Història d'Espanya: De la Gloriosa al Desastre del 98

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

El Sexenni Democràtic s'inicià amb la Revolució de Setembre de 1868, coneguda com la Gloriosa, que va provocar la caiguda d'Isabel II i la fi del sistema isabelí. Aquesta revolució tingué causes socials, polítiques i econòmiques. Durant el regnat d'Isabel II s'havien produït importants transformacions derivades de l'expansió del liberalisme, que donaren lloc a una societat urbana més alfabetitzada i polititzada, que no se sentia representada pel règim moderat. Aquests sectors s'agrupaven al voltant del Partit Demòcrata i del republicanisme i, junt amb els progressistes, signaren el Pacte d'Ostende amb l'objectiu d'instaurar un sistema democràtic. A més, la greu crisi econòmica de 1866, que afectà la indústria, la banca i el ferrocarril, junt amb una crisi de subsistències causada per males collites, provocà fam, motins populars i un fort malestar social.

La Revolució de 1868 i el Govern Provisional

La revolució s'inicià al setembre de 1868 amb el pronunciament dels militars Topete, Prim i Serrano a Cadis, que publicaren el manifest «¡Viva España con honra!». El moviment revolucionari s'estengué ràpidament per tot el territori i, després de la derrota de l'exèrcit reial a la batalla d'Alcolea, Isabel II marxà a l'exili. Paral·lelament, en moltes ciutats es formaren juntes revolucionàries que impulsaren una revolució des de baix amb reivindicacions socials com l'abolició dels consums, de l'esclavitud i de la pena de mort, així com l'ampliació de les llibertats. No obstant això, els dirigents revolucionaris temeren una possible radicalització del moviment.

A finals de 1868 es constituí un Govern Provisional presidit per Prim, mentre que Serrano fou nomenat regent. Aquest govern dissolgué les juntes revolucionàries, amplià drets i llibertats, democratitzà els ajuntaments, emancipà els fills dels esclaus i convocà eleccions a Corts Constituents per sufragi universal masculí. En l'àmbit econòmic s'implantà el lliurecanvisme, es suprimiren els consums i es creà la pesseta com a moneda nacional. El resultat de les Corts fou la Constitució de 1869, considerada la primera realment democràtica d'Espanya, que establia la sobirania nacional, la separació de poders, una àmplia declaració de drets i llibertats, la monarquia parlamentària sense dret de veto del rei i una major descentralització administrativa.

La Monarquia d'Amadeu I i la Primera República

El primer govern del Sexenni estigué presidit pel general Prim, que tingué com a principal objectiu la recerca d'un nou monarca democràtic. Finalment, fou elegit Amadeu de Savoia. Tanmateix, l'assassinat de Prim abans de l'arribada del nou rei deixà Amadeu I sense el seu principal suport polític. El seu regnat estigué marcat per una forta inestabilitat a causa de la divisió dels partits que el recolzaven, l'oposició dels alfonsins i de l'Església, l'esclat de la Tercera Guerra Carlina, la continuació de la Guerra dels Deu Anys a Cuba, el creixement del moviment obrer i les insurreccions republicanes. Davant aquesta situació, Amadeu I abdicà el febrer de 1873.

La seva abdicació provocà la proclamació de la Primera República, que s'instaurà de manera inesperada i sense un ampli suport social. La República es caracteritzà per una gran fragmentació política, amb enfrontaments entre republicans unitaris i federals, i dins d'aquests, entre moderats i intransigents. La forta inestabilitat es reflectí en el fet que hi hagué quatre presidents en menys d'un any. Durant aquest període s'abolí l'esclavitud a Puerto Rico, se suprimiren les quintes i es plantejà un projecte de Constitució Federal en 1873, que reconeixia el sufragi universal masculí, una àmplia declaració de drets i una estructura federal de l'Estat, encara que no arribà a aprovar-se.

Fi del Sexenni i Glossari de Conceptes

La República hagué d'afrontar greus problemes com el cantonalisme, impulsat pels federals intransigents, la continuació de la guerra carlina i del conflicte cubà, així com la conflictivitat social vinculada al moviment obrer. La incapacitat per controlar la situació portà a successives dimissions presidencials i, finalment, al cop d'estat del general Pavía en gener de 1874, que posà fi a l'experiència republicana parlamentària. A partir d'aquell moment s'instaurà la dictadura del general Serrano, que governà de manera autoritària fins que, al desembre de 1874, el pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt restaurà la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII, posant fi al Sexenni Democràtic.

