Història i Evolució de la Llengua Catalana: Des de Roma a la Normativització

Romanització: Origen de les Llengües Romàniques

Roma va conquerir terres riberenques del Mediterrani, implantant la llengua i la cultura llatines. L'evolució del llatí en aquest extens territori va donar origen a un conjunt de llengües que són diferents a causa del grau d'implantació del llatí, les llengües que es parlaven a cadascun d'aquests territoris, i aspectes relacionats amb la intensitat, el moment d'inici i la durada de la romanització.

Visigots i Altres Pobles a la Península Ibèrica

Els visigots, un poble bàrbar, van respectar l'organització romana i la religió cristiana. Els vàndals i bizantins van tenir un domini fugaç sobre les Balears. Als àrabs els va bastar una batalla per desmuntar el poder de la monarquia visigòtica i fer-se amos de tota la península.

Després de la desmembració de l'Imperi Romà d'Occident al segle V, l'evolució del llatí va ser molt més ràpida. A partir dels segles VII-VIII, ja no s'hi parlava llatí, sinó les llengües romàniques.

Els Comtats Catalans i la Formació de Catalunya

El comte de Barcelona, Guifré el Pelós, va unir els comtats d'Osona, Girona i Barcelona i va convertir el càrrec de comte en hereditari. Finalment, el comte Borrell II es va desvincular del vassallatge franc.

Territori i Origen de la Catalunya Vella

Aquest territori comprenia els comtats catalans que formaven la Marca Hispànica. A partir del comte Guifré, els comtats carolingis on va néixer el català es van unir i van constituir una unitat política, juntament amb el comtat del Rosselló. Aquest territori va rebre el nom de Catalunya Vella.

Ramon Llull: Pensador, Místic i Pioner Literari

Autor de 265 obres conservades que tracten temes místics i científics. Per a ell, la literatura esdevenia un instrument de divulgació de l'art. Va formular una sèrie de reflexions clau:

• La bellesa de les paraules depèn del seu significat.
• Rebuig del barrocisme literari.
• Intent de mecanització literària.
• Ús d'elements narratius.
• Utilització literària de l'autobiografia.

La Recuperació del Català i el Segle XX

Enric Prat de la Riba, teòric catalanista i fundador de la Lliga Regionalista, va fundar l'Institut d'Estudis Catalans. Tot i que durant la dictadura de Primo de Rivera, el català va ser prohibit en centres públics, escoles i publicitat.

El 1931, Catalunya va ser l'únic territori que va aconseguir un Estatut d'Autonomia, el qual va conferir a la Generalitat poder legislatiu. Amb el franquisme, el català va ser postergat a dialecte i prohibit utilitzar-lo en usos oficials, mentre que el castellà es relacionava amb el poder i el prestigi.

El Català en Democràcia: Reconeixement i Oficialitat

Després de la mort de Franco, es va aprovar la Constitució Espanyola. Es van aprovar els Estatuts d'Autonomia de Catalunya i les Illes Balears, que reconeixien el català com a llengua pròpia i la declaraven oficial juntament amb el castellà.

La Normativització del Català: L'Obra de Pompeu Fabra

Impulsada per Pompeu Fabra, es basava en principis de modernitat, unitat, genuïnitat, universalitat i funcionalitat. És a dir, l'objectiu era assolir un model de llengua adequat als temps moderns que fos vàlid per a tot el territori lingüístic.

El 1913, l'Institut d'Estudis Catalans va publicar les Normes ortogràfiques.

L'Institut d'Estudis Catalans: Autoritat Lingüística

L'IEC continua actuant com a màxima autoritat acadèmica pel que fa a la normativa lingüística a les Balears i Catalunya. S'han publicat obres fonamentals com el Diccionari de la llengua catalana i també s'han editat altres obres de referència com el Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia Catalana.