Història d'Ilerda (Lleida): Des dels Romans fins a la Batalla amb Juli Cèsar

Ilerda

a) Història

a1. Arribada dels romans

Al segle III aC, la plana de Lleida era habitada per la tribu ibera dels ilergets, la principal ciutat dels quals era Iltirda. Els ilergets van lluitar al costat dels romans contra les tropes cartagineses a la Segona Guerra Púnica. No obstant això, quan la guerra va acabar, els romans van romandre a Hispània amb la intenció de dominar-la. Aquesta situació va provocar el rebuig dels ilergets, que es van revoltar diverses vegades a les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni, fins que van ser derrotats l'any 206 aC. Indíbil va morir en batalla i Mandoni va ser executat pels romans.

a2. Ilerda romana

La ciutat romana d'Ilerda va ser fundada entre els segles II i I aC, a prop de l'antiga Iltirda. La seva situació era estratègica: a mig camí de la costa i de l'interior de la península, i a la vora del riu Segre, que era travessat per un pont de pedra. En època d'August, la ciutat va assolir l'estatus de municipium. Al segle V, va ser saquejada pels sueus i els bagaudes, però es va recuperar i es va mantenir fins a l'edat mitjana.

a3. La batalla d'Ilerda

L'esdeveniment més important que va tenir lloc a Ilerda va ser la batalla en què es van enfrontar Juli Cèsar i els generals de Pompeu, Afrani i Petreu, a inicis de la guerra civil, el juny del 49 aC. Cèsar tenia la intenció d'atacar Pompeu a Grècia, però abans havia d'eliminar les forces que el seu enemic tenia a Hispània. Tot i que la campanya va començar malament per a l'exèrcit de Cèsar (una crescuda del Segre va inundar el campament i va dificultar l'aprovisionament), aquest es va recuperar i, després de construir un pont sobre el riu, va foragitar Afrani i Petreu. La batalla va ser narrada per Juli Cèsar a la seva obra De bello civile i pel poeta Lucà (segle I dC) al seu poema èpic La Farsàlia.

b) Urbanisme i monuments

No coneixem bé el traçat d'Ilerda, ja que la ciutat moderna de Lleida hi està construïda al damunt. La ciutat s'alçava dalt d'un turó, ara anomenat de la Seu Vella, i estava envoltada per muralles. Les excavacions arqueològiques han permès descobrir algunes estructures, com unes termes del segle II dC.