• Democràcia: Sistema polític en què el govern respon davant d'un parlament elegit per sufragi universal i els partits s'alternen en el poder mitjançant eleccions.
• Exili: Expulsió o eixida forçada d'una persona del seu país per motius polítics.
• Liberalisme radical o democràtic: Corrent liberal popular que defensa la república, el sufragi universal, la sobirania popular, les llibertats i la justícia social.
• Revolució: Canvi profund, ràpid i generalment violent que transforma completament la realitat política i social.
• Revolució de Setembre de 1868 (la Gloriosa): Moviment que derrocà Isabel II i inicià un període de llibertats democràtiques entre 1868 i 1874.
• Sexenni Democràtic: Període històric entre 1868 i 1874 que inclou el Govern Provisional, la monarquia d'Amadeu I i la Primera República.
• Govern Provisional: Govern temporal sorgit d'una situació excepcional que prepara el marc legal per a un nou règim polític.
• Corts Constituents: Assemblea elegida per redactar o reformar una Constitució.
• Lliurecanvisme: Sistema econòmic basat en la lliure circulació de mercaderies i l'eliminació d'obstacles al comerç internacional.
• Llibertat de reunió: Dret dels ciutadans a reunir-se i associar-se lliurement amb finalitats comunes.
• Sufragi universal: Sistema electoral que reconeix el dret de vot a tots els ciutadans adults (en el Sexenni, masculí).
• Consums: Impostos sobre productes bàsics, molt impopulars entre les classes populars.
• Sistema de quintes: Sistema de reclutament militar obligatori que permetia evitar el servei mitjançant el pagament d'una redempció.
• Internacionalisme: Moviment obrer que defensa la unió dels treballadors de tots els països per a lluitar pels seus drets.
• Republicanisme: Doctrina política que defensa la república com a forma de govern enfront de la monarquia.
• Federalisme: Model d'Estat basat en territoris amb autogovern dins d'una estructura federal comuna.
• República: Forma de govern sense monarca, amb sobirania popular i un president com a cap de l'executiu.
• Cantonalisme: Moviment federal radical que proposava dividir l'Estat en cantons quasi independents amb autogovern.
• Dictadura: Règim polític autoritari en què el poder s'exerceix sense control democràtic ni garanties constitucionals.

La Restauració Borbònica (1874-1898)

La Restauració borbònica s'inicià en 1874 amb el pronunciament del general Martínez Campos a Sagunt, que restablí la monarquia borbònica en la persona d'Alfons XII, fill d'Isabel II, i posà fi al Sexenni Democràtic. Aquest nou règim fou dissenyat i dirigit políticament per Antonio Cánovas del Castillo, que pretenia instaurar un sistema polític estable basat en l'ordre, la moderació i l'alternança pacífica en el poder.

El nou règim es fonamentà en la Constitució de 1876, de caràcter moderat i flexible. Aquesta constitució establia una sobirania compartida entre el rei i les Corts, reconeixia drets i llibertats individuals però permetia la seva limitació mitjançant lleis ordinàries, i configurava un Estat centralista. El sufragi, inicialment censatari, passà a ser universal masculí en 1890. El rei disposava d'amplis poders, com el nomenament del govern i la facultat de dissoldre les Corts.

El sistema polític de la Restauració es basà en el torn pacífic, és a dir, l'alternança en el poder de dos grans partits dinàstics: el Partit Conservador, liderat per Cánovas, i el Partit Liberal, encapçalat per Sagasta. Aquesta alternança no era realment democràtica, ja que les eleccions eren manipulades des del govern mitjançant el caciquisme, el frau electoral i el control de l'administració. D'aquesta manera es garantia l'estabilitat política i s'evitaven pronunciaments militars.

Durant el regnat d'Alfons XII es pacificà el país amb la fi de la Tercera Guerra Carlina i la signatura de la Pau de Zanjón, que posà fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba. A la mort del rei en 1885, s'inicià la regència de Maria Cristina d'Habsburg, període caracteritzat per la continuïtat del sistema gràcies al Pacte del Pardo, pel qual conservadors i liberals es comprometeren a mantenir el torn dinàstic.

Crisi del Sistema i Glossari de la Restauració

Malgrat l'estabilitat aparent, el sistema presentava greus limitacions. Quedaven exclosos del poder els republicans, els carlins, els nacionalismes perifèrics i el moviment obrer. A finals del segle XIX augmentà la conflictivitat social i política, especialment amb l'expansió del socialisme i l'anarquisme, així com el creixement del catalanisme i el nacionalisme basc. A més, el problema colonial s'agreujà amb la insurrecció cubana de 1895 i la posterior guerra amb els Estats Units, que culminà en el Desastre del 98 i la pèrdua de les últimes colònies d'ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines), fet que provocà una profunda crisi moral, política i intel·lectual del sistema de la Restauració.

• Restauració borbònica: Període històric iniciat en 1874 que restablí la monarquia borbònica amb Alfons XII i instaurà un sistema polític estable i conservador.
• Pronunciament: Intervenció militar que provoca un canvi polític o de govern.
• Constitució de 1876: Llei fonamental del règim de la Restauració, de caràcter moderat, flexible i centralista.
• Sobirania compartida: Principi segons el qual el poder resideix tant en el rei com en les Corts.
• Torn pacífic: Sistema d'alternança en el govern entre conservadors i liberals pactat prèviament.
• Partits dinàstics: Partits que acceptaven la monarquia i el sistema constitucional (Conservador i Liberal).
• Caciquisme: Sistema de control electoral exercit per notables locals mitjançant pressions i frau.
• Frau electoral: Manipulació de les eleccions per assegurar el resultat desitjat pel govern.
• Regència: Període en què una altra persona governa en nom del rei per minoria d'edat o mort.
• Pacte del Pardo: Acord entre conservadors i liberals (1885) per garantir la continuïtat del sistema després de la mort d'Alfons XII.
• Desastre del 98: Derrota d'Espanya davant els Estats Units i pèrdua de les últimes colònies d'ultramar.