Història d'Espanya: Crisi, República, Guerra i Dictadura
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 16,56 KB
Crisi de la Restauració (1902-1923)
Un sistema polític amb reformes insuficients
Constitució de 1876: Espanya seguia sent una monarquia parlamentària, amb un sistema bipartidista controlat pel caciquisme i el frau electoral.
Nous líders dinàstics: José Canalejas (liberal) i Antoni Maura (conservador) intenten reformar.
Reformes tímides:
Intent de frenar el caciquisme (sense èxit).
Llei del Cadenat: limitar la influència de l’Església.
Primeres lleis socials i la Mancomunitat de Catalunya (1914) com a intent de descentralització.
Reforma militar inacabada: discriminava les classes baixes, generant descontentament social.
La Guerra del Marroc: font de conflicte intern
Oposició social i militar:
Les classes populars rebutgen la guerra i la mobilització de soldats veterans.
Descontentament a l'exèrcit: favoritisme als “africanistes”.
Desastre d'Annual (1921): moren més de 10.000 soldats, provocant un escàndol militar i polític.
Culpa cap a l'Exèrcit i fins i tot al rei: es tem la investigació de l’expedient Picasso.
Augment del protagonisme de l’oposició política i social
Republicanisme:
Coalició Unió Republicana i el Partit Republicà Radical (Lerroux).
Moviment obrer:
Consolidació del PSOE i UGT.
Fundació del PCE (1921) i la CNT (1910).
Nacionalismes:
Lliga Regionalista (Catalunya).
Partit Nacionalista Basc.
Grans moments de crisi política i social
Setmana Tràgica (1909):
Revolta antimilitarista i anticlerical a Barcelona contra la guerra.
Brutal repressió, amb l'afusellament de Ferrer i Guàrdia.
Conseqüència: caiguda del govern Maura i descrèdit del sistema.
Crisi de 1917:
Moviment de Juntes de Defensa (exèrcit).
Vaga general obrera (per l’alça de preus).
Assemblea de Parlamentaris (autonomia per Catalunya).
Violència social (1919-1923):
Onada de vagues obreres i pageses.
Resposta violenta de patrons i governs (pistolerisme).
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
Cop d’estat (1923) amb suport del rei i sectors conservadors.
Règim autoritari:
Supressió de la Constitució, Corts, partits i sindicats com la CNT.
Censura, repressió, persecució de nacionalismes.
Supressió de la Mancomunitat (1925).
Obres públiques i monopolis (CAMPSA, Telefònica) impulsats per l’eufòria econòmica dels anys 20.
Crisi del 1929: caiguda econòmica que va provocar la fi del suport al règim.
Cap al final de la monarquia
El rei substitueix Primo de Rivera per Berenguer (1930).
Eleccions municipals (1931): triomf de candidatures republicanes a les ciutats.
Proclamació de la Segona República (14 d’abril de 1931), que va significar la fi definitiva de la Restauració.
La Segona República (1931-1936)
L’arribada de la Segona República (1931)
El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals.
Tot i que els monàrquics van guanyar més regidors, els republicans van triomfar a les grans ciutats (41 capitals).
La població ho va viure com un plebiscit entre monarquia i república.
El rei Alfons XIII va marxar a l’exili i es va proclamar la Segona República el 14 d’abril.
Es va formar un govern provisional liderat per Niceto Alcalá Zamora.
Es van convocar eleccions a Corts constituents (juny 1931) i els partits republicans van guanyar.
Es va aprovar una nova Constitució al desembre de 1931, amb Manuel Azaña com a president del govern.
La igualtat de les dones durant la República
Objectiu clau: aconseguir la igualtat entre homes i dones.
Es va aprovar:
Vot femení (tot i la polèmica al Congrés).
Matrimoni civil i divorci.
Accés igualitari a llocs de treball públics.
Educació mixta (coeducació) i més accés de nenes a l’ensenyament.
Dones destacades de la Segona República
Clara Campoamor
Federica Montseny
Victoria Kent
Maruja Mallo
Margarita Nelken
María Luz Morales
Nou escenari polític a Catalunya (1931)
Es va formar un nou sistema de partits durant la Segona República.
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), liderada per Francesc Macià i Lluís Companys, va ser el partit hegemònic.
Reunia sectors catalanistes, d'esquerres, burgesos, obrers i pagesos.
A la dreta: Lliga Regionalista de Francesc Cambó, amb suport de l’alta burgesia.
Al centre:
Acció Catalana Republicana (nacionalista).
Unió Democràtica de Catalunya (UDC) (demòcrata-cristiana).
En el moviment obrer:
CNT (anarquista, abstencionista, amb el suport de la FAI).
POUM (1935, marxista).
PSUC (1936, socialista i comunista).
Creació de la Generalitat provisional
A Catalunya, ERC va guanyar les eleccions municipals del 1931.
Francesc Macià va proclamar la República Catalana dins d'una Federació Ibèrica.
El conflicte amb Madrid es va resoldre negociant:
Es va crear un govern provisional català anomenat Generalitat.
Es va redactar l’Estatut d’Autonomia de Núria.
Aprovat per referèndum amb un 99 % de suport (agost 1931).
Aprovació definitiva: setembre 1932, malgrat la pressió de la dreta espanyola.
L'obra de govern de la Generalitat
Econòmica:
Va defensar els pagesos rabassaires.
Va elaborar la Llei de contractes de conreu.
Foment de cooperatives i experimentació agrària.
Social:
Va regular les condicions laborals.
Va organitzar serveis socials i de salut pública (especialment per a la infància).
Educació i cultura:
Va impulsar l’ensenyament primari i secundari:
Creació de 1.700 aules.
Institut-Escola de la Generalitat (1932).
Va promoure la llengua i cultura catalanes.
Publicació del Diccionari de Pompeu Fabra.
Conflictes amb Madrid:
El 1933, el govern espanyol va passar a centredreta, mentre la Generalitat seguia en mans d’ERC.
Conflictes ideològics entre governs.
El Tribunal de Garanties Constitucionals va anul·lar la Llei de contractes de conreu.
La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
El bàndol republicà: Revolució social
Format per: republicans, socialistes, comunistes, nacionalistes d’esquerra i anarquistes.
Després d’aturar el cop, sectors radicals van impulsar una revolució social.
Es van crear comitès obrers, que:
Col·lectivitzaren fàbriques.
Repartiren terres confiscades.
Es va viure un fort anticlericalisme:
Persecució de símbols religiosos, burgesos i aristocràtics.
Largo Caballero (PSOE) va formar govern (setembre-novembre 1936) per:
Posar fi a la repressió descontrolada.
Canalitzar la revolució.
Mantenir la legalitat constitucional.
El bàndol revoltat: Dictadura militar
L’exèrcit va controlar les zones conquerides.
Objectiu: destruir la República i crear un nou Estat autoritari.
Es va crear la Junta de Defensa Nacional.
Franco va ser nomenat Generalíssim i cap del govern.
A Burgos es va formar el primer govern (1938), capital provisional.
Mesures:
Supressió de la democràcia i l’autonomia.
Prohibició de partits i sindicats.
Catolicisme com a religió oficial.
Anul·lació de les reformes republicanes.
Falange Española Tradicionalista y de las JONS:
Partit únic.
Uniforme: camisa blava i boina vermella.
Salutació feixista amb el braç aixecat.
Franco era el cap nacional.
Vida quotidiana durant la Guerra Civil
La guerra va afectar tota la població espanyola: por, fam i bombardejos constants.
Escassetat d’aliments, especialment greu a la zona republicana (menys producció agrícola).
Bombardejos aeris i terrestres van destruir pobles i ciutats.
