Història i Evolució del Jazz: Des dels seus Orígens fins al Swing

Història i Evolució del Jazz

Introducció al Jazz

El jazz és un dels grans moviments musicals del segle XX i, com a tal, inclou molts corrents diferents, des de músiques vitals, directes i emocionals fins als corrents més intel·lectuals i avantguardistes. Des dels seus inicis arrelats en la música popular d'una petita zona dels Estats Units, el jazz ha esdevingut un fenomen musical ric, variat i universal.

Síncope

Es diu que es forma una síncope quan una nota situada en un temps feble del compàs s'allarga fins a un altre temps o parts del temps, i així adquireix importància rítmica.

Orígens del Jazz

Els inicis del jazz es remunten a l'època de l'esclavitud a Àfrica (segle XX). Quan arriba el segle XIX, els negres americans tenen una cultura molt diferent a la dels seus avantpassats. Aquests orígens també es troben en els cants dels esclaus que treballaven en les plantacions del sud dels Estats Units.

Tipus de Jazz

• Worksong

  Els esclaus s'ajudaven amb cants en el seu dur treball a les plantacions de cotó, és a dir, tot el referent a treball del camp. Els esclaus cantaven mentre amb el soroll de les eines marcaven un ritme, que era trist i melangiós. Generalment s'iniciava el cant quan un dels esclaus cantava i els altres el seguien amb la mateixa cançó.

• Gospel Song

  Cant religiós dels negres americans. Ho feien perquè creien que trobarien un nou món després de la mort igual per a tothom. Era un cant espiritual amb el qual cantaven aquest tipus de ritme amb el seu propi estil i accentuació, a més el solista o predicador i el cor o poble eren els models a seguir al cant.

• Blues

  L'esclau negre expressava la tristesa de la seva situació acceptant amb resignació el seu destí. El ritme era lent, trist i tens i amb certa ironia. És molt expressiu amb el qual el cantant procura comunicar-ho al poble amb la seva cruesa. Els primers cantants d'aquest estil eren professionals que abans havien sigut joglars.

Llocs on es Practicava

Estats Units, Àfrica, Nova Orleans, Nova York, etc...

Estil de Nova Orleans

• De sis a nou músics.
• Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó.
• Improvisació col·lectiva. El més habitual: trompeta = melodia principal; clarinet: contrapunt improvisat en la tessitura aguda; trombó: veu greu improvisant per sota de la melodia, utilitzant normalment glissandos; bateria: ritme molt marcat ornamentat amb redobles. Els accents rítmics encara es produeixen en els temps forts del compàs.

Ruta del Jazz

Els negres i els blancs es veuen en una situació on han d'estar separats dels blancs per qüestions de guerres mundials.

Anys 20

Cantants i músics més importants: King Oliver, Creole Jazz Band, Louis Armstrong, Hot Five, Jelly Roll Morton i Red Hot Peppers.

Estil de Chicago

• De sis a nou músics (excepcions de sobrepas de deu).
• Secció rítmica: piano, banjo, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó i saxofon (primer cop).
• Improvisació individual.
• Pulsació rítmica: es desplacen els accents rítmics cap als temps 2 i 4, sobretot a la bateria.

Per no portar confusió amb swing i Swing, indiquem una amb s minúscula ja que és l'element rítmic i l'altre per indicar l'estil dels anys 30.

Estil dels Anys 30 (Swing)

• Big bands (12-16 músics) amb gran importància dels solistes en contrast amb el conjunt.
• Secció rítmica: piano, guitarra, tuba o contrabaix i bateria.
• Secció melòdica: 2 seccions de vent-metall (trompetes, trombons) i una secció de vent-fusta (saxo alt, saxo tenor i clarinet). Els instrumentistes es posaven drets quan havien de fer solos.
• Les melodies del tema són molt elaborades, complexes, etc...