Història d'Espanya i Catalunya: Dictadura, Transició i Democràcia (1939-2008)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,96 KB
La Dictadura Franquista: Postguerra i Consolidació (1939-1950)
Durant la postguerra, Franco va consolidar el seu poder personal amb la institucionalització del nou Estat i va ser exalçat com a Caudillo.
La repressió franquista no es va limitar a la Guerra Civil, sinó que es va aplicar amb gran intensitat en la postguerra, amb la finalitat d'acabar amb qualsevol mena d'oposició.
La ideologia del règim aglutinava les aportacions de l'exèrcit (nacionalpatriotisme), de l'Església (nacionalcatolicisme) i de la Falange (nacionalsindicalisme).
L'intervencionisme i l'autarquia eren els dos eixos de la política econòmica aplicada pel franquisme durant la postguerra.
La inicial política exterior profeixista del règim es va reorientar cap a la neutralitat a mesura que va canviar el signe de la Segona Guerra Mundial a favor dels aliats.
Després de la Segona Guerra Mundial, el règim franquista va passar per una etapa d'aïllament internacional i la situació econòmica va passar per moments crítics.
El Desarrollismo Franquista i Obertura (1950-1973)
Durant la Guerra Freda, a causa de la posició estratègica d'Espanya i l'anticomunisme de Franco, el règim dictatorial va poder superar l'aïllament internacional amb el suport dels Estats Units i el Vaticà.
Aquesta etapa va marcar la fi de l'autarquia i la superació de l'aïllament internacional.
Amb la incorporació al govern de membres de l'Opus Dei, coneguts com a tecnòcrates, es va iniciar una política liberalitzadora de l'economia.
A finals dels anys 50 i durant la dècada dels 60, el règim franquista va impulsar el creixement econòmic d'Espanya, mitjançant els Plans de Desenvolupament.
El creixement econòmic i la modernització de la societat espanyola van erosionar les bases del règim, alhora que es va produir el creixement de l'oposició al franquisme.
Final del Franquisme i Transició Democràtica (1973-1982)
Durant els últims anys del franquisme, el règim dictatorial va donar senyals evidents de debilitat, mentre que l'oposició es reforçava.
La Transició es va fer acceptant la legitimitat del règim franquista. Les autoritats constituïdes, davant les pressions de l'interior i de l'exterior, van anar cedint el poder mitjançant una ruptura pactada.
El rei Joan Carles I va tenir un clar protagonisme en la Transició i va aconseguir arraconar els sectors més involucionistes del règim.
La Transició va estar sotmesa a grans pressions per part de l'exèrcit i de sectors clars de l'administració de l'Estat, que van tractar d'evitar que les reivindicacions de l'oposició es fessin realitat.
La clau de la Transició va estar en l'aprovació de la Constitució de 1978. Amb el fracàs del cop d'Estat del 23-F de 1981 i la victòria socialista en les eleccions de 1982, la Transició va poder donar-se per acabada.
L'Espanya Democràtica: Consolidació i Canvis (1982-2008)
La dècada socialista va començar després del 23-F.
A partir del 1982, el PSOE va gaudir d'un clar suport popular que li va permetre emprendre la reforma de les estructures econòmiques i socials d'Espanya.
Durant la dècada socialista, Espanya va experimentar un notable progrés econòmic i va trencar definitivament el seu aïllament internacional.
La crisi econòmica i la corrupció van desprestigiar el PSOE i van afavorir el triomf electoral del Partit Popular el 1996.
Evolució Econòmica:
- Incorporació a la CEE (Comunitat Econòmica Europea).
- Atracció d'inversions estrangeres.
- UGT i CCOO disminueixen la conflictivitat obrera.
Política Interior:
- El PSOE va intentar pactar amb els interlocutors socials.
- El ministre Narcís Serra va emprendre la reforma de les Forces Armades.
- L'exèrcit va quedar sotmès al poder civil.
Catalunya Democràtica: Autogovern i Societat (1977-2008)
Des de la reinstauració de la democràcia, l'Estatut d'Autonomia ha estat l'eina per a desenvolupar l'autogovern a Catalunya.
La població de Catalunya presenta en l'actualitat una tendència de creixement, fonamentada en l'augment de la natalitat i de la immigració.
A partir de la reinstauració de l'autonomia, es va encetar una etapa de recuperació i normalització lingüística.