquè Isabel II creixés i fos capaç de regnar. Als 13 anys van dir que ja podia ser reina. Als 16 anys la van casar amb un cosí seu i això va provocar la segona guerra carlina, ja que no acceptaven el candidat que els carlins proposaven. Gran part del regnat d'Isabel II hi va haver un president liberal moderat (Narváez), que donava molt poder al rei i defensava que hi hagués una religió oficial. Hi va haver una època de liberalisme progressista on van regnar Espartero i Prim, que defensaven la sobirania popular, la tolerància entre religions, el sufragi censatari més ampli (més persones podien votar), més llibertat i eren més modernitzadors.

Espartero i Prim van dimitir i va tornar Isabel II.

Hi va haver molts pronunciaments a causa de les males collites, la crisi de subsistència i els problemes industrials. Llavors hi va haver la Gloriosa Revolució de Setembre (liderada per Prim, Topete i Serrano), que va començar a Cadis, i aquest pronunciament va provocar l'exili d'Isabel II. Aquest pronunciament va donar lloc al Sexenni Democràtic.

Sexenni Democràtic

Va ser de caràcter revolucionari. Isabel II va marxar a l'exili i es va buscar un nou monarca perquè pogués governar. Seria una monarquia constitucional. També hi hauria una primera república i tot això acabaria amb un cop d'estat. Tot això ho va organitzar el govern provisional.

A partir de totes aquestes peticions es va crear la Constitució del 1869, que deia que a Espanya hi hauria d'haver un monarca, sobirania nacional, sufragi universal masculí i llibertat sense restriccions.

Havien de trobar un monarca perquè ho deia la Constitució, i havia de ser liberal i acceptar la constitució progressista (ni francès ni alemany). Prim va anar a Itàlia i li va dir al fill del rei d'Itàlia, Amadeu, que regnés. L'endemà, Amadeu es va instal·lar a Madrid, però el mateix dia van assassinar Prim. Amadeu es va trobar amb molts problemes: l'Església no estava d'acord que un italià fos rei d'Espanya, els carlins no estaven d'acord que un liberal governés i els progressistes no es creien que ell fos progressista. Mentre governava, els cubans es van intentar independitzar i els espanyols van enviar tropes per impedir-ho. Amadeu va marxar. El govern provisional va decidir que Espanya seria la Primera República, però era una república sense republicans, ja que ningú tenia un pensament republicà. Aquesta república va durar 11 mesos. Durant aquest temps hi va haver quatre presidents, és a dir, molt poca estabilitat. Així va passar la tercera guerra carlina i la guerra de Cuba. Per culpa d'això, els republicans es van dividir en dos: els federals i els unitaris. Els federals van governar durant la primera part de la república i creien que Espanya havia de ser la lliure unió. Els unitaris creien que Espanya havia de ser una única nació.

Economia i societat a Espanya

L'agricultura a Espanya estava molt endarrerida, ja que la distribució de la propietat estava repartida de manera desigual. Per solucionar-ho, van decidir fer una reforma liberal. A partir de la desamortització de Mendizábal, van pensar-se que, a part de poder pagar les despeses de la guerra carlina, també podrien igualar el sector agrari, però ho van empitjorar. Com que no podien modernitzar-se, no podien arribar a fer una revolució industrial, que era el que buscaven. L'agricultura era d'autoconsum i hauria de ser comercial. Espanya va intentar fer la revolució industrial, però ho va fer de manera molt feble i només es van industrialitzar Catalunya i el País Basc. A Catalunya va ser molt important el tèxtil, el cotó, la llana i la colònia, i al País Basc, la siderúrgia i els forns de ferro. Catalunya tenia una estructura social equilibrada i va desenvolupar el sector tèxtil; en canvi, Espanya no. La indústria de Catalunya era molt proteccionista, els propietaris del sector tèxtil volien protegir la producció nacional amb la seva possible competència. El govern va col·locar aranzels, que són impostos. El País Basc tenia una indústria diferent de la catalana, no era proteccionista, ells fabricaven coses per a altres indústries i els bancs posaven diners perquè els del País Basc poguessin fer possible la industrialització.

