Història de la fundació de Barcelona

Barcino: Heracles, fill de Júpiter, va fundar Barcelona

Els romans anomenaven Hèrcules a Heracles. Va salpar de Grècia amb nou naus amb la intenció de fundar una ciutat en una plana que l'heroi havia vist en un dels seus viatges. Una tempesta el va desviar del seu rumb i 8 de les naus van arribar a les costes de Marsella. Van vorejar la costa fins arribar a la plana als peus del turo de Montjuïc. Hèrcules va decidir donar el nom de Barca Nona (Barca Novena) a la nova ciutat. La ciutat de Barcelona va ser fundada l'any 15 i l'any 5 aC en època de l'emperador August després de vèncer els cantàbres i asturs. Va reconstruir del nord-est de la península Ibèrica i va fundar Barcelona entre els rius Besòs i Llobregat, ubicada sobre el traçat de la Via Augusta i la carretera que enllaçava Roma amb el litoral de la península. La ciutat va rebre l'estatus de colònia i el seu nom complet era: Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino.

Urbanisme de Barcino

Barcino va ser construïda seguint el traçat urbanístic de les colònies romanes, amb una planta rectangular i angles retallats per adaptar-se al relleu. Estava delimitada per unes muralles amb torres i 4 portes. Al creuament dels dos carrers estava el fòrum, la plaça pública de la ciutat, al voltant de la qual s'estenia una xarxa de carrers secundaris.

Comparació amb Tàrraco

Barcino no va tenir mai ni la població ni el poder de Tàrraco. No es van construir els magnífics edificis que gaudia Tàrraco, com un fòrum on s'alçava un gran temple. Era un edifici de planta rectangular envoltat de columnes decorades amb capitells d'estil corinti, construït damunt d'un suport (pòdium), temple dedicat al culte imperial. S'han trobat restes de domus, comerços i indústries com una bugaderia, tintoreria, elaboració de garum i de salo, les muralles que envoltaven Barcino, construïdes al segle I dC, no tenien finalitat defensiva sinó de prestigi. En època medieval van ser aprofitades per la construcció de cases i palaus. Una de les portes d'accés era la Decumana, que constava de 3 obertures, un gran arc central i arribava als dos aqueductes. Fora de les muralles hi havia la necròpolis, amb gran quantitat de tombes on predominava la cupa, caixa de pedra semicilíndrica per posar una inscripció en memòria del difunt.