Història de la Fotografia: De l'Intimisme a la Conceptualització

Clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,38 KB

  1. La fotografia es converteix en un medi capaç de preguntar-se sobre si mateixa. Amb totes les desviacions i procediments permesos, la fotografia s'integra amb les altres arts. Als anys 50, predominava la fotografia de la vida íntima, com per exemple les obres de Stieglitz i Weston.

  2. Fotografia Subjectiva

    de les altres tendències, en les quals el fotògraf no havia d'intervenir en el procés fotogràfic. Proposa l’abstracció (separar l'essenciald’allò prescindible, i així expressar-se amb el mínim d'elements visuals). L'últim punt d'Otto aborda el tema de la instantània i el temps en fotografia. Considera el temps com una nova dimensió a tenir en comte. La realitat fotografiada per a ell es com un instant entre els moments. Formes borroses i contrastades amb els fons detallats.
  3. White proposa una reflexió del fet fotogràfic, crea el concepte de mirall. Quan esculls un motiu per realitzar fotografies, estàs buscant veure't identificat en el motiu. No cal reconèixer en una fotografia els objectes com elements d'una realitat objectiva, sinó que hem de reconèixer-los en el nostre interior. Això es comunicar i transmetre allò que no es veu (estats d'ànim i pensaments). White representa un reflex dels valors de la tradició americana (Stieglitz,Adams i Weston).

  4. Klein ens mostra una agressivitat amb el medi mitjançant imatges molt contrastades, mogudes i desenfocades, es un trencament dels esquemes tradicionals de la street-photography. Organitza el desordre dins del caos, que es produeix alterant l'enquadrament tradicional a través de llargues posicions amb moviments del subjecte a la càmera i provocant un desenfocament en la fotografia. Es produeix una voluntat de voler trencar amb la instantaneïtat. Klein veu la càmera com un instrument de transformació de la representació de la realitat, fa que les persones que vol fotografiar s'impliquin en la fotografia. Te una actitud pròpia com a fotògraf davant d'una realitat subjectivable i l'ús de les característiques pròpies del medi. Als anys 67, Lee Friedlander i Garry Winogrand, donen un nou us a la càmera i la fotografia, busquen l'inespe-

    rat en combinació amb la construcció més exacta. Per

    a Winogrand, l'important era la captura, durant una frac-ció de segon, dels suc-cessos que l'ull no pot veure. Va incorporar a la imatge allò que la càmera i la tecnologia podien donar.Així la càmera es transforma en un instrument que aguditza la nostra visió. No importen les tendències o ideologies del fotògraf, serà l'espectador el que digui si hi ha o no crítica social, si li sembla divertida, si li agrada, etc. Per una altre part, les fotografies de Fried-lader es recolzen en la mateixa confusió; multiplicitat dels objectes, que després d'observar molt, ens fan veure l'estructura dintre del caos. Ernst Haas es un dels fotògrafs més destacats pel seu ús del color. Després de l'aparició de les primeres pel·lícules en color Kodachrome (1937). L'ús d'aquestes pel·lícules estava molt condicionat per l'ús del trípode. A més el seu alt contrast i escassa latitud feien que fos una pel•lícula difícil per a escenes amb grans ombres i contrast de llums. Haas va decidir utilitzar-la amb colors molt saturats i així el contrast no era més que una afirmació estètica. També es conegut per l'ús de moviment i escombratge ("barridos") a les seves imatges. Al veure les seves imatge mogudes va adonar-se que la seva lectura requeria un punt nítid on la mirada pugues parar-se. I aquest punt es transformava en l'element més important de la imatge. Per a ell la càmera s'havia de convertit en una extensió del seu ull. Feia que el subjecte es mogués mentre s'obtenia la foto, i va provar diferents formes d’escombratge Així va obtenir fotografies esportives i d'acció, publicades després a la revista LIFE amb el títol de "El moviment a l'esport" on va explicar que la idea era alliberar-se del concepte estàtic i aconseguir una imatge que comuniqués al espectador la bellesa d'una nova dimensió que es podia descobrir millor amb diferents moments junts barrejats que en un de sol.

  5. Duane Michals , és un dels primers exploradors en la seqüenciació d'imatges. Les seves seqüències no tracten de documentar accions , són mentals on l'espectador ha de reconstruir . Ell sempre intenta evocar el que hi ha davant i darrere de l'escena , és a dir , intenta fotografiar el que no es fotografiable . El surrealisme influeix molt en les seves obres . A través de la doble exposició , les fa tradicionals com si dupliquessin el jo , dels esperits i la mort. Segons ell , la fotografia només pot reproduir el reflex exterior de les coses, però no ajuda a la comprensió .

    Poc després , comença a utilitzar les fotografies amb escriptura , anomenades Foto - textos. Després utilitza Foto - quadre i per últim Foto - llibre . A partir d'això , es va allunyant de la concepció clàssica i tradicional de la fotografia . Posteriormente el Fotógrafo Kennech Josephson aporta su estilo a la conceptualización de la fotografía con su obra de simbolismos que sustituían al tamaño, posición y espacio de las cosas. El reflexionaba sobre la naturaleza de la fotografía y de la realidad original y su representación.Luego en la obra de los alemanes Bernd y Hilla Becher se intenta demostrar que la fotografía puede revelar detalles que el ojo humano no puede ver. Su trabajo sobre arquitectura industrial, titne la voluntad de documentar con un espíritu científico, rechazando la expresividad y dando al objeto un valor casi escultórico.

    Els fragments de David Hockney , estan compostos per multituds d'imatges d'una única escena que , un cop unides , la recomponen . El que vol , és que detingudament observem i reconstruïm , ja que el fet de tenir diverses imatges

    unides , obliga que mirem moltes vegades. Ell diu que no podem estar observant una imatge durant molt de temps perquè no hi ha temps dins d'ella.

    Però al poc temps , deixa d'utilitzar aquesta tècnica , amb la Polaroid , una càmera on produïen imatges enquadrades emmarcades en una vora blanc, tancades en un gran angle . El cubisme li influeix molt, on desenvolupa una visió i una reflexió personal sobre el temps i l'espai fotogràfic a través d'un treball amb el qual és capaç de reconstruir i analitza a la vegada , la realitat ..

Entradas relacionadas: