Història i etapes del Treball Social a Espanya segons Red (1993)

Etapes del Treball Social a Espanya (segons Red, 1993)

Red (1993) assenyala quatre etapes del Treball Social a Espanya. A continuació es descriuen, amb correccions ortogràfiques i gramaticals, les etapes tal com les presenta l'autor:

1. Benèfic-assistencial (1930–1950)

En aquesta etapa el treball social es caracteritza pel seu vessant benèfic i assistencial. El TS queda condicionat per la necessitat de professionals tècnics per a una millor administració de l'antiga beneficència pública i privada. Atès que l'Estat no assumeix la promoció d'aquests professionals, són les institucions privades —especialment l'Església catòlica— les que ho fomenten.

El 1929 va tenir lloc el Primer Congrés Catòlic de Beneficència Nacional a Barcelona, amb representants de totes les tendències polítiques i socials. Durant la primera dècada de la postguerra, el treball social va patir una interrupció respecte dels avenços europeus en l'evolució ideològica i metodològica. Els i les professionals (uns 149 dels 270 diplomats entre 1932 i 1950) exerciren una acció paternalista i benèfic-assistencial.

2. Expansió i desenvolupista (1950–1970)

A partir de 1950 es comença a deixar enrere l'aïllament internacional i es detecta una reactivació econòmica generalitzada. També es produeix un important èxode rural cap a les ciutats com a conseqüència de la industrialització. Tot això comporta alteracions de l'estructura social:

• creixement notable del proletariat industrial,
• disminució progressiva de la població agrícola,
• expansió de les classes mitjanes.

Noves situacions exigeixen millores en la formació i en la professionalitat, així com un augment del nombre de professionals. Es produeix un augment del nombre d'escoles, increment dels llocs de treball i una oficialitat en l'ensenyament del servei social. Més tard es crea la primera escola oficial a Madrid el 1967. Finalment, el 1968 apareix el primer Congrés Nacional a Barcelona: s'aprova el terme Treball Social, es planteja la necessitat d'elaborar un codi deontològic professional i es sol·licita la classificació dels estudis a nivell universitari.

3. Estabilització tècnica i científica (1970–1980)

En aquesta etapa les escoles de l'Església es federen el 1969 per afavorir l'intercanvi i la investigació en el servei social. El 1970 ja hi havia 42 escoles i un total de 1508 alumnes. Els avanços del treball social es produeixen, principalment, en les zones més industrialitzades i amb major desenvolupament econòmic.

Influeix l'obertura i l'establiment de relacions diplomàtiques amb altres països i la signatura de convenis i tractats (ONU, UNESCO, etc.). En aquest itinerari formatiu i professional es dibuixen dues línies principals.

Dues línies en aquest itinerari formatiu i professional: