Història d'Ilerda i Emerita Augusta

ILERDA

DADES DE L’HISTORIA 

En la segona guerra púnica els ilergets (ibers establerts a les valls del Segre i del Cinca), encapçalats per Indíbil i Mandoni, eren aliats dels cartaginesos.

Després estableixen un pacte amb Publi Corneli Escipió.

Poc després inicien una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans (206-207) per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbil mort en combat i Mandoni executat.

El 49 aC Ilerda fou l’escenari d’una batalla entre Cèsar i els partidaris de Pompeu, descrita pel mateix Cèsar en el De bello ciuile.

Característiques de la ciutat romana d’Ilerda

Emplaçament estratègic: des del turó de la Seu Vella es domina tota la plana del Segrià,  i amb el riu Segre com una important via de comunicació.

ifícil establir el paper que tenia amb els ilergets. (Iltirta> Ilerda?)

Es creu que va ser una fundació ex novo, de la qual se’n desconeixen els límits.

Les restes romanes més antigues  són del segle II aC, però es creu que la fundació de la ciutat va ser a inicis del  s. I aC.

En època d’August obté el títol de municipium.

Pertanyia al districte judicial (conuentum) de Caesaraugusta. 

Forta crisi el segle III dC.

La muralla abastaria tot el Turó de la Seu Vella i la part baixa fins a l'antic curs dels rius Segre i Noguerola (unes 23 hectàrees aprox.)

Estructura condicionada per la  topografia del nucli urbà, amb una part alta escarpada  i una part baixa enclavada en el marge entre el promontori i els dos rius (no segueix els cànons de les fundacions romanes).

El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat (terreny pla). Allà hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, en la qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II dC, l'edifici més notable descobert fins a aquest moment. 

El fòrum estaria situat, hipotèticament, cap a l'altre extrem de la ciutat.

S’han trobat restes d’algunes domus i d’un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrrer.

Altres estructures excavades a determinar.

EMERITA AUGUSTA

Fundada per August l’any 25 aC a la província de Lusitània, amb l'objectiu principal d'assentar veterans de les guerres contra els càntabres i els àsturs. 

Esdevé  capital de la província Lusitània el 15 aC: entre els segles I i II dC es converteix en  una esplèndida ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana. 

Dioclecià la converteix en capital de la Diòcesi de les Hispànies, experimentant la ciutat un renovat desenvolupament  des de finals del s. III i el s. IV.

Disposava de dos fòrums (el municipal -amb un temple imperial- i el provincial = Tàrraco)

Es conserven restes de l’amfiteatre, el teatre i el circ. També restes d’aqüeductes i d’altres canalitzacions d’aigües.

Restes romanes

Aqüeductes/Vies/Ponts/Muralles/Teatres/

Amfiteatres/Circs/Termes/Temples.