Història d'Espanya i Catalunya: De l'Antic Règim a la Segona República

1. L'Antic Règim

L'Antic Règim és el sistema polític, econòmic i social dominant a l'Europa Occidental entre els segles XVI i XVIII. Es caracteritza per una monarquia absoluta, on el poder del rei era considerat d'origen diví i no tenia límits institucionals. L'economia estava basada en l'agricultura de subsistència, amb tècniques tradicionals i una baixa productivitat. La societat estava organitzada en estaments, amb una clara divisió entre privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats (burgesia, camperols i classes populars).

La Guerra de Successió (1701-1714)

La Guerra de Successió va esclatar a la mort de Carles II sense descendència. Els dos pretendents al tron van ser Felip d'Anjou (Borbó), recolzat per França, i Carles d'Habsburg, recolzat per l'Imperi Austríac, Anglaterra i Holanda. Catalunya va donar suport als Habsburg, defensant els seus drets pactistes contra el centralisme borbònic. La guerra va finalitzar amb el Tractat d'Utrecht (1713), que va reconèixer Felip V com a rei d'Espanya, però va suposar pèrdues territorials i la instauració d'un model absolutista.

El Decret de Nova Planta (1716)

Amb la victòria borbònica, Felip V va implantar el Decret de Nova Planta (1716), que va abolir les institucions pròpies de Catalunya, com la Generalitat i les Corts Catalanes, i va centralitzar el poder a Madrid. Això va suposar la pèrdua dels furs i la imposició del castellà com a llengua administrativa.

2. La Guerra del Francès i la Crisi de l'Antic Règim (1788-1833)

L'impacte de la Revolució Francesa (1789) va portar idees liberals a Espanya, provocant el rebuig de Carles IV. L'execució de Lluís XVI va desencadenar la Guerra Gran (1793-1795), en què Espanya va combatre contra França. El conflicte va ser un fracàs militar i va deixar el país debilitat.

Napoleó va aprofitar la situació per ocupar Espanya el 1808, iniciant la Guerra del Francès (1808-1814), també coneguda com a Guerra d'Independència. Aquest conflicte es va caracteritzar per la resistència popular i la formació de juntes locals que van defensar el territori fins a l'expulsió de les tropes franceses el 1814.

4. El Sexenni Democràtic (1868-1874)

La Revolució de 1868, coneguda com La Gloriosa, va derrocar Isabel II i va instaurar un govern provisional que va culminar amb la proclamació de la Primera República (1873). Durant aquest període es va intentar establir un sistema democràtic, però la inestabilitat política i els conflictes socials van portar al cop d'estat de Martínez Campos, iniciant la Restauració borbònica.

5. Restauració Borbònica (1875-1902)

Amb el retorn d'Alfons XII al tron, Espanya va iniciar un període de relativa estabilitat amb un sistema bipartidista dissenyat per Cánovas del Castillo: Conservadors (dirigits per Cánovas) i Liberals (dirigits per Sagasta). Aquesta etapa va culminar amb el Pacte del Pardo (1885), assegurant l'alternança pacífica en el poder.

Durant aquest període, Espanya va perdre les seves colònies d'ultramar en el Desastre del 98, perdent Cuba, Puerto Rico i Filipines davant dels Estats Units.

6. Catalanisme (1833-1901)

El moviment catalanista sorgeix a partir de la Renaixença, un corrent cultural que buscava recuperar la llengua i les tradicions catalanes. A finals del segle XIX, es va transformar en un moviment polític amb la creació del Centre Català i la formulació de les Bases de Manresa (1892), que reclamaven l'autonomia política per a Catalunya. Figures com Valentí Almirall van impulsar aquest moviment, defensant un major autogovern i la restauració de les institucions pròpies.

7. Crisi del Sistema (1902-1931)

Durant el regnat d'Alfons XIII, Espanya va viure un període d'inestabilitat política i social. Es van produir múltiples conflictes socials, manifestacions i vagues que van desembocar en la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Aquest període va intentar modernitzar Espanya amb mesures d'infraestructura, però va acabar amb un fort descontentament social i econòmic, forçant la seva dimissió.

El 1931 es van convocar eleccions municipals, que van suposar una victòria per als partits republicans i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.

La Segona República es va caracteritzar per un procés de reformes polítiques, socials i econòmiques. Es va aprovar la Constitució de 1931, que establia el sufragi universal, la laïcitat de l'Estat i drets socials. Durant aquest període es van viure dos grans moments: el Bienni Reformista (1931-1933) i el Bienni Conservador (1933-1936), marcats per tensions socials, vagues i conflictes.

El triomf del Front Popular el 1936 va portar Espanya a un clima de tensió social que va desembocar en l'aixecament militar del 18 de juliol de 1936, iniciant la Guerra Civil Espanyola.