Història d'Hispània: Romanització, Invasions Germàniques i Regne Visigot
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,01 KB
A les Illes Balears, hi havia un comerç propi i una agricultura desenvolupada, ja que 5.000 habitants es dedicaven a aquesta activitat a Eivissa. Mercenaris de les Illes Balears van participar en les guerres. Malgrat això, els cartaginesos van conservar Eivissa gràcies a una aliança amb Roma.
La Romanització de la Península Ibèrica
La Conquesta Romana: Etapes Clau
Primera Etapa: Conquesta del Litoral Mediterrani (218-170 aC)
Aquesta etapa va ocupar el litoral mediterrani des del 218 aC fins al 170 aC.
Segona Etapa: Penetració a la Meseta i Guerres Indígenes
La penetració a la Meseta va enfrontar els romans amb pobles indígenes. Quan van arribar a l'interior, van tenir lloc enfrontaments més durs, com les Guerres Lusitanes, mentre anaven conquerint les terres del sud, la qual cosa va fer que s'enfrontessin als lusitans i s'imposés el control romà. Les Guerres Celtibèriques van ser de llarga durada perquè els celtibers comptaven amb el suport d'altres pobles, però al final els romans van conquerir fins a Cantàbria, incloses les Illes Balears.
Tercera Etapa: Submissió de Càntabres i Asturs (Època d'August)
Els càntabres i asturs van ser sotmesos en època d'August al nord de la Península Ibèrica. No obstant això, algunes zones no es van conquerir completament i van formar una franja cantàbrica.
Organització Política i Administrativa de la Hispània Romana
Els romans van dividir la Península Ibèrica en províncies. Aquesta divisió va canviar durant la conquesta: inicialment, Hispània tenia dues províncies (la del Guadalquivir i la de l'Ebre). August va establir tres províncies: la Bètica, la Lusitània i la Tarraconense. Posteriorment, Dioclecià va dividir la Tarraconense en tres: Gal·lècia, Cartaginense i Balearica. Així, Hispània va quedar dividida en sis províncies, cadascuna governada per un pretor, assessorat per una assemblea. Cada província pagava impostos a la hisenda romana.
Ciutats i Vies de Comunicació Romanes
L'economia romana girava al voltant de les zones que l'envoltaven. Van fundar noves colònies, repartint terres entre la gent important. Van traçar unes calçades que comunicaven les ciutats més importants.
Organització Econòmica de la Hispània Romana
La base de l'economia era l'agricultura i la ramaderia. L'agricultura es basava en el conreu de cereals, la vinya i l'olivera. Es van introduir noves tècniques de conreu com el guaret, els adobs, l'arada de rodes i el reg. La mineria era important; s'extreia or, plata, plom i mercuri de diferents llocs de la Península Ibèrica.
Règim de Propietat de la Terra
Moltes terres van passar a ser propietat de l'Estat, però es van repartir. Així, la riquesa era majoritàriament de propietat privada.
Esclaus i Producció Artesanal
Els esclaus eren la força de treball del sistema; treballaven en tallers, mines i serveis, i eren molt explotats. En la producció artesanal, destacaven els tallers, i els artesans s'agrupaven. La indústria explotava l'oli i el peix, que es distribuïen. La unitat monetària va facilitar els intercanvis comercials.
Llegat Cultural Romà a Hispània
Les llengües indígenes van anar desapareixent amb el poc ús. Però el que va brillar van ser les obres artístiques romanes, especialment en l'arquitectura: aqüeductes, amfiteatres, etc.
Les Invasions Germàniques a la Península Ibèrica (Segle V)
L'any 400, els fills de Teodosi van ser emperadors, un d'Orient i l'altre d'Occident. Orient es va assimilar millor, però Occident va patir un sistema dur d'impostos que va provocar malestar i moltes guerres civils. Un altre problema va ser la barbarització, que, com més temps passava, més multitudinària era. Els gots, assentats a Grècia, van ser expulsats d'Occident a Orient i van anar a Itàlia per assentar-se al sud i així amenaçar els pobles menys romanitzats. Van penetrar a la Península Ibèrica sueus, vàndals i alans, que van saquejar tota Galícia, on es van establir finalment. Més tard, els visigots es van instal·lar a la província per calmar-los i no fer res contra l'Imperi. Els vàndals els van expulsar, i als sueus, quan van tornar a les seves terres, els van derrotar.
El Període Visigot: Unificació i Consolidació a Hispània
Els visigots van unificar la Península Ibèrica amb capital a Toledo, sotmetent els sueus. Aquest període va durar gairebé dos segles, fins que van entrar els islamistes i va tenir lloc la Batalla de Guadalete. Els visigots, amb aquest procés de cultures, van fer una evolució, incorporant l'Església, ja que no representava Roma. Aquesta unificació social va tenir dues etapes: la conversió dels visigots arrians al cristianisme i la unificació jurídica amb un dret territorial únic. L'Església va ser determinant i es va convertir en una autoritat que entenia els conqueridors. La política unificadora de Leovigild prohibia els casaments entre gots i hispanoromans i va iniciar la unificació territorial, expulsant els sueus, lluitant amb els vascons i conquerint els bizantins. L'element cultural de l'estat visigòtic es va reduir a l'arquitectura d'esglésies, banys...
Institucions i Govern Visigot
Van estructurar una monarquia basada en el dret germànic. El monarca regnava amb la intervenció de dues institucions:
- L'Aula Règia: un òrgan en qüestions legislatives i judicials format per funcionaris, aristòcrates i clergues.
- Els Concilis de Toledo: que eren assemblees religioses i van derivar en civils amb els reis en tasques legislatives.
Causes de la Fi del Regne Visigot a Hispània
El regne visigot va entrar en crisi al segle VII per la incapacitat de la monarquia per cobrar tributs i mantenir l'autoritat al territori. Això va provocar rebel·lions de nobles que van conduir a la desaparició del regne visigot amb l'arribada dels musulmans.