Va aparèixer el primer ferrocarril (1845). Això va fer que les indústries poguessin portar els seus productes per Espanya, però això va fer que el producte fos més car i va provocar retards.

Estructura social

Quan hi havia l'Antic Règim, hi havia una societat estamental, que volia dir que si havies nascut pobre no podies ser ric, però ara es va posar la societat de classes, on hi ha diferents classes segons els diners i on treballis. Els grups més importants eren la burgesia i el proletariat. La burgesia eren els propietaris de mitjans de producció i el proletariat eren els que treballaven i, a partir del seu treball, tenien un salari. La noblesa i la burgesia es van ajuntar i es van casar perquè la burgesia tenia molts diners i la noblesa tenia un nom important. L'alta burgesia va abandonar Catalunya i es va signar una llei perquè no es tornessin a ajuntar. En aquell temps era molt important l'Església catòlica i l'exèrcit per intervenir en coses polítiques. No hi havia classe mitjana, o eres molt ric o eres molt pobre. Hi havia proletariat rural (al camp) i urbà (a les ciutats).

Moviment obrer

Va aparèixer als anys 20 i 30, quan els obrers es van adonar que les seves condicions eren pèssimes. A causa d'això, es van manifestar de dues maneres diferents: el ludisme (els obrers es pensaven que destruint les màquines ho solucionarien, però no els va funcionar) i els bullanguers (accions que passaven al carrer i eren violentes). Com que van veure que tampoc els funcionava, van crear societats d'ajuda i amb això pretenien poder ajudar-se els uns als altres, però això era insuficient. Van crear organitzacions sindicals que organitzaven les vagues, que en aquell temps eren il·legals. Entre els anys 30 i 60, demòcrates i republicans van recollir totes les peticions que tenien els obrers i van intentar crear un partit per modificar-ho, però no eren suficients. A causa del moviment obrer, Espanya es va plantejar ser anarquista, però la Guàrdia Civil ho va impedir. El moviment obrer era internacionalista, volien eliminar la propietat privada. A partir d'aquest pensament va venir el socialisme, però no va funcionar. Un filòsof, Karl Marx, va dir que el problema de la desigualtat era per culpa de la propietat privada. L'Estat li va fer cas i es va encarregar de distribuir les propietats privades. A més a més, pensaven que calia crear un partit polític obrer, que era marxista i es deia PSOE. Els membres d'aquest partit eren tipògrafs.

Diferències entre anarquisme i marxisme

Els anarquistes no volien crear cap estat ni cap partit i els marxistes volien un partit i un estat. Va guanyar l'anarquisme a partir de Fanelli i Barcelona va ser la capital de l'anarquisme, que també li deien la Rosa de Foc.

Catalanisme

És el primer nacionalisme organitzat i es basa en tres coses: la Renaixença, la industrialització i les diferents ideologies.

Renaixença

És un moviment lingüístic i cultural que vol donar una importància cultural al català. També recupera la història medieval de Catalunya. Els Jocs Florals tenen molta importància. La Renaixença es va estendre per les classes populars. Els catalans van buscar un símbol d'unió: la bandera (la senyera), l'himne (Els Segadors), la sardana i un dia (l'11 de setembre).

Industrialització

Diferents ideologies

Valentí Almirall va ser el primer líder del catalanisme i va crear un diari on hi havia totes les seves idees catalanistes. També va fer una obra que es diu Lo Catalanisme. Ell defensava la unió amb Espanya, però aquesta unió s'havia de basar en la llibertat. Defensava la industrialització, que l'Església i l'Estat no estiguessin junts i els drets democràtics. És l'autor del primer document polític català, que és el Memorial de Greuges, i en aquest document es manifesten les queixes que Catalunya té cap a l'Estat espanyol.