Història de la Gramàtica i Lingüística: De Varró a l'Edat Mitjana

Varró: Pioner de la Gramàtica Llatina

Marc Terenci Varró (116 aC - 28 aC) va ser una figura clau en l'estudi de la gramàtica llatina.

Definició de Gramàtica segons Dionís de Tràcia

Seguint Dionís de Tràcia: «Ars grammatica, quae a nobis litteratura dicitur, scientia est eorum quae a poetis historicis oratoribusque dicuntur ex parte maiore».

Àrees d'Estudi de Varró

• Etimologia: Considerava el llatí massa deutor del grec i no en va descobrir l'origen comú.
• Morfologia: Va distingir la declinatio naturalis (flexió) de la declinatio voluntaria.
• Sintaxi: Va analitzar la funció dels participis i va proposar l'ablatiu.

Analogia i Anomalia en Varró

Varró va analitzar a fons la segona controvèrsia, situant la qüestió en el marc de la pragmàtica. Exemples com equus / equa, corvus, columba (i després columba / columbus) són distincions no naturals, sinó dependents de l'ús humà.

Morfologia de Varró

La seva morfologia es basava en la distinció entre declinatio naturalis i declinatio voluntaria.

Classes de Paraules segons Varró

• Amb flexió de temps
• Amb flexió de cas
• Amb les dues classes de flexió
• Sense cap classe de flexió

Com els estoics, va introduir l'aspecte en la classificació dels temps verbals.

Donat (Segle IV)

De fet, Dionís de Tràcia i Apol·loni Díscol ja reconeixien la interjecció dins els adverbis. Donat va proposar una divisió dels verbs segons els temps (sense aspecte).

Priscià (Segle VI)

Priscià va estudiar la pronunciació i l'estructura sil·làbica del llatí. Va definir el mot i l'oració com a la Téchne. Va negar la possibilitat del morfema i va establir vuit classes de mots, com a la Téchne, però amb la substitució de l'article per la interjecció.

Fronteres de l'Edat Mitjana

• 470: Saqueig de Roma.
• 476: Derrota del darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul.
• L'Imperi Romà d'Orient va perdurar fins al 1453.

Tendències del Pensament Medieval

Durant els anomenats “segles foscos” (fins al segle XII), es va continuar estudiant llatí i grec més o menys en el mateix sentit que en la Roma tardana.

El quadrivium i el trivium eren la base de l'educació:

Gram loquitur; dia vera docet; rhet verba colorat; Mus canit; ars numerat; ge ponderat; ast colit astra

A partir del segle XII, l'escolàstica va posar la lògica a la base de la ciència i va donar lloc a les gramàtiques especulatives.

El Camí cap a una Lingüística Sense Motlles

Al segle XII, un autor islandès anònim, conegut com el Primer Gramàtic, va descriure la fonologia de l'islandès amb un mètode comparatiu i va establir els segments amb valor contrastiu en la seva llengua. Va distingir nou timbres vocàlics que es podien multiplicar per longitud i nasalitat, resultant en 36 vocals.

Hipoteticodeductius?

«In modern terms the modistae were theory orientated, and the adherents of classical literature and Priscian's grammar as it stood were data orientated, their data being literary texts and classical usage. The difference between the two attitudes is illustrated by the choice of examples; the linguists of antiquity and the late Latin grammarians used quotations from classical texts, [...], but the modistae made up their examples almost formulaically, without regard to actual [...]»