La mort, els ferits i l’ocupació militar van generar molt de sofriment.
Fugides massives davant l’avanç de les tropes (sobretot en la zona republicana en reculada).
Molts es van convertir en refugiats o desplaçats, vivint en miserables condicions.
Persecució ideològica i religiosa:
A la zona franquista: repressió sistemàtica i institucional.
A la zona republicana: persecució desorganitzada per grups incontrolats.
Els exiliats
En acabar la guerra, unes 470.000 persones van fugir per por a represàlies franquistes.
En pocs mesos, la meitat van tornar a Espanya.
L’altra meitat va iniciar un llarg exili, sobretot a Europa i Amèrica Llatina.
La Dictadura Franquista: Postguerra (1939-1945)
Característiques de la dictadura franquista
📌 Era un sistema polític totalitari i militarista, amb trets feixistes i una forta repressió.
Trets principals del règim de Franco:
Dictadura personal de Franco: era cap d’Estat, cap de govern i Generalíssim dels exèrcits.
No hi havia eleccions lliures ni separació de poders. Les Corts democràtiques van ser eliminades.
Només es permetia un partit polític, la Falange Española Tradicionalista y de las JONS.
Persecució política i repressió: presó, penes de mort i exili pels opositors al règim.
Exaltació del líder (culte a la personalitat): Franco era representat com un heroi, salvador de la pàtria.
Ideologia i suports del règim:
Nacionalcatolicisme: catolicisme com a base moral i política. Es va restablir l’ensenyament religiós i es va signar un Concordat amb la Santa Seu (1953).
Militarisme i autoritarisme: l’exèrcit tenia poder polític i social.
Suport de l’Església, la burgesia i els grans propietaris: volien frenar les reformes republicanes.
Repressió dels vençuts:
Més de 50.000 execucions durant la postguerra.
Presó per a milers de republicans, també dones.
Executat Lluís Companys, president de la Generalitat, l’any 1940.
Durada:
La dictadura va durar del 1939 al 1975 (40 anys).
Condicions de vida durant la postguerra (1939-1945)
Un país destrossat i empobrit:
Pèrdues humanes i exili: prop d'un milió de morts i 400.000 exiliats.
Economia en ruïnes: destrucció d’infraestructures, transports, agricultura i indústria.
Escassetat greu de productes bàsics com aliments, medicaments, electricitat i combustibles.
Pobresa generalitzada: salaris molt baixos i preus molt alts. Misèria quotidiana per a obrers, pagesos i classes mitjanes.
Règim polític totalitari i repressiu:
Inspirat en el feixisme italià i el nazisme alemany.
Partit únic: Falange Española. Sindicat únic: OSE.
Desmantellament de les institucions democràtiques: eliminació de la Constitució de 1931 i dels drets individuals.
Centralisme i repressió cultural: abolició dels Estatuts d’Autonomia i prohibició de les llengües pròpies (com el català).
Lleis repressives: com la de Responsabilitats Polítiques, per castigar opositors (fins i tot per accions anteriors a la seva promulgació).
Context internacional (Segona Guerra Mundial):
Suport inicial a l’Eix (Alemanya i Itàlia): enviament de la Divisió Azul al front de Rússia.
A partir de 1943, canvi a neutralitat per evitar problemes amb els aliats.
El règim es va sentir amenaçat el 1945 amb la derrota dels feixismes europeus.
Autarquia, racionament i mercat negre:
Autarquia: autosuficiència econòmica forçada, amb molt poca efectivitat.
L’Estat controlava la producció i la distribució, fixava preus i obligava els pagesos a lliurar collites.
Creació d’empreses públiques com Endesa, Pegaso o Ibèria.
Racionament: repartiment de béns bàsics amb cartilles. Productes escassos i de baixa qualitat.
Mercat negre: venda il·legal de productes a preus molt alts.
Fam i pobresa extrema com a conseqüència.