Història, Estructura i Personatges de la Tragèdia Grega Clàssica

Orígens i Desenvolupament del Gènere Dramàtic

El gènere dramàtic neix i es desenvolupa a Atenes, gràcies a la protecció que els tirans grecs van donar a l’art i la literatura.

El Naixement de la Tragèdia

La tragèdia sorgeix a partir d’uns orígens dionisíacs, concretament del ditirambe, un cant en honor al déu Dionís. El nom de tragèdia deriva de l’expressió “cant dels bocs”.

L’element clau per a la seva evolució va ser la introducció d’un personatge que dialogava amb el cor. Aquesta innovació fou obra de Tespis.

Els tres grans dramaturgs de l'època clàssica són: Èsquil, Sòfocles i Eurípides.

Estructura de la Tragèdia Grega

Els elements principals de la tragèdia grega són el pròleg, pàrodos, episodis, estàsims i èxodes:

• Pròleg: Té la funció d’introduir la representació i informar els espectadors dels fets anteriors, tot i que no cal que sigui representat escènicament.
• Pàrodos: És el cant d’entrada del cor, mentre aquest ocupa el seu lloc a l’orquestra.
• Episodis: Són escenes o conjunts d’escenes situades entre dos estàsims, on els actors parlen entre ells o amb el corifeu. (Hi ha tants episodis com estàsims).
• Estàsims: Són els cants del cor que separen un episodi d’un altre.
• Èxode: És la sortida del cor al final de l’obra.

Els Personatges de la Tragèdia

Els personatges que representen una tragèdia grega són els actors i el cor.

Els Actors

Els actors portaven el pes del drama. Gairebé sempre n'hi havia més de tres, i els papers de dona eren representats per actors homes i joves. Això era possible perquè tots els actors anaven amb màscares i portaven roba de colors llampants.

El Cor

El cor estava format per 12 o 15 persones i era dirigit per un corifeu. La seva funció era cantar durant els estàsims i, de vegades, enmig dels episodis.

Representacions i Context Social

Les tragèdies només es representaven durant les festes dionisíaques.

El paper del Coreg

El coreg era la persona que pagava les despeses de la posada en escena, s'encarregava de l’organització de les representacions i feia assajar els cors. Si realitzava totes aquestes tasques, era considerat una persona sagrada.

Es decidia quina era la millor tetralogia mitjançant un jurat.

A Atenes, aquestes representacions tràgiques tenien una funció educativa i van ser el producte més genuí de l’Atenes democràtica.