Història d'Espanya: Segles XVII-XIX

La Guerra dels Segadors (1640-1652)

El Conde Duque de Olivares va intentar unificar tots els regnes d'Espanya. Això va portar a la Guerra dels Segadors. Pau Claris, president de la Generalitat de Catalunya, va liderar la resistència catalana. La guerra va acabar amb un empat, però es va imposar el Tractat dels Pirineus el 1659, pel qual Catalunya va perdre el territori conegut com la Catalunya Nord. D'aquí deriva l'himne nacional de Catalunya, Els Segadors.

Tractat dels Pirineus (1659)

Com a conseqüència de la Guerra dels Segadors, es va signar el Tractat dels Pirineus, que va suposar la pèrdua de la Catalunya Nord per a Catalunya.

La Guerra de Successió (1700-1714)

L'any 1700 va esclatar la Guerra de Successió a causa de la mort de Carles II sense descendència. Hi havia dos candidats: Felip V, amb el suport de Castella, i l'Arxiduc Carles, amb el suport de la Corona d'Aragó. Va ser una guerra amb interessos nacionals i internacionals. A Europa, va guanyar l'Arxiduc Carles, però a Espanya ho va fer Felip V. La guerra va acabar amb el Tractat d'Utrecht (1713), pel qual Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya, i l'Arxiduc Carles va obtenir territoris a Europa, incloent-hi Gibraltar. Catalunya, que havia recolzat l'Arxiduc Carles, va decidir resistir, però va ser derrotada l'11 de setembre de 1714. Això va donar lloc a la creació d'un sol regne conegut com a Espanya.

Tractat d'Utrecht (1713)

El Tractat d'Utrecht va posar fi a la Guerra de Successió, reconeixent Felip V com a rei d'Espanya.

Decret de Nova Planta (1716)

Després de la Guerra de Successió, Felip V va promulgar el Decret de Nova Planta, que va abolir les lleis i institucions pròpies de Catalunya.

Constitució de "La Pepa" (1812)

La Constitució de Cadis, coneguda com "La Pepa", va ser la primera constitució espanyola. Era de caràcter liberal i tenia un fort simbolisme.

Regnat d'Isabel II (1833-1868)

El regnat d'Isabel II va estar marcat per la inestabilitat política i les guerres carlines. La Llei Sàlica, que impedia regnar a les dones, va ser derogada per la Pragmàtica Sanció, permetent així que Isabel II pugés al tron.

El Sexenni Democràtic (1868-1874)

L'any 1868 va tenir lloc la Revolució Gloriosa, que va derrocar Isabel II i va donar inici al Sexenni Democràtic. El general Joan Prim va ser una figura clau d'aquest període. Es va intentar crear una Espanya més democràtica, però el Sexenni va fracassar després de sis anys. La Constitució de 1869, de caràcter democràtic, va ser aprovada uns mesos després de la revolució. Es va proclamar Amadeu I com a rei d'Espanya el 1871, però va abdicar el 1873 a causa de la inestabilitat i les revolucions, com la Tercera Guerra Carlina. Es va proclamar la Primera República, que va ser molt inestable i va acabar amb dos cops d'estat: el de Pavia i el de Martínez Campos, que va donar inici a la Restauració.

La Restauració (1875-1898)

La Restauració va ser un període d'estabilitat política basat en el sistema canovista, inspirat en el sistema britànic. Les característiques principals eren:

• Monarquia respectada i àrbitre.
• Liberalisme moderat, obert a reformes.
• Desaparició dels militars de la vida política.
• Sistema bipartidista: Partit Conservador (Cánovas) i Partit Liberal (Sagasta).
• Alternança pacífica en el govern.

La Constitució de 1876, de caràcter conservador, va ser la base del sistema. El 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí. El sistema era bicameral (Congrés i Senat) i centralitzat.

El frau electoral durant la Restauració

El sistema de la Restauració estava marcat per la corrupció electoral, coneguda com a caciquisme. Alguns dels mètodes fraudulents eren:

• Tupinada/Pucherazo: procediments per canviar els resultats, com la suplantació d'identitats.
• Encasellat: persona que ja se sabia que sortiria diputat.
• Cunero: diputats escollits per a un territori on no havien estat mai.

A més, existia l'intrusisme reial: la monarquia nomenava i destituïa governs sense el consentiment de les Corts.

Altres figures rellevants

• Guifré el Pilós: Considerat l'origen de la Catalunya política i fundador de la dinastia reial catalana. La llegenda li atribueix la creació de la bandera de Catalunya.
• Ferran i Isabel: Els Reis Catòlics.