La Història de l'Evolució Humana i les Teories Evolucionistes

EVHUMANA: L'Evolució dels Hominids

Els hominids formen una família de primats que actualment inclou un sol gènere vivent, Homo, amb una sola espècie, Homo sapiens, i una sola subespècie, Homo sapiens sapiens.

Orígens i Primers Avantpassats

Charles Darwin va predir el 1871 que els avantpassats originaris de l'ésser humà es trobarien a l'Àfrica. Els nostres parents més pròxims són els ximpanzés i els goril·les. Raymond Dart va descriure un crani fòssil procedent de Taung, l'Australopithecus africanus.

Els humans compartim un 98.8% del nostre genoma. A finals de la dècada de 1970, es van trobar fòssils d'australopitecs d'una antiguitat de 4 milions d'anys i 2 milions. El més antic era l'Australopithecus afarensis, conegut com a Lucy. Va viure entre 3.6 i 2.9 milions d'anys i és considerada l'avantpassada del gènere Homo.

En la dècada de 1990, es va descobrir un australopitec encara més antic, de 4 milions d'anys i precursor de Lucy: l'Australopithecus anamensis. També es va trobar un altre de 4.4 milions d'anys, l'Ardipithecus ramidus ramidus. S'han trobat fòssils procedents del Txad, Kenya i Etiòpia.

Al 2001, a Kenya, es va identificar una espècie de 6 milions d'anys, l'Orrorin tugenensis, i al 2002, al Txad, un crani de 7 milions d'anys, el Sahelanthropus tchadensis.

Diversificació dels Hominins i Èxodes

L'Homo sapiens ha dominat la Terra durant aproximadament 25.000 anys. Fa 1.8 milions d'anys, quatre tipus d'hominins vivien al voltant del llac Turkana: Paranthropus boisei, Homo rudolfensis, Homo habilis i Homo ergaster.

L'hominí més remot que coneixem és l'Ardipithecus ramidus, amb 4.4 milions d'anys, trobat a Etiòpia. L'Australopithecus afarensis (Lucy) i l'Australopithecus africanus (descobert a Sud-àfrica fa 3 milions d'anys) també són figures clau.

El continent africà va estar poblat de forma periòdica per múltiples tipus d'hominins. El primer èxode d'Àfrica va obrir un món de possibilitats per a la diversificació posterior.

Fòssils Antics i Evolució del Gènere Homo

Els fòssils més antics s'han descobert a Atapuerca, amb una antiguitat de 800.000 anys: l'Homo antecessor. D'aquesta espècie s'origina l'Homo neanderthalensis, que va viure entre 200.000 i 30.000 anys enrere.

LES ARRELS DE LA NOSTRA SOLITUD

El registre arqueològic ens mostra que la fabricació dels primers instruments lítics va aparèixer fa 2.5 milions d'anys, probablement per un australopitec. La invenció del bifaç va ser fa 1.5 milions d'anys per l'Homo ergaster, i la invenció de la preparació del nucli per l'Homo heidelbergensis.

Els neandertals, els millors homínids en practicar la tècnica de preparació de nuclis, van viure a Europa i Àsia fa 30.000 anys. Tot i ser admirables i haver tingut èxit durant llargs períodes sota les difícils circumstàncies de les èpoques glacials, els neandertals mancaven de l'espurna de creativitat que distingia els Homo sapiens.

L'Homo sapiens, originari d'Àfrica, va envair Europa portant una tècnica lítica paleolítica superior, basada en la producció de llargues i primes fulles a partir de nuclis cilíndrics. Portaven l'art, fabricaven instruments complexos i enterraven els morts. Es va convertir en un competidor intolerant per a la resta d'espècies homínides.

Desenvolupament Cognitiu i Llenguatge

L'Homo sapiens va passar a gaudir d'un pensament simbòlic. L'adquisició del llenguatge, mitjà pel qual expressem idees i experiències a altres, és un element fonamental per al pensament.

Cronologia Clau de l'Evolució Humana

• Primer va aparèixer l'Homo ergaster (1.8 milions d'anys).
• Després, l'Homo antecessor (800.000 anys).
• Seguit per un pre-neandertal, l'Homo heidelbergensis (fa 500.000 anys).
• Finalment, la nostra espècie, l'Homo sapiens (fa 100.000 anys).

Seqüència d'Espècies Hominines

Australopithecus anamensis (4.2 milions d'anys) → A. afarensis (3.6-3.8 milions d'anys) → A. africanus (3 milions d'anys, primer descobert) → A. garhi (2.5 milions d'anys) → H. rudolfensis → H. habilis → H. ergaster (primer a sortir d'Àfrica) → P. robustus → P. boisei → H. antecessor → H. heidelbergensis → H. sapiens.

Teories sobre l'Origen de la Vida

Creacionisme i Fixisme

Fins al segle XVIII, predominaven el creacionisme (la idea que el món i tot el que hi habita van ser creats per Déu) i el fixisme (la creença que totes les espècies han mantingut les seves característiques fixes i inalterables al llarg del temps).

Sorgiment de les Primeres Controvèrsies

Geòlegs van demostrar que la Terra era molt més antiga i van trobar fòssils, la qual cosa va començar a qüestionar les teories establertes.

Catastrofisme

George Cuvier, fundador de la paleontologia i de l'anatomia comparada, va oferir una explicació per als fòssils: grans catàstrofes havien extingit nombroses espècies, i noves espècies d'altres regions del planeta, que s'havien salvat, les substituïen.

Lamarckisme

Jean-Baptiste Lamarck va defensar l'evolucionisme i va proposar com a mecanisme evolutiu l'herència dels caràcters adquirits al llarg de la vida. Segons la seva teoria, l'ambient crea necessitats, les necessitats generen hàbits, els hàbits modifiquen els òrgans per l'ús o desús, i la natura s'encarrega de fixar aquestes modificacions.

Avanços en Geologia

James Hutton va posar les bases de la geologia moderna i va defensar l'uniformisme de les lleis geològiques. Això va influir en Charles Lyell i els seus Principis de Geologia, que postulaven l'actualisme (els fenòmens passats es poden explicar amb les mateixes causes que actuen en l'actualitat) i l'uniformisme (els fenòmens geològics són uniformes, ocorren lentament i gradualment).

La Teoria de Darwin

Dos llibres van influir profundament en Charles Darwin: de Lyell va extreure la idea de successió i canvi gradual al llarg del temps geològic, i d'altres fonts, va rebre la teoria evolucionista i la selecció natural com a motor de l'evolució.

Les idees principals de la teoria de Darwin són:

• Totes les poblacions tendeixen a adaptar-se al seu entorn.
• La descendència mostra una gran variabilitat d'una manera aleatòria.
• S'estableix una lluita per l'existència al llarg de les generacions.
• Per canvis graduals i lents continus, l'espècie es transforma i origina una nova.

El 1871, Darwin va publicar L'origen de l'home i la selecció natural en relació al sexe, on aplicava les seves teories als orígens de l'home i defensava l'origen comú entre l'ésser humà i els primats.