Història de la Guerra Civil Espanyola: De la Segona República al Franquisme

Antecedents Històrics a Espanya (Segle XIX - 1930)

Al segle XIX, Espanya va experimentar una gran inestabilitat política. Es van alternar períodes de monarquia absoluta amb governs liberals, i fins i tot es van proclamar repúbliques. A principis del segle XX, el rei era Alfons XIII, que governava sota el sistema de la Restauració. No obstant això, aquest sistema no funcionava bé a causa de la corrupció, els problemes socials i una forta oposició.

L’any 1923, el general Primo de Rivera va dur a terme un cop d’estat amb l’ajuda del rei. Aquesta dictadura va durar fins al 1930, quan Primo de Rivera va dimitir. La seva dimissió va obrir la porta a una creixent demanda popular d'eleccions i un canvi de règim.

La Segona República Espanyola i les Reformes (1931)

Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 van ser un punt d'inflexió, demostrant un clar desig de canvi per part de la ciutadania. La victòria republicana a les grans ciutats va provocar la marxa del rei Alfons XIII. El 14 d’abril, es va proclamar la Segona República Espanyola, i es va formar un govern provisional amb republicans i socialistes.

Aquest govern va iniciar un ambiciós programa de reformes:

• Legalització de partits polítics i sindicats.
• Alliberament dels presos polítics.
• Implementació de noves lleis socials.

També es va redactar una nova Constitució que establia principis fonamentals:

• L’Estat era aconfessional (sense religió oficial).
• S’instaurava el sufragi universal (homes i dones podien votar).
• Es reconeixien els drets individuals i les regions podien obtenir autonomia.

El primer president de la República va ser Niceto Alcalá Zamora, amb Manuel Azaña com a cap de govern. Malgrat les reformes, no tothom estava d'acord amb el nou règim:

• L’Església s'hi oposava.
• Els anarquistes volien canvis més radicals.
• Els sectors conservadors no donaven suport a la República.

El Front Popular i la seva Oposició (1936)

El Front Popular era una coalició de partits d’esquerra que buscava aprofundir les reformes iniciades per la Segona República. A les eleccions de febrer de 1936, el Front Popular va obtenir la victòria. Manuel Azaña va ser escollit president de la República, i Santiago Casares Quiroga va assumir el càrrec de cap de govern.

El nou govern va intentar accelerar les reformes, però es va trobar amb una forta oposició:

• La dreta radical no acceptava la República i volia modificar la Constitució.
• Els sectors benestants, l’Església i molts militars estaven en contra del govern.
• L’extrema dreta conspirava per enderrocar la República i preparava un cop d’estat.

Republicans vs. Nacionalistes: Ideologies en Conflicte

La societat espanyola estava profundament dividida en dos grans blocs ideològics:

Republicans

• Defensaven la República democràtica.
• Estaven formats per partits d’esquerra, obrers, anarquistes, comunistes, socialistes, republicans, i també nacionalistes catalans i bascos.
• Els seus objectius eren les reformes socials, la llibertat, la igualtat i l’autonomia per a les regions.
• Volien transformar el país per fer-lo més just i equitatiu.

Nacionalistes

• Eren principalment militars, monàrquics, catòlics i partits de dreta o extrema dreta.
• El seu propòsit era posar fi a la República, revertir les reformes i restaurar una Espanya centralista, autoritària i catòlica.
• Rebutjaven la democràcia i les llibertats individuals.

Les Fases Militars Clau de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola va esclatar el 17 de juliol de 1936 amb un aixecament militar al Marroc espanyol, que l’endemà es va estendre per la península. El conflicte va durar gairebé tres anys, fins a l’1 d’abril de 1939. Els nacionals (franquistes) disposaven d'un exèrcit més organitzat i van rebre el suport de l’Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Els republicans, en canvi, estaven més dividits i van rebre poca ajuda internacional.

Fase 1: La Batalla de Madrid (Agost 1936 – Març 1937)

Les tropes franquistes van intentar prendre Madrid, però la ciutat va resistir amb fermesa. Les batalles del Jarama i Guadalajara també van ser guanyades pels republicans, i Madrid no va caure en aquesta primera fase.

Fase 2: Campanya del Nord i Terol (Abril 1937 – Desembre 1937)

Els franquistes van concentrar els seus atacs al nord, ocupant el País Basc, Cantàbria i Astúries. Durant aquesta campanya, es va produir el tràgic bombardeig de Guernica amb l’ajuda d’avions alemanys. Els republicans van intentar frenar l’avanç, però no van poder evitar la caiguda del front nord.

Fase 3: Batalla de l’Ebre i Final de la Guerra (Gener 1938 – Abril 1939)

Els franquistes van aconseguir arribar al Mediterrani, dividint el territori republicà. Els republicans van lliurar la Batalla de l’Ebre, la més llarga i dura de la guerra, però finalment van ser derrotats. Després d'aquesta derrota, les tropes franquistes van ocupar Catalunya, i posteriorment Madrid i la resta del país. L’1 d’abril de 1939, el general Franco va anunciar la fi de la guerra.

Conseqüències de la Guerra Civil: La Dictadura Franquista (1939-1975)

Després de la victòria franquista, es va instaurar una dictadura sota el comandament de Francisco Franco, que va durar fins a la seva mort l’any 1975. Aquest període es va caracteritzar per:

• L’absència total de llibertats.
• La prohibició de partits polítics i sindicats.
• La persecució de la llengua catalana i altres llengües regionals.
• La repressió massiva, amb moltes persones empresonades o forçades a l’exili.