Història i evolució del Treball Social: del XIX al XX

Orígens i primeres escoles de Treball Social

Els esforços que van fer els precursors del segle XIX van provocar el naixement de la que seria la primera escola del treball social. L'Escola d'Instrucció de Filantropia Aplicada, que va organitzar els primers cursos a Nova York amb una durada inicial de sis setmanes, es va anar aplicant progressivament.

Aquesta iniciativa va ser promoguda per Mary Richmond i el seu objectiu era formar els agents de la C.O.S. (Charity Organization Society). Va ser a Amsterdam on es va crear la primera escola de treball social; després van sorgir escoles als Estats Units i a Europa, fins que finalment es va convertir en una professió.

L'evolució professional al segle XX

L'evolució del treball social sorgeix als començaments del segle XX i els fonaments es recolzen en l'Estat liberal burgès, que comença a destruir-se davant els canvis que produeixen aquestes ordres. Es van succeir diverses crisis fins que es va produir la més greu: la crisi del 29, que va afectar els països europeus, Àsia, Àfrica, els Estats Units, l'Amèrica Central i Llatinoamèrica.

Les condicions dels proletaris industrials i rurals van augmentar negativament i la influència dels moviments filosòfics de l'època va desencadenar la rebel·lió. Les xifres dels costos socials van ser espantoses i van mostrar el caràcter insegur i inestable de les relacions en el mode de producció capitalista.

L'impacte del Keynesianisme i l'intervencionisme

En aquest context es formula la teoria econòmica keynesiana, inspirada en els acords anteriors establerts entre el capital i el treball. L'Estat es va anar fent cada vegada més intervencionista per la força i l'empenta que van agafar els moviments obrers, a la qual cosa se suma l'expansió de la participació democràtica a través de l'ampliació del sufragi fins a arribar a les condicions universals en la major part dels països europeus entre 1900 i 1930.

D'altra banda, hi ha els processos tecnològics i científics que tenen conseqüències en el capitalisme. Els models anteriors es tornen antiquats i la influència de diversos moviments de pensament té un gran pes a l'hora de completar la visió de la societat i de l'individu.

L'Estat de Benestar i l'Informe Beveridge

L'Informe Beveridge, presentat al Parlament anglès l'any 1942, recomana l'establiment d'un sistema de seguretat social, així com altres mesures d'assistència social. L'Estat de benestar es configura com un estat regulador i intervencionista que té com a objectiu el creixement, el pacte polític i la distribució de la renda amb base constitucional.

En matèria d'acció social, l'Estat de benestar significa una ruptura amb les idees beneficoassistencials, transformant les formes de pensar cap a la responsabilitat pública.