Història de la Física Quàntica: Thomson, Curie, Planck i Bohr

Història de la Física Quàntica

Thomson: Introdueix una roda i aquesta gira. No són ones, està format per partícules. Són partícules en massa amb càrrega elèctrica negativa i tendeixen a anar al pol +.

Neutró: Hi ha d’haver càrregues neutres perquè les partícules positives no es repel·leixin i, per tant, el nucli desapareix.

Becquerel: Descobreix la radioactivitat.

Matrimoni Curie: Radiació alfa, beta i gamma. Número atòmic (Z), massa total de protons i neutrons.

Einstein: E=mc²

Llums: Radiacions electromagnètiques.

Espectroscòpia: Llum que emeten i absorbeixen els diferents àtoms.

Ona: Pertorbació en l’espai que transporta energia.

La llum que veiem és una barreja de moltes radiacions. L’espectroscòpia separa les radiacions, que tenen longitud d’ona i freqüència diferents, però la mateixa velocitat. En mirar el fluorescent, veiem l’espectre del mercuri.

Espectre d'emissió: Quan una substància emet llum.

Espectre d'absorció: Quan una substància absorbeix llum.

Max Planck: Teoria quàntica. La matèria emet energia en forma d’uns paquets que s’anomenen quàntums o fotons. Segons ell, l’energia d’un fotó seria E=HV o E=H·C/λ (h=6,626x10^-34 Js)

Bohr: L’electró es troba girant entorn al nucli en certes capes o òrbites circulars anomenades nivells energètics principals o nivells quàntics principals. Mentre l’electró es mou en un mateix nivell energètic, no absorbeix ni emet energia, es diu que es troba en un estat estacionari. L'energia total que té un electró no pot tenir qualsevol valor, sinó determinats valors permesos; això vol dir que l’energia està quantitzada. Quan els electrons es troben en l’estat de l’energia més baix possible, es diu que l’àtom està en estat fonamental (estable). Quan els electrons salten a nivells més alts d’energia, es diu que l’àtom està excitat. Quan els electrons tornen a la seva òrbita original, emeten radiació electromagnètica.

Lyman: Va estudiar tots els salts des de qualsevol nivell.

Balmer: Va estudiar des de qualsevol nivell el segon.

Paschen: De la 4, 5, 6 a la tercera.

Bracket: 5, 6, 7 a la quarta.

Pfund: 6, 7, 8 a la cinquena.

Schrödinger: Salts com ones.