Història i Fonts del Dret Laboral: Guia Completa
Enviado por Cris y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,8 KB
Dret Laboral: Història i Fonts
En l’actualitat, els treballadors gaudeixen d’un seguit de drets que ens semblen perfectament naturals. Vacances pagades, l’edat mínima per treballar, descans setmanal... són coses lògiques, però de fet, aquests i en general els drets bàsics laborals són conquestes molt recents dels assalariats.
En l’antiguitat, la major part del treball era esclau; el patró era el propietari del treballador.
Primers passos en la legislació laboral
Les primeres lleis laborals es crearen a Gran Bretanya, per tal de reprimir els abusos dels nens en el treball i de garantir unes condicions sanitàries mínimes. Veiem algunes de les primeres normes laborals:
Evolució de les lleis laborals:
| Any | País | Continguts |
|---|---|---|
| 1802 | Gran Bretanya | Limitava la jornada màxima dels nens a 12 hores diàries i establia algunes prescripcions sanitàries. Va ser considerada abusiva pels patrons, i gairebé no s’aplicà. |
| 1819 | Gran Bretanya | Prohibia treballar als menors de 9 anys a la indústria del cotó. Limitava a 12 hores diàries el treball dels menors de 16 anys. |
| 1833 | Gran Bretanya | Creava una inspecció de treball estatal i limitava la jornada dels menors de 13 anys a 9 hores diàries. Aquesta llei es va aplicar força. |
| 1839 | Prússia (Alemanya) | Prohibia treballar, en caràcter general, als menors de 9 anys. |
| 1841 | França | Els menors de 8 anys no podien treballar a les fàbriques de més de 20 obrers. Prohibia el treball nocturn als menors de 13 anys. |
| 1844 | Gran Bretanya | Mirava d’evitar els accidents de treball de dones i nens; així, els prohibia netejar les màquines en marxa i obligava els patrons a dotar-los de protecció. |
| 1853 | Prússia | Establia els 10 anys com a edat mínima per treballar a fàbriques o mines. |
| 1873 | Espanya | Prohibia treballar als menors de 10 anys. |
Definició de Dret
DRET: Conjunt de normes, escrites o no, que regulen la convivència.
Les Fonts del Dret
Constitueixen l’origen i la manifestació del dret. Són les següents:
Fonts Directes
- Les lleis i les normes procedents del legislatiu o l’executiu.
- El costum.
- Els principis generals del dret.
Fonts Indirectes
- Els tractats o convenis internacionals.
- La jurisprudència.
Definicions clau:
- Llei: norma dictada per l’autoritat competent, amb les formalitats adequades, de caràcter comú, justa, estable i promulgada suficientment.
- Costum: norma sorgida de la reiterada pràctica social i considerada obligatòria per la comunitat.
- Principis generals del dret: fonaments no escrits o criteris ètics que inspiren l’elaboració de les lleis.
- Tractats internacionals: acords closos per Espanya amb altres estats i amb organismes internacionals.
- Jurisprudència: doctrina que de manera reiterada estableix el Tribunal Suprem a les seves sentències.
En un estat de dret com el nostre gairebé tot està legislat, la llei per tant serà la principal referència. Tan sols s’aplicarà el costum quan no hi hagi llei que reguli, i s’aplicaran els principis generals en el cas que no hi hagi llei ni costum demostrable.
Les lleis tenen diferent rang. La principal és la llei marc: LA CONSTITUCIÓ. Cap llei ni norma pot contradir-la; una llei o norma mai pot contradir una de rang superior.