Història i Institucions de la Unió Europea: Objectius i Impacte a Espanya

La Unió Europea: Formació i Evolució

El Procés de Formació de la Unió Europea

Cap als anys cinquanta del segle XX, els països d'Europa es van adonar que separats no podien competir econòmicament amb els Estats Units o el Japó i que es necessitava la seva unió per crear un mercat interior únic, més fort i competitiu. Així, el 1957 es va signar el Tractat de Roma entre Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg, creant la Comunitat Econòmica Europea (CEE).

Es començava a donar forma a la creació d'un mercat interior únic per on poguessin circular lliurement béns, serveis, persones i capitals, amb unes lleis comunes per a tots els membres. L'objectiu era unir esforços, repartir despeses i fer front als grans mercats mundials.

Mica en mica es van anar afegint més països:

• 1973: Irlanda, Gran Bretanya i Dinamarca.
• 1981: Grècia.
• 1986: Espanya i Portugal.

El Tractat de Maastricht i l'Euro

El 1992 es va signar el Tractat de Maastricht, on es va crear oficialment la Unió Europea (UE). Els objectius principals van ser:

• L'abolició de les fronteres entre els estats de la unió.
• Una moneda única.
• La solidaritat interna (ajuda mútua).
• Una política exterior i defensa comuna.

Es buscava una unió tant política com econòmica. D'aquests objectius, el més important va ser la Unió Econòmica i Monetària (UEM). El 2002 va començar a circular l'Euro, eliminant els problemes de canvi de moneda entre els membres de la Unió.

A partir d'aquí s'hi van anar adherint altres països:

• 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria.
• 2004: Eslovènia, Hongria, Eslovàquia, República Txeca, Polònia, Estònia, Letònia, Lituània i Xipre.
• 2007: Romania i Bulgària.

Signatura del Tractat de Roma: 25 de març de 1957.

Objectius de la Unió Europea

Principals Metes de la UE

Els objectius més importants de la UE són:

1. El progrés econòmic i social: La UE vol impulsar l'economia i el benestar social dels estats membres a través de la unió fronterera i monetària.
2. Afirmar i potenciar la identitat europea: S'intenta crear un sentiment identitari comunitari.
3. Establir una ciutadania europea: L'objectiu és que tots els ciutadans europeus tinguin els mateixos drets i deures.
4. Crear un espai de llibertat, seguretat i justícia: Els ciutadans europeus es poden moure lliurement pels estats membres, tots ells democràtics.
5. Desenvolupar lleis comunes: Es vol aconseguir que tots els països membres comparteixin unes mateixes lleis i normes comunes; el projecte de la Constitució Europea té aquesta finalitat.
6. Potenciar l'heterogeneïtat dins la diversitat cultural: Dins la UE hi ha una gran diversitat de cultures i llengües. La UE intenta reduir les diferències regionals per assegurar un desenvolupament equilibrat, mantenint les identitats pròpies de cada país.
7. Una política econòmica solidària: La UE ofereix ajudes dels fons econòmics comunitaris (Fons estructurals i de cohesió) per assegurar un desenvolupament econòmic unitari entre tots els estats membres. Això inclou préstecs econòmics, realització d'obres públiques i infraestructures, i polítiques comunes.

Les Institucions de la Unió Europea

Organismes Clau de la UE

La Unió Europea té una sèrie d'institucions (organitzacions amb un objectiu ben definit) que tenen poder sobre els estats membres i que dirigeixen i organitzen el funcionament econòmic de la UE. Aquí n'expliquem breument les més importants:

A - El Consell Europeu

Està format pels caps d'estat o presidents de tots els països membres i els ministres d'Afers Exteriors. S'encarrega de dirigir les actuacions de la UE.

C - El Parlament Europeu

Cada estat escull els seus representants per votació. S'encarrega de fer les lleis (poder legislatiu).

D - La Comissió Europea

Té la funció executiva i està formada pel president de la UE i els Comissaris. S'encarreguen de prendre les decisions de funcionament de la UE i les porten a terme.

E - El Tribunal de Justícia

Té el poder judicial, s'encarrega de fer complir les lleis comunitàries i està format per un jutge de cada país.

F - El Defensor del Poble

Defensa els ciutadans de la UE si consideren que hi ha hagut alguna injustícia a nivell comunitari.

G - Banc Central Europeu

S'encarrega de l'economia de la UE.

La Política Agrària i Pesquera de la Unió Europea

Una Política Agrària Comuna (PAC)

La Unió Europea va potenciar l'agricultura per autoproveir-se sense dependre d'altres països. Va ajudar a modernitzar les instal·lacions i a mecanitzar el camp, va fomentar l'agricultura intensiva, va afavorir la concentració d'explotacions petites, va donar crèdits barats i va assegurar als agricultors un preu interessant, justificant grans despeses.

Per garantir l'autoconsum, es van limitar les importacions d'aliments de fora de la UE.

Objectius de la PAC

La Política Agrària Comunitària (PAC) ha donat com a resultat un gran augment de la producció agrícola i ramadera. Però aquest augment ha estat tan considerable que supera la capacitat de consum dels europeus.

Malgrat que en els darrers anys s'ha pogut frenar l'excés de producció, la UE continua prenent mesures:

• Reduir la superfície dedicada al conreu i rebaixar el cap de bestiar.
• Convertir una part de les terres de conreu en zones forestals o espais d'oci.
• Reduir els preus que paga la UE als agricultors i ramaders per acostar-los als preus mundials.

La PAC també treballa per aplicar pràctiques agrícoles sostenibles i frenar el canvi climàtic.

El Sector Pesquer Comunitari

La dimensió marítima de la Unió Europea és la més gran del món.

La Política Pesquera Comuna (PPC) s'encarrega d'establir les zones exclusives de pesca, el volum i la mida de les captures, i els acords i la signatura de tractats amb estats que es troben fora de la Unió Europea amb la finalitat d'evitar la sobrepesca.

Espanya a la Unió Europea

Ingrés i Impacte de l'Adhesió

• Espanya va entrar tard a la CEE perquè tenia un règim polític dictatorial (el franquisme) i era imprescindible ser un estat democràtic per formar-ne part. Després de la dictadura franquista, el 1979, Espanya va iniciar les negociacions, però es va trigar 7 anys, ja que l'economia espanyola estava molt endarrerida respecte als països de la CEE i es va haver d'adaptar, sobretot pel que fa al sector primari. Finalment, Espanya i Portugal hi van entrar el 1986.
• L'entrada a la UE va significar moltes millores econòmiques i socials per a Espanya. La renda per càpita (diners que guanya una persona en un any) ha augmentat un 30% respecte als altres estats comunitaris, i s'han rebut moltes ajudes econòmiques que han permès un gran desenvolupament del sector primari i la creació de molts llocs de treball.
• Els fons comunitaris s'han destinat a molts projectes de millora, com la construcció d'autovies, aeroports, programes educatius, restauració de monuments, etc.