Història i Evolució de les Llengües Indoeuropees i Romàniques

Història i Evolució de les Llengües Indoeuropees

La major part de llengües d'Europa pertanyen a la família indoeuropea. Altres famílies lingüístiques importants inclouen:

• L'afroasiàtica (com l'àrab)
• La sinotibetana (com el xinès)
• La tai (com el tailandès)
• La maia-zoque (parlada a Mèxic)
• La papú (amb més de 700 llengües)

El Descobriment del Parentiu Indoeuropeu

Els viatgers havien observat semblances entre les llengües d'Europa i l'Índia, però mai un parentiu directe entre elles. Al segle XIX, els lingüistes van comparar sistemàticament la morfologia de les llengües d'Europa i Àsia i van trobar semblances molt remarcables, que van portar al concepte de la família indoeuropea.

Què és l'Indoeuropeu?

L'indoeuropeu no és una llengua que s'hagi parlat directament, sinó que és una llengua de laboratori, una hipòtesi de treball en contínua revisió. Es tracta d'una reconstrucció lingüística de la llengua ancestral comuna.

Principals Grups Lingüístics de la Família Indoeuropea

La família indoeuropea es subdivideix en nombrosos grups, entre els quals destaquen:

• Indoirànic: D'aquest grup deriven llengües actuals com l'hindi, el persa i el bengalí.
• Anatòlic: Inclou llengües extintes com l'hitita, parlada a l'antiga Anatòlia.
• Tocari: Llengua extinta parlada al Turquestan.
• Armeni: Representat per l'armeni modern.
• Grec: Inclou el grec antic i el grec modern.
• Albanès: L'albanès modern.
• Itàlic: Grup que inclou el llatí, l'osc i l'umbre (extintes).
• Bàltic: Com el lituà, el letó i el prussià (extint).
• Esclau: Inclou les branques meridional (serbocroat, búlgar), occidental (polonès, txec) i oriental (rus, ucraïnès).
• Germànic: Com el gòtic (extint), el suec, l'alemany, l'anglès i el neerlandès.
• Cèltic: Inclou l'escocès, el bretó, l'irlandès i el gal·lès.

El Llatí i l'Origen de les Llengües Romàniques

El llatí va aparèixer a la regió del Laci, a la península Itàlica. D'aquesta regió i la seva cultura van sorgir el grup humà dels llatins i la seva llengua, el llatí. Més endavant, el llatí va influenciar les llengües dels etruscs i grecs, entre d'altres.

La Romanització: Expansió Cultural i Lingüística

L'expansió territorial de Roma va comportar que els soldats, colons i administradors imposessin la seva llengua i els seus costums als pobles conquerits. Aquest procés d'assimilació cultural i lingüística s'anomena Romanització. La romanització va ser especialment intensa a la part occidental de l'Imperi Romà, mentre que a l'oriental va ser menys profunda a causa de la preexistència de cultures hel·lenístiques fortes.

Evolució del Llatí i Naixement de les Llengües Romàniques

Amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, el llatí, lliure de la força unificadora de l'Estat, va evolucionar de forma diferent als diversos territoris. Aquest procés lent va fragmentar-se en dialectes que, amb el temps, donarien lloc a les llengües romàniques actuals. Diversos factors van influir en aquesta evolució:

• Les llengües romàniques no deriven del llatí escrit (clàssic), sinó del llatí parlat col·loquial, conegut com a llatí vulgar, que no era una llengua uniforme.
• A diverses regions, el llatí va rebre influències de les llengües amb què entrava en contacte:
  • Les parlades abans de la conquesta romana que van desaparèixer (SUBSTRAT): per exemple, l'ibèric a la península Ibèrica.
  • Les llengües introduïdes als territoris romanitzats que no van substituir el llatí (SUPERSTRAT): com el germànic (visigots, francs) i l'àrab.
  • L'influx de les llengües veïnes (ADSTRAT): com l'occità o el castellà en el desenvolupament del català.